Cafè Filosòfic Pensa cafefilosofic https://www.cafefilosofic.cat/P%C3%A0gina_principal MediaWiki 1.35.10 first-letter Media Especial Discussió Usuari Usuari Discussió Cafè Filosòfic Pensa Cafè Filosòfic Pensa Discussió Fitxer Fitxer Discussió MediaWiki MediaWiki Discussió Plantilla Plantilla Discussió Ajuda Ajuda Discussió Categoria Categoria Discussió Propietat Propietat Discussió Formulari Discussió formulari Concepte Concepte Discussió smw/schema smw/schema talk Rule Rule talk GeoJson GeoJson talk 0 1 1 2018-01-29T22:06:05Z MediaWiki default 0 wikitext text/x-wiki '''El MediaWiki s'ha instal·lat correctament.''' Consulteu la [//meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents Guia d'Usuari] per a més informació sobre com utilitzar-lo. == Per a començar == * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Manual:Configuration_settings Llista de característiques configurables] * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Manual:FAQ PMF del MediaWiki] * [https://lists.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-announce Llista de correu (''listserv'') per a anuncis del MediaWiki] * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Localisation#Translation_resources Traduïu MediaWiki en la vostra llengua] 15e8d52577b35958d94b64c5cfa26b62d43596dd 9 1 2018-02-07T16:23:45Z Alina 2 wikitext text/x-wiki El Cafè Filosofic és una iniciativa ... '''El MediaWiki s'ha instal·lat correctament.''' Consulteu la [//meta.wikimedia.org/wiki/Help:Contents Guia d'Usuari] per a més informació sobre com utilitzar-lo. == Per a començar == * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Manual:Configuration_settings Llista de característiques configurables] * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Manual:FAQ PMF del MediaWiki] * [https://lists.wikimedia.org/mailman/listinfo/mediawiki-announce Llista de correu (''listserv'') per a anuncis del MediaWiki] * [//www.mediawiki.org/wiki/Special:MyLanguage/Localisation#Translation_resources Traduïu MediaWiki en la vostra llengua] 77eda7d09c27442fdbbb9a7fb2d8b0075745e393 10 9 2018-02-07T16:23:59Z Alina 2 Contingut canviat per «El Cafè Filosofic és una iniciativa ...». wikitext text/x-wiki El Cafè Filosofic és una iniciativa ... b35530672371d0d432bef349065fb2018279b811 12 10 2018-02-07T16:38:20Z Alina 2 wikitext text/x-wiki Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos. Dissabte dia 24 de febrer d'11:00 h a 13:00 h celebrarem una nova sessió del Cafè Filosòfic Pensa amb el ponent Miguel Candel, amb una exposició sota el títol: La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos. Biografia: Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). Resum: A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. Bibliografia: Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva. Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. eefd2ee5d0d201bc1c007f19e521ad3bbfcef3c9 13 12 2018-02-07T16:40:51Z Alina 2 wikitext text/x-wiki ==Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva. Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 26d5096af35d1f1a1a05c59b6ba8d1dccd6e39cf 15 13 2018-02-07T16:45:56Z Alina 2 /* Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos. */ wikitext text/x-wiki ==Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva. Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. ceef15bc20c5e1c6e3244b86bb413f8e44ab349e 16 15 2018-02-07T16:50:36Z Alina 2 /* Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos. */ wikitext text/x-wiki ==Cafe Filosofic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 91f1d5328f0768ba39f8f564c9817e6ec66ffa92 31 16 2018-03-24T07:07:44Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki ==Cafè Filosèfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. eb23392c4d8ae662a1bea49c252cb033ccfd5cb8 32 31 2018-03-24T07:07:58Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 54a4411773e512d813e2f0284344480d3b9498ee 8 2 2 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki http://www.w3.org/2004/02/skos/core#|[http://www.w3.org/TR/skos-reference/skos.rdf Simple Knowledge Organization System (SKOS)] altLabel|Type:Monolingual text broader|Type:Annotation URI broaderTransitive|Type:Annotation URI broadMatch|Type:Annotation URI changeNote|Type:Text closeMatch|Type:Annotation URI Collection|Class Concept|Class ConceptScheme|Class definition|Type:Text editorialNote|Type:Text exactMatch|Type:Annotation URI example|Type:Text hasTopConcept|Type:Page hiddenLabel|Type:String historyNote|Type:Text inScheme|Type:Page mappingRelation|Type:Page member|Type:Page memberList|Type:Page narrower|Type:Annotation URI narrowerTransitive|Type:Annotation URI narrowMatch|Type:Annotation URI notation|Type:Text note|Type:Text OrderedCollection|Class prefLabel|Type:String related|Type:Annotation URI relatedMatch|Type:Annotation URI scopeNote|Type:Text semanticRelation|Type:Page topConceptOf|Type:Page [[Category:Imported vocabulary]] 4327e3118f75f756b955108e04693a361d19c2cb 8 3 3 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki http://xmlns.com/foaf/0.1/|[http://www.foaf-project.org/ Friend Of A Friend] name|Type:Text homepage|Type:URL mbox|Type:Email mbox_sha1sum|Type:Text depiction|Type:URL phone|Type:Text Person|Category Organization|Category knows|Type:Page member|Type:Page [[Category:Imported vocabulary]] 2be18fc91e334e0c7f23bea734cdc2a301fd86e8 8 4 4 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki http://www.w3.org/2002/07/owl#|[http://www.w3.org/2002/07/owl Web Ontology Language (OWL)] AllDifferent|Category allValuesFrom|Type:Page AnnotationProperty|Category backwardCompatibleWith|Type:Page cardinality|Type:Number Class|Category comment|Type:Page complementOf|Type:Page DataRange|Category DatatypeProperty|Category DeprecatedClass|Category DeprecatedProperty|Category differentFrom|Type:Page disjointWith|Type:Page distinctMembers|Type:Page equivalentClass|Type:Page equivalentProperty|Type:Page FunctionalProperty|Category hasValue|Type:Page imports|Type:Page incompatibleWith|Type:Page intersectionOf|Type:Page InverseFunctionalProperty|Category inverseOf|Type:Page isDefinedBy|Type:Page label|Type:Page maxCardinality|Type:Number minCardinality|Type:Number Nothing|Category ObjectProperty|Category oneOf|Type:Page onProperty|Type:Page Ontology|Category OntologyProperty|Category owl|Type:Page priorVersion|Type:Page Restriction|Category sameAs|Type:Page seeAlso|Type:Page someValuesFrom|Type:Page SymmetricProperty|Category Thing|Category TransitiveProperty|Category unionOf|Type:Page versionInfo|Type:Page [[Category:Imported vocabulary]] c109cc4c667590611dc35b3d06655129c572809a 102 5 5 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki * [[Imported from::foaf:knows]] * [[Has property description::A person known by this person (indicating some level of reciprocated interaction between the parties).@en]] [[Category:Imported vocabulary]] {{DISPLAYTITLE:foaf:knows}} 2e89ed95e185b4c58a7a5447384e5849a1e3c7f3 102 6 6 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki * [[Imported from::foaf:name]] * [[Has property description::A name for some thing or agent.@en]] [[Category:Imported vocabulary]]{{DISPLAYTITLE:foaf:name}} c7ea16f5cc0a25bd5d35c418f8590635e1a59104 102 7 7 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki * [[Imported from::foaf:homepage]] * [[Has property description::URL of the homepage of something, which is a general web resource.@en]] [[Category:Imported vocabulary]] {{DISPLAYTITLE:foaf:homepage}} 196c572bc4f2be88cd6d3ed8d07b37fa1549930b 102 8 8 2018-01-29T22:46:28Z 127.0.0.1 0 Semantic MediaWiki default vocabulary import wikitext text/x-wiki * [[Imported from::owl:differentFrom]] * [[Has property description::The property that determines that two given individuals are different.@en]] [[Category:Imported vocabulary]] {{DISPLAYTITLE:owl:differentFrom}} 1c0d6ecdafcfea48f8f2200a81155a64419fa055 6 9 11 2018-02-07T16:24:54Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 10 14 2018-02-07T16:42:21Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 102 11 17 2018-03-10T12:24:01Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Data]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Data]]. cc73c524905f33257df1c7a66d10fd5ee1d847b0 102 12 18 2018-03-10T12:25:32Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Pàgina]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Pàgina]]. 36bc290afb5ffba4be84405fa0f2de212f0219a6 102 13 19 2018-03-10T12:25:56Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 102 14 20 2018-03-10T12:26:16Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Pàgina]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Pàgina]]. 36bc290afb5ffba4be84405fa0f2de212f0219a6 102 15 21 2018-03-10T12:26:40Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 102 16 22 2018-03-10T12:27:13Z Alina 2 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Pàgina]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Pàgina]]. 36bc290afb5ffba4be84405fa0f2de212f0219a6 35 22 2018-06-13T19:47:11Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 10 17 23 2018-03-10T12:30:43Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la planti...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="wikitable" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 59daba185645186871fbeca238830d5055dbc3ea 24 23 2018-03-10T12:36:45Z Alina 2 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="wikitable" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | [[Ponent::{{{Ponent|}}}]] |- ! Descripcio | [[Descripcio::{{{Descripcio presentacio|}}}]] |- ! Bibliografia | [[Bibliografia::{{{Bibliografia|}}}]] |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 3899332e1fc8389a3847ed93ff70682dee74c532 36 24 2018-06-13T19:48:28Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="wikitable" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | [[Ponent::{{{Ponent|}}}]] |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 007350c9ac0be66379e18600ba2ec446f44f1e24 38 36 2018-06-13T20:15:00Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | [[Ponent::{{{Ponent|}}}]] |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 99b0f28888b63625ffc2aa0606a7f2bfa58dae46 106 18 25 2018-03-10T12:39:09Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja exi...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|minor edit}}} {{{standard input|watch}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|preview}}} {{{standard input|changes}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> b01218c31bb366ac291184c735ed5c2763ca3823 37 25 2018-06-13T20:11:55Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> f474410e40140e28bec7343580316525d127503e 40 37 2018-06-13T20:25:42Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data|input type=datepicker}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> e64598779c1a3f3206b8e6a98ec87a7970472111 41 40 2018-06-13T20:26:36Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> f474410e40140e28bec7343580316525d127503e 48 41 2018-06-13T20:37:41Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data|input type=datepicker}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> e64598779c1a3f3206b8e6a98ec87a7970472111 49 48 2018-06-13T20:38:15Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> f474410e40140e28bec7343580316525d127503e 0 19 26 2018-03-10T12:42:10Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/03/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |Ponent=Antonio Casti...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/03/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |Ponent=Antonio Castilla Cerezo |Descripcio presentacio=El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. }} ed8692063010d49bf259a1058b71bf1554e1b6aa 27 26 2018-03-10T12:43:10Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/03/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |Ponent=Antonio Castilla Cerezo |Descripcio presentacio=El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. |Bibliografia=CARROL, Noël; Filosofía del terror o paradojas del corazón, Antonio Machado Libros, Madrid, 2005 CASTILLA, Antonio; La condición sombría. Filosofía y terror, Plaza y Valdés, Madrid, 2015 CASTILLA, Antonio; La filosofía, el terror y lo siniestro, Plaza y Valdés, Madrid, 2017 DELEUZE, Gilles; La imagen-movimiento. Estudios sobre cine I, Paidós, Barcelona, 1994; Cine II. Los signos del movimiento y el tiempo, Cactus, Buenos Aires, 2011 EISNER, Lotte; La pantalla demoníaca, Cátedra, Madrid, 1996 KRACAUER, Sigfried; De Caligari a Hitler. Una historia psicológica del cine alemán, Paidós, Barcelona, 1985 POWELL, Anna; Deleuze and Horror Film, Edinburg University Press, 2005 }} 84c246327c12aabf3efdf20b5dbf0aa4b16515aa 8 20 28 2018-03-24T07:05:42Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «/* Editeu aquest fitxer per personalitzar totes les aparences per al lloc sencer */ #p-logo img { height: 100px; }». css text/css /* Editeu aquest fitxer per personalitzar totes les aparences per al lloc sencer */ #p-logo img { height: 100px; } 725c1a0a30a24e22bbaad58a1183db98f5e2845d 29 28 2018-03-24T07:05:58Z WikiSysop 1 css text/css /* Editeu aquest fitxer per personalitzar totes les aparences per al lloc sencer */ #p-logo img { height: 100px; margin-top: 1em; } 26373b82e6a97e2710c67f51d57e2e95c434bcd0 30 29 2018-03-24T07:06:15Z WikiSysop 1 css text/css /* Editeu aquest fitxer per personalitzar totes les aparences per al lloc sencer */ #p-logo img { height: 100px; padding-top: 1em; } 01ba4f98c43dc79b8b449aa68874a561d28cd6b9 33 30 2018-06-13T19:39:38Z WikiSysop 1 css text/css /* Editeu aquest fitxer per personalitzar totes les aparences per al lloc sencer */ 13bb13a08161cc4ec7d0f3fe22b07537368fefd2 14 21 34 2018-06-13T19:46:05Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «Llista d'actes». wikitext text/x-wiki Llista d'actes 1dbdf1b6aaeb8ff6a3c398b3f2c667801665ffd3 39 34 2018-06-13T20:16:36Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki Llista d'actes <span style="display:none">{{#default_form:Acte}}</span> c947ddcc6e56aa1dec25463ce2ad4f3304885939 102 22 42 2018-06-13T20:30:26Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 102 23 43 2018-06-13T20:30:41Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 102 24 44 2018-06-13T20:30:56Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 102 25 45 2018-06-13T20:32:11Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 10 26 46 2018-06-13T20:34:28Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la p...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly> '''Nom:''' [[Nom::{{{Nom|}}}]] '''Cognoms:''' [[Cognoms::{{{Cognoms|}}}]] '''Biografia:''' [[Biografia::{{{Biografia|}}}]] '''Wikidata:''' [[Wikidata ID::{{{Wikidata|}}}]] [[Categoria:Ponents]] </includeonly> a75bf174f87fb15db8d3b7d912edaf898afbf699 106 27 47 2018-06-13T20:35:48Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquest és el formulari 'Ponent'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja e...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Ponent'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Ponent}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Ponent}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory}}} |- ! Cognoms: | {{{field|Cognoms|mandatory}}} |- ! Biografia: | {{{field|Biografia}}} |- ! Wikidata: | {{{field|Wikidata}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|minor edit}}} {{{standard input|watch}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|preview}}} {{{standard input|changes}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 29fe2b0d4672cb09bb5ff3bf86bd0de0cac539ff 50 47 2018-06-13T20:40:29Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Ponent'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Ponent}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Ponent}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=edit}}} |- ! Cognoms: | {{{field|Cognoms|mandatory|input type=edit}}} |- ! Biografia: | {{{field|Biografia|input type=textarea}}} |- ! Wikidata: | {{{field|Wikidata|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> e70e34fe09f7dcd6ccf55aef3136abd714337325 106 27 51 50 2018-06-13T20:40:51Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Ponent'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Ponent}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Ponent}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=text}}} |- ! Cognoms: | {{{field|Cognoms|mandatory|input type=text}}} |- ! Biografia: | {{{field|Biografia|input type=textarea}}} |- ! Wikidata: | {{{field|Wikidata|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> ca25412e6d0f1c9fc615af669155a2a3d356b201 79 51 2018-06-13T23:50:14Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Ponent'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Ponent}} </noinclude><includeonly> {{{info|page name=<Ponent[Nom]> <Ponent[Cognoms]>}}} <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Ponent}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=text}}} |- ! Cognoms: | {{{field|Cognoms|mandatory|input type=text}}} |- ! Biografia: | {{{field|Biografia|input type=textarea}}} |- ! Wikidata: | {{{field|Wikidata|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> 6775a55a404ea177c0025678045df238d64c5e84 10 26 52 46 2018-06-13T20:42:09Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly> [[Nom::{{{Nom|}}}| ]][[Cognoms::{{{Cognoms|}}}| ]] === Biografia === {{{Biografia|}}} * Wikidata: [[Wikidata ID::{{{Wikidata|}}}]] [[Categoria:Ponents]] </includeonly> a8555e51456194ba3181930ecb127bcf1e5d7b00 71 52 2018-06-13T23:33:09Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly> [[Nom::{{{Nom|}}}| ]][[Cognoms::{{{Cognoms|}}}| ]] === Biografia === {{{Biografia|}}} * Wikidata: {{#set:Wikidata ID={{{Wikidata|}}}}} [https://www.wikidata.org/wiki/{{{Wikidata|}}} {{{Wikidata|}}}] [[Categoria:Ponents]] </includeonly> 1c45e772c4f3e082a92196618af42fc805d38631 102 28 53 2018-06-13T20:46:26Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Coordenades geogràfiques]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Coordenades geogràfiques]]. c20b63a90eb7067f37ae810dd11a4a2bcde98b9f 102 29 54 2018-06-13T20:46:38Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Text]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Text]]. db8317a357a654c0ea026e3c90ff62c23e8e0e0c 10 30 55 2018-06-13T20:47:25Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquesta és la plantilla 'Lloc'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Lloc |Nom= |Adreça= |Coordenades= }} </pre> Edita la pàgina per veu...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Lloc'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Lloc |Nom= |Adreça= |Coordenades= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="wikitable" ! Nom | [[Nom::{{{Nom|}}}]] |- ! Adreça | [[Adreça::{{{Adreça|}}}]] |- ! Coordenades | [[Coords::{{{Coordenades|}}}]] |} [[Categoria:Llocs]] </includeonly> 47f6d472df5ae6be92803bfd1fbc99a9307907eb 56 55 2018-06-13T20:47:35Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Lloc'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Lloc |Nom= |Adreça= |Coordenades= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Nom | [[Nom::{{{Nom|}}}]] |- ! Adreça | [[Adreça::{{{Adreça|}}}]] |- ! Coordenades | [[Coords::{{{Coordenades|}}}]] |} [[Categoria:Llocs]] </includeonly> ce2be084ddb10faeb91bd7ec9f83654018e4371f 106 31 57 2018-06-13T20:58:04Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<noinclude> Aquest és el formulari 'Lloc'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja exi...». wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Lloc'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Lloc}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Lloc}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory}}} |- ! Adreça: | {{{field|Adreça}}} |- ! Coordenades: | {{{field|Coordenades}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|minor edit}}} {{{standard input|watch}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|preview}}} {{{standard input|changes}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 9b286561d582e737e357bde3cfe2a22ee8462c11 58 57 2018-06-13T20:58:54Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Lloc'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Lloc}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Lloc}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=text}}} |- ! Adreça: | {{{field|Adreça|input type=textarea}}} |- ! Coordenades: | {{{field|Coordenades|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|minor edit}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> 90eebb5b690899e394569eabda132af8002f385f 59 58 2018-06-13T20:59:11Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Lloc'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Lloc}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Lloc}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=text}}} |- ! Adreça: | {{{field|Adreça|input type=textarea}}} |- ! Coordenades: | {{{field|Coordenades|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|summary}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> 685cf8db7eeba8d78c84a1b907def01eb74fff14 80 59 2018-06-13T23:50:39Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Lloc'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Lloc}} </noinclude><includeonly> {{{info|page name=<Lloc[Nom]>}}} <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Lloc}}} {| class="formtable" ! Nom: | {{{field|Nom|mandatory|input type=text}}} |- ! Adreça: | {{{field|Adreça|input type=textarea}}} |- ! Coordenades: | {{{field|Coordenades|input type=text}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}}{{{standard input|cancel}}} </includeonly> 098752e4f02b52f77ebc75c7208f2590da516d71 0 32 60 2018-06-13T21:04:01Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Lloc |Nom=La Central Mallorca |Adreça=Carrer de Mallorca, 237 Barcelona }}». wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central Mallorca |Adreça=Carrer de Mallorca, 237 Barcelona }} 40db660a1f458c9097bc17c0f7324be9f39c2e68 61 60 2018-06-13T21:04:20Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Ff]] a [[La Central Mallorca]] sense deixar una redirecció wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central Mallorca |Adreça=Carrer de Mallorca, 237 Barcelona }} 40db660a1f458c9097bc17c0f7324be9f39c2e68 106 18 62 49 2018-06-13T21:05:09Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 5bc4897de9dcb9c3c63843796c482e92b7458b74 64 62 2018-06-13T21:53:41Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea|editor=tinymce}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea|editor=tinymce}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10|editor=tinymce}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 968db928765c9626434a792f8fd62d9c2bb37477 65 64 2018-06-13T21:58:22Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 5bc4897de9dcb9c3c63843796c482e92b7458b74 77 65 2018-06-13T23:45:47Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|values from category=Ponents}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 0f5e2e1c1702f5ac4d710294c4e4bf4a7632f27e 78 77 2018-06-13T23:49:43Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> {{{info|page name=<Acte[Titol]>}}} <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|values from category=Ponents}}} |- ! Descripcio presentacio: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 7bbce2cfc35e2112cee8927a075da92f40597941 81 78 2018-06-13T23:51:26Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> {{{info|page name=<Acte[Titol]>}}} <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|values from category=Ponents}}} |- ! Descripció: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 0eb28450312ac10d601d955ba84af5392e096c95 91 81 2018-06-21T20:46:35Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol|input type=text}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|values from category=Ponents}}} |- ! Descripció: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 9e127516296edad57659d0676e24da6f18a07d23 0 1 63 32 2018-06-13T21:07:22Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 69ee7cdf97daff542ae32e3889ca16d3af8fdc57 72 63 2018-06-13T23:42:05Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. ec8df5167c5c65cbdca84ccd37196954c8d0593e 73 72 2018-06-13T23:43:09Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} * {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte|link type=button}} * {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent|link type=button}} * {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc|link type=button}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 8050c79fadce8a197b81aa0686fc588f2a0dff83 74 73 2018-06-13T23:43:33Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte|link type=button}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent|link type=button}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc|link type=button}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 07ae71707649aa910bc1a4b56dee45d2a170c243 75 74 2018-06-13T23:44:53Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. 734991eac0a405741e267bc8e60e241225507b9b 76 75 2018-06-13T23:45:07Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. d726925e62c37dce12b0747a903a540b6311bdcd 82 76 2018-06-13T23:53:34Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data|format=calendar}} e833708de9ca6441ad688945e27c95f2f72c78e0 83 82 2018-06-13T23:56:11Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} ed43c1d1c9d593a6451b8b5dd7ed7b1d148ebe5f 86 83 2018-06-14T07:48:56Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data|?Ponent|format=table}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 9562172046ce89f9284362185fcd7140661b950b 87 86 2018-06-14T07:49:08Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] '''Biografia:''' Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de Platón. Autor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). '''Resum:''' A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. '''Bibliografia:''' [https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 6a38595c8f880e97bd92d8addfd60c46ef554ed8 93 87 2018-06-21T20:48:22Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} ==Cafè Filosòfic 24 Febrer - La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos.== [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 1f518777d3149e4057033c3c856469beac82876c 95 93 2018-06-21T20:48:56Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#formlink:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 3a1378635d4b2bf63a214607c2e57eeecc652c43 96 95 2018-06-21T20:49:30Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#forminput:form=Acte|link text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 77bd0fa16019db0e6b7c0cc7dcdc056ecd826639 97 96 2018-06-21T20:49:50Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 46c033b923eddc4ab673147f854e326bc314bc85 0 33 66 2018-06-13T22:06:56Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Antonio |Cognoms=Castilla Cerezo }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Antonio |Cognoms=Castilla Cerezo }} 7220305de9a9efafb0a06d24379b646c40597c81 70 66 2018-06-13T23:31:50Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Antonio |Cognoms=Castilla Cerezo |Wikidata=Q54964469 }} 8ad7d645251be89bd2a57151fdd78fbc8365b400 14 34 67 2018-06-13T22:07:09Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «Llista de ponents». wikitext text/x-wiki Llista de ponents 82dc785beb60594f2feca2a1d87606f8f3ffda76 68 67 2018-06-13T22:07:29Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki Llista de ponents <span style="display:none">{{#default_form:Ponent}}</span> 0ddfb6792b6b9b4dfdb8e0bd8edb76dda9c72eaa 14 35 69 2018-06-13T22:07:56Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «Llista de llocs <span style="display:none">{{#default_form:Lloc}}</span>». wikitext text/x-wiki Llista de llocs <span style="display:none">{{#default_form:Lloc}}</span> 1adb052e4b29d6cbfbc7fc9386a310ba2cd18b37 0 36 84 2018-06-13T23:59:16Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Miguel |Cognoms=Candel Sanmartín |Biografia=Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona....». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Miguel |Cognoms=Candel Sanmartín |Biografia=Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de PlatónAutor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). }} 053ae497ae2f1a2ea2dae714f918280be4a7f961 85 84 2018-06-14T00:02:05Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Miguel |Cognoms=Candel Sanmartín |Biografia=Miguel Candel es actualmente profesor emérito de Historia de la Filosofía en la Universidad de Barcelona. Además de su actividad docente, destaca su labor investigadora. Traductor y editor de numerosas obras filosóficas, entre ellas Metafísica y Ética nicomáquea de Aristóteles y La República de PlatónAutor de numerosos artículos y libros, como El nacimiento de la eternidad. Apuntes de Filosofía antigua (2002) y Metafísica de cercanías, Ediciones de Intervención Cultural, 2004. Sus líneas de investigación preferentes se centran en la lógica, gnoseología y metafísica aristotélicas, siendo su último proyecto La tradición gnoseológica y los orígenes de la filosofía de la mente (2013-2016). |Wikidata=Q54964919 }} 80e19061abdf56e9aa689eb8c5036a2e23177a41 0 37 88 2018-06-14T17:30:01Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Lloc |Nom=La Central Raval }}». wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central Raval }} d130c0f12f92bc11d922007de8736a157831dd9e 0 19 89 27 2018-06-21T20:44:24Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Cafè Filosòfic Pensa Març]] a [[Cafè Filosòfic Pensa Març 2018]] wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/03/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La pesadilla de la autopercepción. Expresionismo alemán y orígenes del cine de terror |Ponent=Antonio Castilla Cerezo |Descripcio presentacio=El expresionismo, surgido en otras disciplinas artísticas, fue aprovechado tempranamente por el cine alemán para reflejar la crítica situación de los años inmediatamente posteriores a la I Guerra Mundial. Más allá de esto, dicha tendencia hunde sus raíces en el ideario de los románticos alemanes, fuertemente vinculados a determinados planteamientos filosóficos. En esta charla se intentará retener algunos de esos planteamientos para contribuir a explicar la evolución del expresionismo cinematográfico alemán, al que suele considerarse el germen del cine de terror. |Bibliografia=CARROL, Noël; Filosofía del terror o paradojas del corazón, Antonio Machado Libros, Madrid, 2005 CASTILLA, Antonio; La condición sombría. Filosofía y terror, Plaza y Valdés, Madrid, 2015 CASTILLA, Antonio; La filosofía, el terror y lo siniestro, Plaza y Valdés, Madrid, 2017 DELEUZE, Gilles; La imagen-movimiento. Estudios sobre cine I, Paidós, Barcelona, 1994; Cine II. Los signos del movimiento y el tiempo, Cactus, Buenos Aires, 2011 EISNER, Lotte; La pantalla demoníaca, Cátedra, Madrid, 1996 KRACAUER, Sigfried; De Caligari a Hitler. Una historia psicológica del cine alemán, Paidós, Barcelona, 1985 POWELL, Anna; Deleuze and Horror Film, Edinburg University Press, 2005 }} 84c246327c12aabf3efdf20b5dbf0aa4b16515aa 0 38 90 2018-06-21T20:44:24Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Cafè Filosòfic Pensa Març]] a [[Cafè Filosòfic Pensa Març 2018]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Cafè Filosòfic Pensa Març 2018]] 83d1605229a2aab04498e0ca2461febb93030556 0 39 92 2018-06-21T20:48:06Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/02/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |Ponent=Miguel Candel Sanmartín |Descri...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/02/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |Ponent=Miguel Candel Sanmartín |Descripcio presentacio=A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. |Bibliografia=[https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. }} faa1155724a4198b8bd7a367a7d7435f5a1acdfd 94 92 2018-06-21T20:48:37Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Cafè Filosòfic Febrer 2018]] a [[Cafè Filosòfic Pensa Febrer 2018]] sense deixar una redirecció wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/02/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |Ponent=Miguel Candel Sanmartín |Descripcio presentacio=A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. |Bibliografia=[https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. }} faa1155724a4198b8bd7a367a7d7435f5a1acdfd 0 40 98 2018-06-21T20:56:42Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Neus |Cognoms=Samblancat Miranda |Biografia=Filóloga. Profesora de Literatura Española de la UAB. Miembro de GEXEL (Grupo de Estudios del Exilio Liteta...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Neus |Cognoms=Samblancat Miranda |Biografia=Filóloga. Profesora de Literatura Española de la UAB. Miembro de GEXEL (Grupo de Estudios del Exilio Litetario. }} cf45d46d80b45650b420a368c222ab2fa999f2c6 0 41 99 2018-06-21T20:57:25Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Maria Luz |Cognoms=Gómez |Biografia=Licenciada en Filosofia per la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Maria Luz |Cognoms=Gómez |Biografia=Licenciada en Filosofia per la UB }} 40d9ffe5111aad5af6ef1a1eabb780ee92a38b5c 100 99 2018-06-21T20:57:33Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Maria Luz |Cognoms=Gómez |Biografia=Llicenciada en Filosofia per la UB }} 2b9b2821eb126a290e4c878ac262f774cadad866 0 42 101 2018-06-21T20:58:01Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Àngel |Cognoms=Pons |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Àngel |Cognoms=Pons |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB }} 95e96edae3eec59cddb28c666b7016ef17b9546e 0 43 102 2018-06-21T20:58:39Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Jaume |Cognoms=Marqués |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Jaume |Cognoms=Marqués |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB }} ee24717745381d146facd560409c4ffe4d584752 0 44 103 2018-06-21T20:59:08Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=José Luis |Cognoms=Haro |Biografia=Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i doctorand de la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=José Luis |Cognoms=Haro |Biografia=Llicenciat en Ciències Polítiques per la UAB i doctorand de la UB }} 07bcfc3499357887f543942108ddb947380bb6dd 0 45 104 2018-06-21T20:59:34Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Ignacio |Cognoms=Guiu |Biografia=Cap d'Estudis i professor de metafísica de la Facultat de Filosofia de la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Ignacio |Cognoms=Guiu |Biografia=Cap d'Estudis i professor de metafísica de la Facultat de Filosofia de la UB }} f3dd90de5604fd591768ab621ab941dc99219d50 0 46 105 2018-06-21T20:59:55Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Alina |Cognoms=Mierlus }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Alina |Cognoms=Mierlus }} 592a5bae110015057625d40fea88962265a06668 0 47 106 2018-06-21T21:00:26Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Leonardo |Cognoms=Franceschini |Biografia=Doctorando en Humanidades por la Universiad Pompeu Fabra de Barcelona. Master en Filosofia Política por la Uni...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Leonardo |Cognoms=Franceschini |Biografia=Doctorando en Humanidades por la Universiad Pompeu Fabra de Barcelona. Master en Filosofia Política por la Università degli Studi Roma. Grado en Filosofía Política y ciencias Hostòrico-Sociales por la Università degli Studi di Roma }} 2263bba3aaad583a041199ad0a358730387c2b92 0 48 107 2018-06-21T21:00:48Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Gonçal |Cognoms=Mayos |Biografia=Professor Titular de filosofia de la UB }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Gonçal |Cognoms=Mayos |Biografia=Professor Titular de filosofia de la UB }} df505bd3d501679933ebea9e5b2cc9dd80eede20 0 49 108 2018-06-21T21:01:09Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Joan |Cognoms=Morro |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB (2008), Màster en Filosofia Pràctica per la UNED (2012) i Especialista Universitari en...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan |Cognoms=Morro |Biografia=Llicenciat en Filosofia per la UB (2008), Màster en Filosofia Pràctica per la UNED (2012) i Especialista Universitari en Gestió i Crisi per l'IUGM-UNED (2012). Estada investigadora al Departamento de Geociências da Universidade dos Açores (2014) }} 22661d04a1988f5b7683e3ffcf208398213b8d5e 0 50 109 2018-06-21T21:02:24Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Maria I. |Cognoms=Elizalde Frez |Biografia=Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctora en pensament espanyol i iberoamericà (UAM)...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Maria I. |Cognoms=Elizalde Frez |Biografia=Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i doctora en pensament espanyol i iberoamericà (UAM). }} 56484eb5a175e1e9b4067c7509341f72ad886785 0 51 110 2018-06-21T21:02:40Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Ester |Cognoms=Jordana }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Ester |Cognoms=Jordana }} 7182cc7a4012db26a02a12921e4afb9e8813fb3b 111 110 2018-06-21T21:02:54Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Ester |Cognoms=Jordana |Biografia=Professora associada a Bau, Centre Universitari de Disseny. Forma part de a càtedra de Filosofia Contemporània (UB) i col·labora amb el Grup de recerca en disseny i Transformació Social (GREDITS). Ha format part de l'equip de coordinació del Festival de filosofia Barcelona Pensa en les dues primeres edicions. Està finalitzant la seva tesi doctoral sobre Michel Foucault. }} 4223225e1b4e5779e2fbdfc9bf3ee068dadbbb57 0 52 112 2018-06-21T21:03:43Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Victòria |Cognoms=Camps |Biografia=Catedràtica jubilada de Filosofia Moral i Política de la UAB. Ha estat senadora independent pel partit socialista,...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Victòria |Cognoms=Camps |Biografia=Catedràtica jubilada de Filosofia Moral i Política de la UAB. Ha estat senadora independent pel partit socialista, consellera del CAC i presidenta de Comité de Bioética de España. Actualment és presidenta de la Fundació Grífols i Lucas. El 2008 fou galardonada amb el Premio Internacional Menéndez y Pelayo i el 2012 amb el Premio Nacional de Ensayo. }} 4c1c5003118c9cc0dfec9cdb0240794e407c89c3 0 53 113 2018-06-21T21:04:05Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Victor |Cognoms=Gómez Pin |Biografia=Victor Gómez Pin. Nascut a Barcelona va estudiar Filosofia a la Sorbona on va  obtenir  el grau de  Doctor d’...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Victor |Cognoms=Gómez Pin |Biografia=Victor Gómez Pin. Nascut a Barcelona va estudiar Filosofia a la Sorbona on va  obtenir  el grau de  Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona on imparteix  l’assignatura “Filosofia i matemàtiques”.  És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc. }} 584e1c0abaf27ddd28f03dfd705b04b9fbeb6e73 0 54 114 2018-06-21T21:04:33Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Juan Antonio |Cognoms=Rivera |Biografia=Juan Antonio Rivera, catedrático de Filosofía, obtuvo su licenciatura por la Universidad Complutense de Madrid....». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Juan Antonio |Cognoms=Rivera |Biografia=Juan Antonio Rivera, catedrático de Filosofía, obtuvo su licenciatura por la Universidad Complutense de Madrid. Es colaborador asiduo de la revista Claves de razón práctica y ha escrito asimismo en las revistas Isegoría, Cuadernos del Sur, Revista de Occidente, La Página, Fetasa, Ágora, Er, Alfa y Revista de libros. Participó, entre otros, en los volúmenes colectivos El individuo y la historia (Paidós, 1995), compilado por Roberto Rodríguez Aramayo, Javier Muguerza y Antonio Valdecantos; Tolerancia o barbarie (Gedisa, 1998), editado por Manuel Cruz. }} c3b213fe73142212b17db05bbcc4e8881f72afe7 0 55 115 2018-06-21T21:04:56Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Laura |Cognoms=Llevadot |Biografia=Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i Directora del Màster de Pensa...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Laura |Cognoms=Llevadot |Biografia=Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i Directora del Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la UB. Va ser la impulsora i directora de les dues primeres edicions del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Ha publicat nombrosos articles especialitzats sobre Kierkegaad i Derrida a revistes internacionals i és autora i coautora, entre d'altres, de Barcelone pense-t-elle en française? (Paris, 2016); Interpretando Antígona (2015); Kierkegaard y las artes (2015); Filosofías post-metafísicas. 20 años de filosofía francesa contemporánea (2012); Kierkegaard Throug Derrida (USA, 2013) i La philosophie seconde de Kierkegaard (Paris, 2012). }} afc9c5c56a532b1d50ea11af8fc414b41bef769e 0 56 116 2018-06-21T21:05:30Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich |Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich |Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), La lección de Auschwitz (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). En els darrers anys s’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, el plaer, la memòria, el silenci i la mort. }} 797d7b3c628a0ebfa8daa6fb286183c1b83e8a3c 0 57 117 2018-06-21T21:05:53Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Edgar |Cognoms=Straehle |Biografia=Edgar Straehle, Investigador associat al grup ADHUC (UB) i al MUHBA. Col·labora amb el Seminari de Filosofia i Gèner...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Edgar |Cognoms=Straehle |Biografia=Edgar Straehle, Investigador associat al grup ADHUC (UB) i al MUHBA. Col·labora amb el Seminari de Filosofia i Gènere i amb el Seminari de Filosofia Política, tots dos de la UB. Llicenciat en Filosofia, Història i Antropologia. Doctor en Filosofia per una tesi sobre el pensament de Hannah Arendt i el concepte d’autoritat. }} 6718801b809cbef1d9371a7aafc860b6c370e8f1 0 58 118 2018-06-21T21:06:27Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Maria Dolors |Cognoms=Renau i Manent |Biografia=Psicòloga per les Universitats de París i Barcelona. Ha treballat amb nens i joves en dificultats. Fund...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Maria Dolors |Cognoms=Renau i Manent |Biografia=Psicòloga per les Universitats de París i Barcelona. Ha treballat amb nens i joves en dificultats. Fundadora de l'Escola d'Educadors Socials Flor de Maig de la Diputació de Barcelona. Diputada socialista al Congrés en dues legislatures. Eurodiputada. Expresidenta de la Internacional Socialista de Dones. Creu de Sant Jordi i Medalla Francesc Macià al Treball. }} 0a3a322bfe78d1ab1a92e3d02c33dcda779ae504 0 59 119 2018-06-21T21:06:50Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=José |Cognoms=Martínez |Biografia=Professor agregat del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Doctor i Llicenciat en Matemàtiques p...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=José |Cognoms=Martínez |Biografia=Professor agregat del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Doctor i Llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de València, ha publicat diversos articles d'investigació sobre teories de la veritat, paradoxes semàntiques i lògiques no clàssiques. }} d972fea4423bd3ec574f14aa83c17c788f7cb227 0 1 120 97 2018-06-21T21:08:41Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 25b803a9abd0869b67742512887d23eeeeae533f 121 120 2018-06-21T21:08:50Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Data event|?Ponent|format=table}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} a17fd06726ffecdfccf11d90eb9b27727e5b9151 133 121 2018-06-21T21:34:10Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=table|sort=Data event|order=desc}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} ed143fd86ed05b40dba39e9c0a8b47ab799f1dcc 0 60 122 2018-06-21T21:12:47Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Lloc |Nom=Llibreria +Bernat |Adreça=Carrer de Buenos Aires, 6, 08029 Barcelona |Coordenades=41.39094, 2.14536 }}». wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=Llibreria +Bernat |Adreça=Carrer de Buenos Aires, 6, 08029 Barcelona |Coordenades=41.39094, 2.14536 }} 07b86189c812aab3d51426e1c8a1592dd1ee561a 123 122 2018-06-21T21:13:17Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=Llibreria +Bernat |Adreça=Carrer de Buenos Aires, 6, 08029 Barcelona |Coordenades=41.39094 N, 2.14536 E }} fc8fda96734f47654db3a3101dbc89ae7a57b712 0 61 124 2018-06-21T21:14:58Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Lloc |Nom=Museu Arqueològic de Catalunya |Adreça=Passeig de Santa Madrona, 39-41 Parc de Montjuïc, Barcelona 08038 }}». wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=Museu Arqueològic de Catalunya |Adreça=Passeig de Santa Madrona, 39-41 Parc de Montjuïc, Barcelona 08038 }} c2f284173b0cab5d28e5d004ebf1a077fa6415a4 106 18 125 91 2018-06-21T21:17:40Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol|input type=text}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|list|values from category=Ponents}}} |- ! Descripció: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> ae96a0d4f3d8fdcc38cf918d9a8733f98f70135c 10 17 126 38 2018-06-21T21:21:27Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 64eb9b32ab93773331bfe28b4e57acd2661f3d02 149 126 2018-06-21T23:43:27Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#if:{{{Bibliografia|}}}| |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}}}} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> dcd2227ad766603ea5b0cc4de74b0c21d0da8da4 150 149 2018-06-21T23:44:17Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#if:{{{Bibliografia|}}}| |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 73a46e303b534583fea8be1f72a1599e032b21f4 0 62 127 2018-06-21T21:22:39Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/03/14 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=La muerte en Venecia, de Thomas Mann |Ponent=Neus Samblancat Miranda,Maria Luz Gómez,Àngel Pons |Descripcio pr...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/03/14 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=La muerte en Venecia, de Thomas Mann |Ponent=Neus Samblancat Miranda,Maria Luz Gómez,Àngel Pons |Descripcio presentacio=Análisis de los aspectos filosóficos y literarios de la novela de Thomas Mann La muerte en Venecia (1912). La consideración del simbolismo del relato y su relación con la mitología, con la belleza, con la muerte y con la música, así como la lectura del diálogo el Fedro de Platón, aludido en el texto de Mann, guían el comentario interdisciplinar de un clásico de la literatura universal que no cesa de interrogarnos. }} 028a7e8c8212cf213b5d66ecfe0b6c16bb71b758 0 63 128 2018-06-21T21:24:51Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/04/25 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=La República, de Plató |Ponent=Jaume Marqués,Maria Luz Gómez |Descripcio presentacio=Tractament amb més det...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/04/25 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=La República, de Plató |Ponent=Jaume Marqués,Maria Luz Gómez |Descripcio presentacio=Tractament amb més detall del tema de la "ciutat malalta" que apareix a La Mort a Venècia i la seva relació amb La República de Plató. }} 8bc7308db80673ed843fd9dedb1fe430f615892e 0 64 129 2018-06-21T21:26:03Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/05/23 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=Repensant El treball |Ponent=José Luis Haro |Descripcio presentacio=Una reflexió sobre l'evolució de la insti...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/05/23 |Lloc=Llibreria +Bernat |Titol=Repensant El treball |Ponent=José Luis Haro |Descripcio presentacio=Una reflexió sobre l'evolució de la institució del treball. (Recomana la lectura del llibre “El derecho a la pereza” de Paul Lafargue) }} 9c23435087b311d7f0b4e0d04bdfde8141140dd9 0 65 130 2018-06-21T21:27:09Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/06/20 |Lloc=Museu Arqueològic de Catalunya |Titol=El asombro filosófico |Ponent=Ignacio Guiu |Descripcio presentacio=La admirativa contemplación d...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/06/20 |Lloc=Museu Arqueològic de Catalunya |Titol=El asombro filosófico |Ponent=Ignacio Guiu |Descripcio presentacio=La admirativa contemplación de lo que es: 1. El saber contemplativo de lo que es; 2. La admiración como principio; 3. La vida teórica; 4. La falsa admiración; 5. Sospecha vs. amor }} 8934013e122b803ecd1d8c9f3ebb2ccdcc37bb87 0 66 131 2018-06-21T21:30:27Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/11/07 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Tendències en les noves tecnologies - una oportunitat per al pensament filosòfic? |Ponent=Alina Mierlus |Des...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/11/07 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Tendències en les noves tecnologies - una oportunitat per al pensament filosòfic? |Ponent=Alina Mierlus |Descripcio presentacio=D’ençà unes dècades, més concretament, des de l’aparició del primer ordinador, el desenvolupament de les tecnologies s’accelera més i més. L’ordinador, les tecnologies web, el món dels sensors, la Internet de les coses o tot allò al voltant del “big data” - ens pot fer la impressió que està canviant aspectes fonamentals de la humanitat. Però, és això realment un canvi? I si ho és, com ho podem pensar? Queden la filosofia i les humanitats obsoletes davant les noves tecnologies o bé aquestes representen una oportunitat per al pensament filosòfic? }} 7e744d49a820ccf310fef08c43a4bd46029875fe 0 67 132 2018-06-21T21:31:49Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2015/12/19 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Per a un nou concepte d'història: Walter Benjamin i la tradició dels oprimits |Ponent=Leonardo Franceschini...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2015/12/19 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Per a un nou concepte d'història: Walter Benjamin i la tradició dels oprimits |Ponent=Leonardo Franceschini |Descripcio presentacio=La tesi de Benjamin acabada pocs dies abans de la seva mort representa encara avui en dia un repte hermenèutic. Es tracta d'un text críptic que ajunta pensaments aparentment inconciliables: messianisme hebraic i materialisme històric, tradició i redempció. La conflictivitat en Walter Benjamin es dóna en la història mateixa, els vencedors dicten la seva auto-narració i no queda lloc en la història ni tan sols record possible per qui ocupa el lloc dels perdedors. }} eedb36e24eb47ed815f46567a531dccb9532ab4c 0 68 134 2018-06-21T21:39:07Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/01/30 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia d'un present, entre coneixement i ignorància |Ponent=Gonçal Mayos |Descripcio presentacio=Vivim un...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/01/30 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia d'un present, entre coneixement i ignorància |Ponent=Gonçal Mayos |Descripcio presentacio=Vivim un present complex i contradictori, on la filosofia és rebutjada en molts àmbits, tot i ser una de les necessitats intel·lectuals i vitals més peremptòries. Avui la filosofia ha d’oferir coordenades bàsiques i crítiques per entendre la complexitat d’una modernitat “líquida”, caòtica, dispersa, angoixant, atemorida… però tremendament seductora. També ha de fer possible una vida que vagi més enllà de la dualitat castradora del treball i la competitivitat per una banda, i –per l’altra- els més banals consum, diversió, distracció, aparença, espectacle… }} f3fa834b71f16077ddb905213c9f93eebe94bf94 0 69 135 2018-06-21T21:40:09Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/02/27 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Pot sobreviure el capitalisme? |Ponent=Joan Morro |Descripcio presentacio=Arran de la Crisi de 2008 ha ressorg...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/02/27 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Pot sobreviure el capitalisme? |Ponent=Joan Morro |Descripcio presentacio=Arran de la Crisi de 2008 ha ressorgit una problemàtica que ens remet a temps d’Entreguerres: “pot sobreviure el capitalisme?”. Per tal de respondre a aquesta qüestió recuperem les polèmiques reflexions de Joseph Schumpeter entorn de la destrucció creadora tot analitzant les “raons” del capitalisme. }} 6a39fb44dbd560a8fcec6ed75bf4f96bbf8cc78b 0 70 136 2018-06-21T21:41:22Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/04/09 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia i literatura. Existència i finitud en "El duo de la tos" de Clarín, L. Alas. Assumim la nostra mor...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/04/09 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia i literatura. Existència i finitud en "El duo de la tos" de Clarín, L. Alas. Assumim la nostra mort com assumim la nostra vida? |Ponent=Neus Samblancat Miranda,Maria Luz Gómez |Descripcio presentacio=En aquest Cafè reflexionarem envers aquesta qüestió, a partir del relat de Clarín "El duo de la tos" i de les idees de Heidegger sobre la responsabilitat existencial. }} 4915709f9c32b2b95ebc8ac796cd66b7ded7de91 0 71 137 2018-06-21T23:21:38Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/05/07 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Nostalgia de la razón: tres caminos de María Zambrano |Ponent=Maria I. Elizalde Frez |Descripcio presentacio...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/05/07 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Nostalgia de la razón: tres caminos de María Zambrano |Ponent=Maria I. Elizalde Frez |Descripcio presentacio=La filósofa María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 - Madrid, 1991), buscó desde un inicio la fuente escondida original de donde surgían filosofía y poesía, como ella misma escribió. Hizo suyo el término Razón poética, anclado profundamente en el pensamiento de Nietzsche y Schopenhauer, pero también de Antonio Machado y Unamuno. Continuó su trayectoria del pensar en tres direcciones experienciales: la unión de pensamiento y arte, el exilio como estudio del ser, la investigación alrededor de los sueños.Otros asuntos como el papel de la mujer, la historia o España como problema también fueron ampliamente tratados por la filósofa pero haremos un recorrido por sus tres grandes temas para introducirnos en su pensamiento. }} a85eec7fae2ffd6b6f644246e4d9bc6307764b42 0 72 138 2018-06-21T23:23:25Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/05/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Soc normal? |Ponent=Ester Jordana |Descripcio presentacio=Qui no s'ha mirat mai al mirall i s'ha fet aquesta p...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/05/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Soc normal? |Ponent=Ester Jordana |Descripcio presentacio=Qui no s'ha mirat mai al mirall i s'ha fet aquesta pregunta? Una pregunta que amaga, en el fons, la inquietud que suposa que la resposta sigui "no". Tanmateix, quan ens preguntem si som normals ho fem respecte a què exactament? No ser normal és ser inferior? desviat? estrany? estrambòtic? perillós?. L'estigmatització d'allò que no respon a la norma és l'efecte i la conseqüència de la configuració històrica de tot un procés de normalització on hi ha implicades no poques conseqüències socials i polítiques. Perquè... avui en dia que tots estem "empastillats" d'angoixes i ansietats, que tots som sospitosos en potència al que cal vigilar i enregistrar constantment... què vol dir la normalitat? }} 4d39eaedc208ff54ed7b2f2097ea418b5f244bdf 0 73 139 2018-06-21T23:25:14Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/06/18 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=L'actualitat de l'ètica aristotèlica |Ponent=Victòria Camps |Descripcio presentacio=Aristòtil és un clàs...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/06/18 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=L'actualitat de l'ètica aristotèlica |Ponent=Victòria Camps |Descripcio presentacio=Aristòtil és un clàssic i mai passarà de moda. La seva ètica i, en especial, la teoria de les virtuts, és una eina bàsica per entendre els problemes ètics de l'actualitat. Una ètica centrada en la creació de costums i formació del caràcter de les persones. Relacionats amb els llibre d'Ètica, la Retòrica i la Política donen moltes lliçons que avui no hauríem d'ignorar. }} 6d76d734d6732c541637bdcf4b9032f4052af89d 0 74 140 2018-06-21T23:26:48Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/10/22 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia matriu grega, patrimoni de la humanitat |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Una gran p...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/10/22 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia matriu grega, patrimoni de la humanitat |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Una gran part dels historiadors del pensament han fet seva la tesi segons la qual la filosofia (i també la ciència física) seria el resultat de “pensar a la manera dels grecs”. En qualsevol cas que la filosofia hagi sorgit en un marc lingüístic i cultural donat (Jònia o la Vall del Nil) no és obstacle perquè tota llengua local pugui acollir-la, és a dir perquè constitueixi un potencial patrimoni de la sencera humanitat. }} 6c787deafc71ec0b3af85a8eeae5092d8a30fa30 0 75 141 2018-06-21T23:28:41Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/11/26 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Una filosofía para exploradores, no para chamanes |Ponent=Juan Antonio Rivera |Descripcio presentacio=Las lim...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/11/26 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Una filosofía para exploradores, no para chamanes |Ponent=Juan Antonio Rivera |Descripcio presentacio=Las limitaciones de la racionalidad (tanto teórica como práctica) en asuntos como los subproductos, las cuestiones metafísicas o los intentos de construcción deliberada de órdenes sociales perfectos (utopías políticas). }} 6abeb5f51e46f851ee7807f2bc218f3fbcd46303 0 76 142 2018-06-21T23:30:55Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2016/12/17 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Sobirania i hospitalitat |Ponent=Laura Llevadot |Descripcio presentacio=La qüestió de l'hospitalitat, que ha...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/12/17 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Sobirania i hospitalitat |Ponent=Laura Llevadot |Descripcio presentacio=La qüestió de l'hospitalitat, que ha estat plantejada en la filosofia contemporània per Levinas i Derrida, xoca de ple amb el principi de sobirania de l'Estat-nació. }} a113b800e0c8a6bd6da2dad36b70bf1724ec3e44 0 77 143 2018-06-21T23:32:24Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/01/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Una filosofia literària |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Des de Parmènides i Plató, la f...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/01/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Una filosofia literària |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Des de Parmènides i Plató, la filosofia occidental s'ha configurat fonamentalment com una "metafísica", com un pensament edificat sobre principis segurs i ferms, indubtables i universals, aliens al temps, al dolor i a la història. En front aquesta tradició, una filosofia literària reivindica un "univers heraclià", en el que la vida es contempla com un "joc d'interpretacions" que serveis de melodia per pensar una ètica de la finitud, del desig, de la memòria i de la compassió. }} a4a77812b8504a2094f65db79bd9976666d68952 0 78 144 2018-06-21T23:33:56Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/03/11 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Podem pensar més enllà del poder? Una aproximació a l'autoritat des de Hannah Arendt |Ponent=Edgar Straehle...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/03/11 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Podem pensar més enllà del poder? Una aproximació a l'autoritat des de Hannah Arendt |Ponent=Edgar Straehle |Descripcio presentacio=Avui dia ens costa nolt sortir del paradigma del poder i sembla que aquest sigui omnipresent i ho cobreixi tot. Fins i tot els seus moviments d'oposició es plantegen en termes com el contrapoder i evidencien la dificultat d'esquivar aquesta paraula. Paradoxament, el concepte arendtià d'autoritat ens permet plantejar una alternativa a aquest model que fins ara no ha sigut suficient tinguda en compte. A partir d'Arendt podem rescatar l'especificitat originària de l'autoritat i mostrar en què es diferencia d'altres fenòmens com l'esmentat poder, però també la violència i sobretot l'autoritarisme. }} dbea72e30b08d17218cc29188121fc5a0957bdf5 0 79 145 2018-06-21T23:35:18Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/04/17 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Vulnerabilitat i violència |Ponent=Maria Dolors Renau i Manent |Descripcio presentacio=Reflexions sobre la vu...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/04/17 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Vulnerabilitat i violència |Ponent=Maria Dolors Renau i Manent |Descripcio presentacio=Reflexions sobre la vulnerabilitat humana i el seu significat, tot cercant el per què de les respostes que sol generar, tot sovint en forma de violència i victimització. Es valorarà si hi ha altres formes de resposta. }} ac0c41f4b307eceb3686a74682a088014843178a 0 80 146 2018-06-21T23:36:22Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/05/13 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Los sentidos de la vida |Ponent=José Martínez |Descripcio presentacio=Calificamos a ciertas personas de dich...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/05/13 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Los sentidos de la vida |Ponent=José Martínez |Descripcio presentacio=Calificamos a ciertas personas de dichosas porque sus vidas estuvieron llenas de sentido, y sentimos, a veces, la angustia de que nuestra vida podría no tener sentido. Pero ¿qué quiere decir que la vida tiene sentido? ¿qué sería lo problemático de que no lo tuviera? ¿debería la vida tener un sentido único? El objetivo de la charla es presentar algunas discusiones recientes sobre estas cuestiones. }} 0824227eb5898494c8bbb6ee6419c3016278018f 10 26 147 71 2018-06-21T23:38:43Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>[[Nom::{{{Nom|}}}| ]][[Cognoms::{{{Cognoms|}}}| ]] === Biografia === {{{Biografia|}}} * Wikidata: {{#set:Wikidata ID={{{Wikidata|}}}}} [https://www.wikidata.org/wiki/{{{Wikidata|}}} {{{Wikidata|}}}] [[Categoria:Ponents]] </includeonly> 06d213a4f51bed559306a2415f352ba0bb368b0b 148 147 2018-06-21T23:41:25Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Ponent'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Ponent |Nom= |Cognoms= |Biografia= |Wikidata= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>[[Nom::{{{Nom|}}}| ]][[Cognoms::{{{Cognoms|}}}| ]] === Biografia === {{{Biografia|}}} {{#if:{{{Wikidata|}}}| * Wikidata: {{#set:Wikidata ID={{{Wikidata|}}}}} [https://www.wikidata.org/wiki/{{{Wikidata|}}} {{{Wikidata|}}}]}} [[Categoria:Ponents]] </includeonly> 5b8c2125302c194b5786c162c270d8f8c85ce3d5 102 81 151 2018-06-21T23:55:57Z WikiSysop 1 S'ha creat una propietat del tipus [[Has type::Pàgina]] wikitext text/x-wiki Aquesta és una propietat del tipus [[Té tipus::Pàgina]]. 36bc290afb5ffba4be84405fa0f2de212f0219a6 10 17 152 150 2018-06-22T00:00:53Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> dab66b19023836278eb67b9019ef4bda4b348de4 171 152 2018-06-22T19:28:43Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 9fc5f14db86b6a2016b3aa6a9512ed692138464c 172 171 2018-06-22T19:29:19Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} {{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |} [[Categoria:Actes]] </includeonly> c90b62bd7c74ba7ac0254531be106dc36311dd5f 180 172 2018-06-22T19:44:15Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} {{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |}{{#if:{{{Imatge|}}}|{{#set:Imatge={{{Imatge|}}}}} }} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 0ba6bc7cd1cc881f36f3a6a79a50a3ad56c1cf13 184 180 2018-06-22T19:47:49Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}} {{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |}{{#if:{{{Imatge|}}}|{{#set:Imatge=Fitxer:{{{Imatge|}}}}} }} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 5481b984ee6dd07558a506eeba1fbb8c78fb3a27 0 1 153 133 2018-06-22T00:03:31Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=table|sort=Data event|order=desc}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 4702be1b295eff9a61a5c74adb1d581ce07f6d7d 154 153 2018-06-22T00:03:51Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:|{{#: {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=table|sort=Data event|order=desc}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} c7e846b2b2f6b1f812fdda497906d4e8cc8d523d 155 154 2018-06-22T00:04:34Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=table|sort=Data event|order=desc}} [[Fitxer:Aristoteles.jpg|400px|thumb|centre|text alternatiu]] {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} f256bc60bbb8524a13b8eb7ed0814eb0c127ebbf 187 155 2018-06-22T19:49:47Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=table|sort=Data event|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} df3377c53f62dee25b54c6f684bb1b33722c3376 188 187 2018-06-22T19:53:13Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 2fc79d34a20b78bf4fc36e88af28515cf253288a 191 188 2018-06-22T19:57:25Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 25e9ad3de1feb6932b7fad61c9d27cdc82f7b84a 194 191 2018-06-22T20:04:17Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 536c7d433718dc25658e2417f02a4114d9393148 195 194 2018-06-22T20:05:11Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} dc8a9f7392a28124f32674add4d6ef9fddeb42ff 0 55 156 115 2018-06-22T10:07:50Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Laura Llevadot]] a [[Laura Llevadot Pascual]] wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Laura |Cognoms=Llevadot |Biografia=Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i Directora del Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la UB. Va ser la impulsora i directora de les dues primeres edicions del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Ha publicat nombrosos articles especialitzats sobre Kierkegaad i Derrida a revistes internacionals i és autora i coautora, entre d'altres, de Barcelone pense-t-elle en française? (Paris, 2016); Interpretando Antígona (2015); Kierkegaard y las artes (2015); Filosofías post-metafísicas. 20 años de filosofía francesa contemporánea (2012); Kierkegaard Throug Derrida (USA, 2013) i La philosophie seconde de Kierkegaard (Paris, 2012). }} afc9c5c56a532b1d50ea11af8fc414b41bef769e 158 156 2018-06-22T10:08:05Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Laura |Cognoms=Llevadot |Biografia=Laura Llevadot, professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona i Directora del Màster de Pensament Contemporani i Tradició Clàssica de la UB. Va ser la impulsora i directora de les dues primeres edicions del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Ha publicat nombrosos articles especialitzats sobre Kierkegaad i Derrida a revistes internacionals i és autora i coautora, entre d'altres, de Barcelone pense-t-elle en française? (Paris, 2016); Interpretando Antígona (2015); Kierkegaard y las artes (2015); Filosofías post-metafísicas. 20 años de filosofía francesa contemporánea (2012); Kierkegaard Throug Derrida (USA, 2013) i La philosophie seconde de Kierkegaard (Paris, 2012). |Wikidata=Q23900965 }} d599f616824a3bf250193e35f147b78e9bae84f9 0 82 157 2018-06-22T10:07:50Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Laura Llevadot]] a [[Laura Llevadot Pascual]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Laura Llevadot Pascual]] 92c06760b8fd560453cef8ced165be2c1c79f13a 0 56 159 116 2018-06-22T10:08:36Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich |Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), La lección de Auschwitz (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). En els darrers anys s’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, el plaer, la memòria, el silenci i la mort. |Wikidata=Q5931347 }} 82c441a605fa0c5cad53bb96afaa52129fa530e6 0 48 160 107 2018-06-22T10:09:38Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Gonçal Mayos]] a [[Gonçal Mayos Solsona]] wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Gonçal |Cognoms=Mayos |Biografia=Professor Titular de filosofia de la UB }} df505bd3d501679933ebea9e5b2cc9dd80eede20 162 160 2018-06-22T10:09:59Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Gonçal |Cognoms=Mayos |Biografia=Professor Titular de filosofia de la UB |Wikidata=Q1492964 }} f6ec11b6215416f48e1075a676092284b3f87fdd 0 83 161 2018-06-22T10:09:38Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Gonçal Mayos]] a [[Gonçal Mayos Solsona]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Gonçal Mayos Solsona]] cdeb14cca623ee8758b79dbd91d02c7ce2f2cf4d 0 52 163 112 2018-06-22T10:11:27Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Victòria |Cognoms=Camps i Cervera |Biografia=Catedràtica jubilada de Filosofia Moral i Política de la UAB. Ha estat senadora independent pel partit socialista, consellera del CAC i presidenta de Comité de Bioética de España. Actualment és presidenta de la Fundació Grífols i Lucas. El 2008 fou galardonada amb el Premio Internacional Menéndez y Pelayo i el 2012 amb el Premio Nacional de Ensayo. |Wikidata=Q4891072 }} 81e5c6482aebb2e8eb3d1fba7b4c6e8eee13ebaf 164 163 2018-06-22T10:11:42Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Victòria Camps]] a [[Victòria Camps i Cervera]] wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Victòria |Cognoms=Camps i Cervera |Biografia=Catedràtica jubilada de Filosofia Moral i Política de la UAB. Ha estat senadora independent pel partit socialista, consellera del CAC i presidenta de Comité de Bioética de España. Actualment és presidenta de la Fundació Grífols i Lucas. El 2008 fou galardonada amb el Premio Internacional Menéndez y Pelayo i el 2012 amb el Premio Nacional de Ensayo. |Wikidata=Q4891072 }} 81e5c6482aebb2e8eb3d1fba7b4c6e8eee13ebaf 0 84 165 2018-06-22T10:11:42Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Victòria Camps]] a [[Victòria Camps i Cervera]] wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Victòria Camps i Cervera]] 513f05f104e9ab5803f43142069268e85b2f5f21 0 54 166 114 2018-06-22T10:14:15Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Juan Antonio |Cognoms=Rivera |Biografia=Juan Antonio Rivera, catedrático de Filosofía, obtuvo su licenciatura por la Universidad Complutense de Madrid. Es colaborador asiduo de la revista Claves de razón práctica y ha escrito asimismo en las revistas Isegoría, Cuadernos del Sur, Revista de Occidente, La Página, Fetasa, Ágora, Er, Alfa y Revista de libros. Participó, entre otros, en los volúmenes colectivos El individuo y la historia (Paidós, 1995), compilado por Roberto Rodríguez Aramayo, Javier Muguerza y Antonio Valdecantos; Tolerancia o barbarie (Gedisa, 1998), editado por Manuel Cruz. |Wikidata=Q35206774 }} 8f0c217e9db5857874a6c625d952a8f681f8a3b9 0 85 167 2018-06-22T19:25:01Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Pau |Cognoms=Castell Granados |Biografia=Pau Castell Granados és doctor en Història amb Menció Internacional per la Universitat de Barcelona i Profess...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Pau |Cognoms=Castell Granados |Biografia=Pau Castell Granados és doctor en Història amb Menció Internacional per la Universitat de Barcelona i Professor Associat del Departament d'Història i Arqueologia de la mateixa universitat des de l’any 2015. S'ha especialitzat en l'estudi de la bruixeria i la cacera de bruixes a Catalunya, tema al qual va dedicar la seva tesi doctoral llegida l'any 2013 i que ha estat guardonada amb diversos premis per part de la Fundació Noguera, l'Institut d'Estudis Catalans i el Claustre de Doctors de la UB. És autor de múltiples publicacions en revistes nacionals i estrangeres, i ha estat professor convidat a les universitats de Lausanne (Suïssa), de Montréal i de Québec (Canadà). Actualment treballa en diversos projectes d’investigació d’àmbit acadèmic, prepara la publicació de la seva tesi doctoral i acaba de presentar l’exposició “Se’n parlave i n’hi havie. La bruixeria al Pirineu i les Terres de Ponent”, que anirà itinerant per diversos museus d'arreu de Catalunya durant els propers dos anys. }} 2e0ed466fb241fe0dc9ae9e47f40d3421b55ac19 0 86 168 2018-06-22T19:27:01Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/06/23 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |Ponent=...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/06/23 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |Ponent=Pau Castell Granados |Descripcio presentacio=A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. |Bibliografia=Agustí Alcoberro; Josefina Roma (dirs.), Per bruixa i metzinera, la cacera de bruixes a Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Barcelona: 2007. Pau Castell Granados, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Fundació Noguera (en premsa). [ http://www.tdx.cat/handle/10803/131462 versió preliminar en línia] --- «Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)», en Mª Jesús Zamora (ed.), Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España, Academia de Hispanismo, Madrid: 2017, p.51-104 --- «La figura de la bruixa en l'obra de Hieronymus Bosch», Matèria. Revista Internacional d’Art, 10-11 (2016), 205-224. --- «Wine vat witches suffocate children. The Mythical Components of the Iberian Witch», eHumanista: Journal of Iberian Studies, 25 (2014), p.170-195. Richard M. Golden (ed.), Encyclopedia of witchcraft. The Western Tradition, ABC-Clio, Santa Barbara: 2006. Brian P. Levack (ed.), The Oxford Handbook of Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America, Oxford University Press, Oxford: 2013. }} a6a41acf99944a9eb38451c2e90075b8f3ae208c 169 168 2018-06-22T19:27:12Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/06/23 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |Ponent=Pau Castell Granados |Descripcio presentacio=A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. |Bibliografia=Agustí Alcoberro; Josefina Roma (dirs.), Per bruixa i metzinera, la cacera de bruixes a Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Barcelona: 2007. Pau Castell Granados, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Fundació Noguera (en premsa). [ http://www.tdx.cat/handle/10803/131462 versió preliminar en línia] --- «Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)», en Mª Jesús Zamora (ed.), Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España, Academia de Hispanismo, Madrid: 2017, p.51-104 --- «La figura de la bruixa en l'obra de Hieronymus Bosch», Matèria. Revista Internacional d’Art, 10-11 (2016), 205-224. --- «Wine vat witches suffocate children. The Mythical Components of the Iberian Witch», eHumanista: Journal of Iberian Studies, 25 (2014), p.170-195. Richard M. Golden (ed.), Encyclopedia of witchcraft. The Western Tradition, ABC-Clio, Santa Barbara: 2006. Brian P. Levack (ed.), The Oxford Handbook of Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America, Oxford University Press, Oxford: 2013. }} c10c52d2b4d69479bb21c4ad447f658b4660db83 170 169 2018-06-22T19:27:27Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/06/23 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |Ponent=Pau Castell Granados |Descripcio presentacio=A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. |Bibliografia=Agustí Alcoberro; Josefina Roma (dirs.), Per bruixa i metzinera, la cacera de bruixes a Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Barcelona: 2007. Pau Castell Granados, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Fundació Noguera (en premsa). [http://www.tdx.cat/handle/10803/131462 versió preliminar en línia] --- «Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)», en Mª Jesús Zamora (ed.), Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España, Academia de Hispanismo, Madrid: 2017, p.51-104 --- «La figura de la bruixa en l'obra de Hieronymus Bosch», Matèria. Revista Internacional d’Art, 10-11 (2016), 205-224. --- «Wine vat witches suffocate children. The Mythical Components of the Iberian Witch», eHumanista: Journal of Iberian Studies, 25 (2014), p.170-195. Richard M. Golden (ed.), Encyclopedia of witchcraft. The Western Tradition, ABC-Clio, Santa Barbara: 2006. Brian P. Levack (ed.), The Oxford Handbook of Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America, Oxford University Press, Oxford: 2013. }} efc704c9d8a5b67446a2f675d1f0e3df33450b7b 186 170 2018-06-22T19:49:22Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/06/23 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La construcció mental i la repressió judicial d'un crim imaginari: la cacera de bruixes a Catalunya |Ponent=Pau Castell Granados |Descripcio presentacio=A finals de l’època medieval, una sèrie d’homes i dones van començar a ésser perseguides i jutjades arreu d’Europa, per part de tribunals laics i eclesiàstics, en base a una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria. Les persones acusades d'aquell nou crim «contra Déu i la societat» serien percebudes pels seus contemporanis com les responsables de les desgràcies ocorregudes en el seu entorn, essent condemnades a mort per haver participat en aplecs diabòlics, haver prestat homenatge al Diable tot abjurant de la fe cristiana i haver provocat la malaltia i la mort de persones, animals i conreus. Catalunya fou un dels primers llocs d’Europa on es documenten accions judicials contra la bruixeria des de principis del segle XV, mantenint-se com un dels principals focus de «cacera de bruixes» al llarg dels segles moderns. Com i quan va començar la persecució? A qui s’acusava? Com funcionaven els judicis per bruixeria a Catalunya? Aquestes i altres qüestions seran abordades durant la conferència per tal d'acostar al gran públic els resultats de les darreres investigacions sobre aquest fenomen complex que marca de forma tràgica la fi de l'època medieval i el naixement de la modernitat. |Bibliografia=Agustí Alcoberro; Josefina Roma (dirs.), Per bruixa i metzinera, la cacera de bruixes a Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Barcelona: 2007. Pau Castell Granados, Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya. Barcelona: Fundació Noguera (en premsa). [http://www.tdx.cat/handle/10803/131462 versió preliminar en línia] --- «Con toda templança y moderación. El Santo Oficio ante la caza de brujas en Cataluña (siglos XVI y XVII)», en Mª Jesús Zamora (ed.), Mulieres inquisitionis. La mujer frente a la Inquisición en España, Academia de Hispanismo, Madrid: 2017, p.51-104 --- «La figura de la bruixa en l'obra de Hieronymus Bosch», Matèria. Revista Internacional d’Art, 10-11 (2016), 205-224. --- «Wine vat witches suffocate children. The Mythical Components of the Iberian Witch», eHumanista: Journal of Iberian Studies, 25 (2014), p.170-195. Richard M. Golden (ed.), Encyclopedia of witchcraft. The Western Tradition, ABC-Clio, Santa Barbara: 2006. Brian P. Levack (ed.), The Oxford Handbook of Witchcraft in Early Modern Europe and Colonial America, Oxford University Press, Oxford: 2013. |Imatge=Bruixes_201806.jpg }} 9a3a098bddc6eae14c0a192c41801ad90f33e2c2 0 87 173 2018-06-22T19:36:20Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Martha |Cognoms=Palacio Avendaño |Wikidata=Q50769687 }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Martha |Cognoms=Palacio Avendaño |Wikidata=Q50769687 }} 8ce448c32278682bbde97a17a6f9eaebde7c2912 0 88 174 2018-06-22T19:37:09Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/06/18 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Las trampas de la solidaridad |Ponent=Martha Palacio Avendaño }}». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/06/18 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Las trampas de la solidaridad |Ponent=Martha Palacio Avendaño }} 27d1a393e8e630500f2ce36df6bba77d5bcdf7de 0 89 175 2018-06-22T19:38:10Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Angel |Cognoms=Puyol }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Angel |Cognoms=Puyol }} 95c10dc072b1f90a357bbf34fa72dea0df492c07 0 90 176 2018-06-22T19:39:18Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2017/10/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=El principi polític de la fraternitat" |Ponent=Angel Puyol }}». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/10/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=El principi polític de la fraternitat" |Ponent=Angel Puyol }} aec0818ccaaa7bbdfbdf3945e67223970c9a243d 177 176 2018-06-22T19:39:25Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2017/10/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=El principi polític de la fraternitat |Ponent=Angel Puyol }} 87e9fc03a0b6cc8b121153ec67bd645ce80bbcc9 0 91 178 2018-06-22T19:40:31Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Joan |Cognoms=González Guardiola }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan |Cognoms=González Guardiola }} 1be650d528d09e7c5a3234b48ba9229f5f89b464 0 92 179 2018-06-22T19:41:36Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/04/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Invocando el espíritu de Nietzsche |Ponent=Joan González Guardiola }}». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/04/28 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Invocando el espíritu de Nietzsche |Ponent=Joan González Guardiola }} 7638f407e10376ea9a9c8550f5612243d192b5a4 106 18 181 125 2018-06-22T19:45:23Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol|input type=text}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|list|values from category=Ponents}}} |- ! Descripció: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |- ! Imatge de portada: | {{{field|Imatge|input type=text|values from namespace=File}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 08d4a3ddd1b8d2e5aa11c736657f4358d1f95de5 182 181 2018-06-22T19:46:30Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquest és el formulari 'Acte'. Per crear una pàgina amb aquest formulari, entreu el nom de la pàgina a continuació; si la pàgina amb aquest nom ja existeix, s'obrirà un formulari per editar-la. {{#forminput:form=Acte}} </noinclude><includeonly> <div id="wikiPreview" style="display: none; padding-bottom: 25px; margin-bottom: 25px; border-bottom: 1px solid #AAAAAA;"></div> {{{for template|Acte}}} {| class="formtable" ! Data: | {{{field|Data}}} |- ! Lloc: | {{{field|Lloc|values from category=Llocs}}} |- ! Titol: | {{{field|Titol|input type=text}}} |- ! Ponent: | {{{field|Ponent|list|values from category=Ponents}}} |- ! Descripció: | {{{field|Descripcio presentacio|input type=textarea}}} |- ! Bibliografia: | {{{field|Bibliografia|input type=textarea}}} |- ! Imatge: | {{{field|Imatge|input type=text|values from namespace=File}}} |} {{{end template}}} '''Text lliure:''' {{{standard input|free text|rows=10}}} {{{standard input|save}}} {{{standard input|cancel}}} </includeonly> 3450abd6c868b26dcfe04fd39917e854328a2dce 0 39 183 94 2018-06-22T19:46:56Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/02/24 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=La política de Aristóteles tiene todavía muchas cosas que decirnos |Ponent=Miguel Candel Sanmartín |Descripcio presentacio=A diferencia de Platón con sus diálogos La República y Las Leyes, Aristóteles, en sus escritos políticos, no propone trazar un modelo de sociedad perfecta, lo que a partir del Renacimiento se conocerá como utopía. Muy al contrario, todos los elementos normativos que aparecen en la Política estaban vigentes, en mayor o menor grado, en los regímenes políticos existentes en su tiempo o lo habían estado en épocas anteriores. Para Aristóteles, en política está casi todo inventado. Su análisis minucioso le lleva a la conclusión de que la finalidad propia de un régimen político es el bien común. |Bibliografia=[https://www.lacentral.com/book/?id=9788416938704 Aristóteles, Política, 2017, Madrid, Biblioteca Nueva] Bastons, M., La inteligencia práctica. La filosofía de la acción en Aristóteles, 2003, Cabrils, Prohom. Rus, S., La razón contra la fuerza. Las directrices del pensamiento política de Aristóteles, 2005, Madrid, Tecnos. Candel, Miguel, Tiempo de eternidad, 2013, Vilassar de Dalt, Montesinos. Berti, Enrico, Aristóteles, 2012, Madrid, Gredos. |Imatge=Aristoteles.jpg }} 08a9a616ede607f00e9d6a9daf50f893865c12ca 6 93 185 2018-06-22T19:49:01Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 10 94 189 2018-06-22T19:55:35Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «{| class="table sortable" ! Acte || Títol || Data || Ponent». wikitext text/x-wiki {| class="table sortable" ! Acte || Títol || Data || Ponent 6bb84fe15fc60ad371633224b5a9725c2428750e 193 189 2018-06-22T19:58:41Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {| class="table sortable" ! Acte || Data || Ponent 5959086b2ed1c7c208a4cddc63031109e138aa21 10 95 190 2018-06-22T19:56:37Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<includeonly> |} </includeonly>». wikitext text/x-wiki <includeonly> |} </includeonly> 24e2bf4c51069ded55666cbd6836cc4370250c1c 10 96 192 2018-06-22T19:58:14Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<includeonly> |- | {{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }} || {{{3|}}} || {{{4|}}} </includeonly>». wikitext text/x-wiki <includeonly> |- | {{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }} || {{{3|}}} || {{{4|}}} </includeonly> f7837eb976d95b18c8703466673ec8cda0351200 10 97 196 2018-06-22T20:07:08Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb «<includeonly> <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}} {{{5|}}} </includeonly>». wikitext text/x-wiki <includeonly> <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}} {{{5|}}} </includeonly> 991888c3ac4b8ef8eb3b451dd04bfbe199cc7c46 197 196 2018-06-22T20:08:22Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|thumb|right]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}}, {{{3|}}} </includeonly> 29b24f0deee2b9a17a9c58d0253c22f815996ede 198 197 2018-06-22T20:09:02Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|200px]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}}, {{{3|}}} </includeonly> 3d72451548d33fc005e0855176b912740564af15 199 198 2018-06-22T20:09:17Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|400px]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}}, {{{3|}}} </includeonly> 78593c148ad9eafc9887bd00776932b29d198e76 200 199 2018-06-22T20:09:46Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> {{{4|}}}, {{{3|}}} </includeonly> 34cfd551441ad08ed3eda4b74d00426023ae2bfb 10 97 201 200 2018-06-22T20:10:21Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> <strong>{{{4|}}}</strong>, <em>{{{3|}}}</em> </includeonly> e8da153b07cd6503f0a94dc7db9434f03e402ee7 202 201 2018-06-22T20:11:24Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> <strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em> </includeonly> f31f317dc1234fe4ee5d2361b99b417c4393f4cd 204 202 2018-06-22T20:12:26Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly> {{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }} <h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3> <strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em> <br style="clear:both" /> </includeonly> f951c6516cff47c41e8b52bb6458d14e0a8639bc 205 204 2018-06-22T20:37:04Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos"> <div class="desc"></div> <div class="imatge">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 44ec0ca78dfc97f61eaf25b8938d238de6d1333d 209 205 2018-06-22T20:40:21Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos"> <div class="desc">{{{6|}}}</div> <div class="imatge">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 5c46bc7179cf5359fcbb7902c5661c256bbd84a4 210 209 2018-06-22T20:41:20Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos"> <div class="desc" style="float:left; width:75%">{{{6|}}}</div> <div class="imatge" style="float:right; width:25%">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 49ee946d2b145cdabad4befe8b54e3ce8a3359c6 211 210 2018-06-22T20:43:28Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-3">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 6d42f5ef771bc2e418477a2a9e734a3260ced5e2 212 211 2018-06-22T20:44:43Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-3">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 0f270ebed43d59b12b7932b14f20e9dd02e55787 213 212 2018-06-22T20:46:25Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> ee1e80b900ebcca423c7a6f96466c0372da7f0fe 214 213 2018-06-22T20:46:58Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sd-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sd-3">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> b72501d6e6c09c6c9e8160387fafc57cae837c35 215 214 2018-06-22T20:47:26Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-3">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 394f2bde107fee0579e7c36fbf48d8a7f104d113 216 215 2018-06-23T07:43:27Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-3" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 6c54730c0bf88d55970aa6230ffc8e0ed91bf07c 218 216 2018-06-23T08:16:01Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-8 col-md-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-4 col-md-9" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 1645acf407282c89df62eae2357f3d281fb8c966 219 218 2018-06-23T08:16:26Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>[[{{{4|}}}]]</strong>, <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-8 col-md-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-4 col-md-3" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> e34c5391de374f658015666420c1e17794e902bc 232 219 2018-09-23T16:57:05Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>{{#arraymap:{{{4|}}}|,|@@|[[{{{@@|}}}]]|, }}</strong> - <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-8 col-md-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-4 col-md-3" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> bb9e029e7b488d58ed81ba1cab4785974c22ead5 233 232 2018-09-23T16:57:36Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>{{#arraymap:{{{4|}}}|,|@@|[[@@]]|, }}</strong> - <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-8 col-md-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-4 col-md-3" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> e9e6f2b37dc2ee30278b35c4f75de9ffce901dd5 234 233 2018-09-23T16:57:58Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <includeonly><div id="destacat"> <div class="titol" style="clear:both"><h3>{{#alink:href={{{1|}}}|{{{2|}}} }}</h3></div> <div class="subtitol" style="clear:both; margin-bottom:1em;"><strong>{{#arraymap:{{{4|}}}|,|@@|[[@@]]|,&nbsp;}}</strong> - <em>{{{3|}}}</em></div> <div class="cos row"> <div class="desc col-xs-12 col-sm-8 col-md-9">{{{6|}}}</div> <div class="imatge col-xs-12 col-sm-4 col-md-3" style="padding: 0 0 0.5em 0.5em">{{#if:{{{5|}}}|[[{{{5|}}}|right|250px|link={{{1|}}}]] }}</div></div> </div> <br style="clear:both" /> </includeonly> 3041d72ba4996ff28eb8f68b569c028c6dfb3d51 0 1 203 195 2018-06-22T20:11:47Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} eb3bee073b4dc2912df36dc5eb39eb50539a7427 208 203 2018-06-22T20:39:43Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|?Descripcio Presentacio|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} 1cd079a96b7ecea0d1529f1ca5aa8b6521fd9df0 248 208 2018-12-11T16:31:45Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. Aquí podeu [[conèixer l'equip Equip]] del Cafè Filosòfic Pensa. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|?Descripcio Presentacio|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} d66a7154eb10fbdad74579f774ee63d1a0095fdd 10 17 206 184 2018-06-22T20:38:01Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#set:Descripcio presentacio={{{Descripcio presentacio|}}}}} {{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |}{{#if:{{{Imatge|}}}|{{#set:Imatge=Fitxer:{{{Imatge|}}}}} }} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 67709e265c239545e51a52ad617f84e396afe992 207 206 2018-06-22T20:38:54Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki <noinclude> Aquesta és la plantilla 'Acte'. Que ha de ser cridada en el format següent: <pre> {{Acte |Data= }} </pre> Edita la pàgina per veure el text de la plantilla. </noinclude><includeonly>{| class="table" ! Data | [[Data event::{{{Data|}}}]] |- ! Lloc | [[Lloc event::{{{Lloc|}}}]] |- ! Titol | [[Titol presentacio::{{{Titol|}}}]] |- ! Ponent | {{#arraymap:{{{Ponent|}}}|,|@@|[[Ponent::@@]]}} |- ! Descripció | {{{Descripcio presentacio|}}}{{#set:Descripcio Presentacio={{{Descripcio presentacio|}}}}} {{#if:{{{Bibliografia|}}}|{{#!: |- ! Bibliografia | {{{Bibliografia|}}} }} }} |}{{#if:{{{Imatge|}}}|{{#set:Imatge=Fitxer:{{{Imatge|}}}}} }} [[Categoria:Actes]] </includeonly> 0eb9f706f733ae27fb132c780109a7e52a1b1a75 8 98 217 2018-06-23T08:07:11Z WikiSysop 1 Es crea la pàgina amb « * navigation * SEARCH * TOOLBOX * LANGUAGES». wikitext text/x-wiki * navigation * SEARCH * TOOLBOX * LANGUAGES 065403ec6b0aa0294cee3526815f1b9e055e9aa2 6 99 220 2018-09-12T13:08:30Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 100 221 2018-09-12T13:09:46Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/09/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=Aristotil |Descripcio presentacio=xxxx |Bibliografia=xxxxxx |Imatge=Aristote_dessin.jpg }}». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/09/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=Aristotil |Descripcio presentacio=xxxx |Bibliografia=xxxxxx |Imatge=Aristote_dessin.jpg }} 18b9321789cb46a32229877c1179a4c09727b116 222 221 2018-09-12T13:11:46Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/09/29 }} ea988209e91b939e1dab1c519d9eef6c04564a14 223 222 2018-09-12T13:12:28Z Alina 2 Es desfà la revisió 222 de [[Special:Contributions/Alina|Alina]] ([[User talk:Alina|Discussió]]) wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/09/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=Aristotil |Descripcio presentacio=xxxx |Bibliografia=xxxxxx |Imatge=Aristote_dessin.jpg }} 18b9321789cb46a32229877c1179a4c09727b116 229 223 2018-09-19T00:53:29Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/09/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=Diálogo entre dos máximos idiotés: genealogía de lo (casi) mental |Ponent=Marco Morgante,Rubén Omar Mantella |Descripcio presentacio=Dos amigos que no se ven hace mucho tiempo vuelven a encontrarse. Uno ha dedicado su vida a la filosofía, el otro a las redes sociales. Unidos en la infancia, han tomado caminos radicalmente diferentes, pero delante de una cerveza tropiezan ante la misma antigua pregunta: ¿quién soy? ¿que significa siquiera ser “alguien”? ¿Que es el “yo”? Desde las profundidades de la psyché platónica, pasando por el Feng Shui y la auto-ayuda; desde el debate moderno sobre la lucha entre pasiones y razón, hasta el debate contemporáneo entre pensamiento positivo y cinismo postmoderno, se llegará al problema actual, científico y filosófico, de explicar aquella cosa extraña que llamamos “mente”. Imitando a Platón, a través de un diálogo entre un sabio y un “modernillo”, rendimos homenaje, con ironía, al intento occidental de encontrar una respuesta a estas preguntas fundamentales. Sócrates estaría orgulloso. Platón, con lo de la imitación, no tanto. |Bibliografia=Aristóteles, (2010). Acerca del alma. Madrid: Gredos. Platón, (2003). Diálogos. Vol. III y Vol. VI. Madrid: Gredos. Hume, D. (2005). Tratado de la naturaleza humana. Madrid: Tecnos. Kierkegaard, S. (2006). O lo uno o lo otro. Madrid: Trotta. Nietzsche, F. (2010). La genealogía de la moral. Barcelona: Grup 62. Mead, G. H. (2015). Mind, Self & Society. Londres: University of Chicago Press. Sartre, J.P. (2007). El ser y la Nada. Buenos Aires: Losada. Searle, J. (2001). Mentes, cerebros y ciencia. Madrid: Cátedra. Dennett, D. (2008). La actitud intencional. Barcelona: Gedisa. Damasio, A. (2013). El Error de Descartes. Barcelona: Destino. |Imatge=Aristote_dessin.jpg }} 07a53b66dce8c3da148e51e8ed2379f2f80b32aa 231 229 2018-09-19T00:54:27Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/09/29 |Lloc=La Central Raval |Titol=Diálogo entre dos máximos idiotés: genealogía de lo (casi) mental |Ponent=Marco Morgante,Rubén Omar Mantella |Descripcio presentacio=Dos amigos que no se ven hace mucho tiempo vuelven a encontrarse. Uno ha dedicado su vida a la filosofía, el otro a las redes sociales. Unidos en la infancia, han tomado caminos radicalmente diferentes, pero delante de una cerveza tropiezan ante la misma antigua pregunta: ¿quién soy? ¿que significa siquiera ser “alguien”? ¿Que es el “yo”? Desde las profundidades de la psyché platónica, pasando por el Feng Shui y la auto-ayuda; desde el debate moderno sobre la lucha entre pasiones y razón, hasta el debate contemporáneo entre pensamiento positivo y cinismo postmoderno, se llegará al problema actual, científico y filosófico, de explicar aquella cosa extraña que llamamos “mente”. Imitando a Platón, a través de un diálogo entre un sabio y un “modernillo”, rendimos homenaje, con ironía, al intento occidental de encontrar una respuesta a estas preguntas fundamentales. Sócrates estaría orgulloso. Platón, con lo de la imitación, no tanto. |Bibliografia=Aristóteles, (2010). Acerca del alma. Madrid: Gredos. Platón, (2003). Diálogos. Vol. III y Vol. VI. Madrid: Gredos. Hume, D. (2005). Tratado de la naturaleza humana. Madrid: Tecnos. Kierkegaard, S. (2006). O lo uno o lo otro. Madrid: Trotta. Nietzsche, F. (2010). La genealogía de la moral. Barcelona: Grup 62. Mead, G. H. (2015). Mind, Self & Society. Londres: University of Chicago Press. Sartre, J.P. (2007). El ser y la Nada. Buenos Aires: Losada. Searle, J. (2001). Mentes, cerebros y ciencia. Madrid: Cátedra. Dennett, D. (2008). La actitud intencional. Barcelona: Gedisa. Damasio, A. (2013). El Error de Descartes. Barcelona: Destino. |Imatge=Sept_cafefilosofic.jpg }} 37aadd5f215ea5fc861918a834deee2d4afcf9a8 0 74 224 140 2018-09-12T13:19:20Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2016/10/22 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Filosofia matriu grega, patrimoni de la humanitat |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Una gran part dels historiadors del pensament han fet seva la tesi segons la qual la filosofia (i també la ciència física) seria el resultat de “pensar a la manera dels grecs”. En qualsevol cas que la filosofia hagi sorgit en un marc lingüístic i cultural donat (Jònia o la Vall del Nil) no és obstacle perquè tota llengua local pugui acollir-la, és a dir perquè constitueixi un potencial patrimoni de la sencera humanitat. |Imatge=Aristote_dessin.jpg }} c9e49a49e50f5f5d64d3683dba09080d38779ba6 0 101 225 2018-09-12T13:23:08Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «El Cafè Filosòfic existeix gràcies a la dedicació de les següents persones: Sara Alier Maria Luz Gómez Àngel Tamayo Raquel Pena». wikitext text/x-wiki El Cafè Filosòfic existeix gràcies a la dedicació de les següents persones: Sara Alier Maria Luz Gómez Àngel Tamayo Raquel Pena c534fd31e3feec88ec5c3daafb52cda738a2838c 0 102 226 2018-09-19T00:49:22Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Marco |Cognoms=Morgante |Biografia=Marco Morgante, de origen mexicano, creció en Italia y estudió Filosofía en Milán (UNIMI - Universitá Statale di...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Marco |Cognoms=Morgante |Biografia=Marco Morgante, de origen mexicano, creció en Italia y estudió Filosofía en Milán (UNIMI - Universitá Statale di Milano) y en Barcelona (UB - Universitat de Barcelona). “Nací en México, crecí en Italia y vivo en España. Si hay corrupción, me mudo allí.” Al finalizar sus estudios, empezó su recorrido en el mundo de el “stand-up” en el 2013, tras haber cursado su formación con Gabriel Córdoba, profesor de stand-up y comediante de Comedy Central. Su estreno se da en el 2014 y desde entonces no ha parado de escribir una estupidez tras otra. Monologuista integrante de los espectáculos “Si saben como nos ponemos, pa’ que nos conquistan”, el único espectáculo de stand-up latinoamericano en España, y “Cinemasacre” en el que proyectan y comentan en directo películas de serie B. Al margen de esta actividad es colaborador de Cutrecon, el Festival Internacional de Cine Cutre de Madrid y de el Barcelona Comedy Club. De un humor blanco con tintas negras, actúa regularmente en castellano y en inglés, tanto en Madrid como en Barcelona. //ENLACES// Pagina de Facebook (personal): https://www.facebook.com/marco.morgante.35 Pagina de Facebook (perfil de comediante): https://www.facebook.com/marcomademedoit/ Pagina de Facebook “Pa que nos conquistan”: https://www.facebook.com/paquenosconquistan/ Pagina de Facebook “Cinemasacre”: https://www.facebook.com/cinemasacre/ Instagram: @morconauta https://www.instagram.com/morconauta/ Tumblr: https://foreversidekick.tumblr.com/ Pinterest: https://www.pinterest.es/marcomorgante35/ }} df902f71652d48ac409d659686157773c9ebd79a 0 103 227 2018-09-19T00:50:29Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Rubén |Cognoms=Omar Mantella |Biografia=Rubén Omar Mantella, Buenos Aires, 1988. Es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona. Ha colabo...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Rubén |Cognoms=Omar Mantella |Biografia=Rubén Omar Mantella, Buenos Aires, 1988. Es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona. Ha colaborado a la traducción al italiano de Macrofilosofía de la Globalización y del Pensamiento Único (G. Mayos, 2016). Por la misma entidad ha completado el Master de Tradición Clásica y Pensamiento Contemporáneo, con una tesis sobre John Dewey. Sus áreas de interés incluyen la corriente pragmatista, la filosofía moral y la literatura del siglo XX. }} 947ea04ea158f42ddff89b44b221534decce3a2b 0 37 228 88 2018-09-19T00:51:22Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central Raval |Adreça=Carrer d'Elisabets, 6, 08001 Barcelona }} 64b063638171529dbbf4fda8e9d7e144563a53ac 6 104 230 2018-09-19T00:54:04Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 105 235 2018-10-27T06:59:55Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Antonio |Cognoms=Gómez Villar |Biografia=es profesor de Filosofía en la Universitat de Barcelona (UB) y en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)....». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Antonio |Cognoms=Gómez Villar |Biografia=es profesor de Filosofía en la Universitat de Barcelona (UB) y en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es coordinador del proyecto de investigación “Working Dead. Escenarios del postrabajo” en La Virreina. Centre de l’imatge. Ha realizado estancias de investigación en el Instituto de Humanidades de la Universidad Diego Portales (UDP), en Santiago de Chile; en el Centro de Investigaciones Gino Germani, en Buenos Aires; y en la L’accademia di Belle Arti di Brera, en Milán. Sus principales líneas de investigación tienen que ver con el análisis de los repertorios de acción colectiva de los movimientos sociales desde una perspectiva antagonista; y con los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de recomposición de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas. Es editor del libro “Vidas dañadas. Austeridad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014) y autor de “E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonia i populisme” (Gedisa, 2018); es autor de numerosos artículos en revistas especializadas en Filosofía y Teoría Política; y escribe columnas de opinión en eldiario.es y en El Periódico de Catalunya. }} 82bae2ff43721a0421b7a30487ecca8751c8af62 6 106 236 2018-10-27T07:02:23Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 107 237 2018-10-27T07:02:29Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/10/27 |Lloc=La Central (c/Mallorca) |Titol=Populismo: para una crítica del concepto |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En el últ...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/10/27 |Lloc=La Central (c/Mallorca) |Titol=Populismo: para una crítica del concepto |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En el último tiempo proliferan numerosos análisis que tratan de explicar el surgimiento de fuerzas políticas, la eclosión de líderes “anti-establishment” o el desarrollo de medidas económicas “proteccionistas” desde el concepto ‘populismo’. Con frecuencia, ‘populismo’ se ha convertido en un cajón de sastre, ha sido objeto de un ensanchamiento semántico que solo acrecienta su ambigüedad. En la charla, trataremos de soslayar las simplificaciones mediáticas que ha sufrido el concepto, así como realizar un análisis crítico de la hipótesis populista. Se trata, pues, de un análisis específico de las ideas y conceptos teóricos que introdujeron Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, de sus bases teórico-políticas, así como de la interrelación existente entre la hipótesis populista y su impacto en el conjunto de la sociedad, con especial atención al surgimiento de nuevas fuerzas políticas en Europa. |Bibliografia=Gómez Villar, Antonio (2018). Hegemonia i populisme. Barcelona: Gedisa. Laclau, Ernesto (2016). La razón populista, FCE, México. Laclau, Ernesto (2011). Debates y combates. Por un nuevo horizonte de la política, FCE, México. Mouffe, Chantal (2016). El retorno de lo político. Comunidad, ciudadanía, pluralismo, democracia radical, Paidós, Barcelona. Mouffe, Chantal (2016). La paradoja democrática. El peligro del consenso en la política contemporánea, Gedisa, Barcelona. |Imatge=20181022104851_trump.jpg }} 46091c694d68059e15e144e68b858d457f4135ac 238 237 2018-10-27T18:39:18Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/10/27 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=Populismo: para una crítica del concepto |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En el último tiempo proliferan numerosos análisis que tratan de explicar el surgimiento de fuerzas políticas, la eclosión de líderes “anti-establishment” o el desarrollo de medidas económicas “proteccionistas” desde el concepto ‘populismo’. Con frecuencia, ‘populismo’ se ha convertido en un cajón de sastre, ha sido objeto de un ensanchamiento semántico que solo acrecienta su ambigüedad. En la charla, trataremos de soslayar las simplificaciones mediáticas que ha sufrido el concepto, así como realizar un análisis crítico de la hipótesis populista. Se trata, pues, de un análisis específico de las ideas y conceptos teóricos que introdujeron Ernesto Laclau y Chantal Mouffe, de sus bases teórico-políticas, así como de la interrelación existente entre la hipótesis populista y su impacto en el conjunto de la sociedad, con especial atención al surgimiento de nuevas fuerzas políticas en Europa. |Bibliografia=Gómez Villar, Antonio (2018). Hegemonia i populisme. Barcelona: Gedisa. Laclau, Ernesto (2016). La razón populista, FCE, México. Laclau, Ernesto (2011). Debates y combates. Por un nuevo horizonte de la política, FCE, México. Mouffe, Chantal (2016). El retorno de lo político. Comunidad, ciudadanía, pluralismo, democracia radical, Paidós, Barcelona. Mouffe, Chantal (2016). La paradoja democrática. El peligro del consenso en la política contemporánea, Gedisa, Barcelona. |Imatge=20181022104851_trump.jpg }} c2ccf0c2da96045a97a5abf138eb36611c9f7d0d 0 108 239 2018-11-29T11:55:05Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Ponent |Nom=Nemrod |Cognoms=Carrasco |Biografia=Se doctoró en filosofía en 2006 con una tesis sobre Platón. Actualmente trabaja como profesor en el departamento d...». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Nemrod |Cognoms=Carrasco |Biografia=Se doctoró en filosofía en 2006 con una tesis sobre Platón. Actualmente trabaja como profesor en el departamento de filosofía de la Universidad de Barcelona. Sus principales líneas de trabajo tienen que ver con la historia de las ideas estéticas y las teorías contemporáneas del arte y la literatura. Es miembro activo del grupo de investigación "Crisis de la Razón Práctica", dirigido por Norbert Bilbeny, catedrático de Ética de la Universidad de Barcelona. Autor de numerosos artículos en revistas especializadas, Nemrod Carrasco es asimismo el responsable del asesoramiento filosófico de la serie de TV3 "Merlí". Recientemente ha publicado dos libros: Apories de la vida quotidiana (Angle Editorial, 2017) y Viaje al centro de la filosofía (Paidós, 2018). Además de participar en diversos proyectos divulgativos como el festival BCN Pensa, colabora en el programa de radio Versió RAC1, de Toni Clapés, con una sección titulada "Filosofía de la vida cotidiana" }} Tres tópicos circulan actualmente sobre la filosofía, tres representaciones dominantes acerca de cuál es su objeto, su misión y su función. El primero nos dice que hacer filosofía significa necesariamente plantearnos las “grandes cuestiones de la vida”, cuestionar el sentido profundo de la existencia. El segundo considera que la filosofía puede cambiarnos nuestra existencia, pacificar nuestras vidas, hacernos felices. El tercero nos recuerda que la filosofía debe ofrecernos nuevas perspectivas acerca de la realidad, desempeñar una crítica que también sea constructiva. Estos lugares comunes dibujan una imagen determinada de la filosofía que se ha vuelto hegemónica, pero no son más que un espejismo nefasto ya que la filosofía no es una mera suma de preguntas trascendentales, ni una llave para la felicidad, ni una herramienta para transformar el mundo. Criticar cada uno de esos tópicos, desmontar sus supuestas evidencias, señalar sus estragos son tareas urgentes. Y esto es lo que nos proponemos en esta charla: intentar averiguar de qué hablamos cuando hacemos filosofía. f97ad05ec925671e7aae6f27de6d677f24f386ae 0 109 240 2018-11-29T11:56:17Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Lloc |Nom=La Central del Raval }}». wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central del Raval }} 37e86789860303ebbb3f4348319afe27469896e0 0 110 241 2018-11-29T12:17:48Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/11/24 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Tres tópicos a deshacer antes de hacer filosofía |Ponent=Nemrod Carrasco |Descripcio presentacio=Tres tópi...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/11/24 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Tres tópicos a deshacer antes de hacer filosofía |Ponent=Nemrod Carrasco |Descripcio presentacio=Tres tópicos circulan actualmente sobre la filosofía, tres representaciones dominantes acerca de cuál es su objeto, su misión y su función. El primero nos dice que hacer filosofía significa necesariamente plantearnos las “grandes cuestiones de la vida”, cuestionar el sentido profundo de la existencia. El segundo considera que la filosofía puede cambiarnos nuestra existencia, pacificar nuestras vidas, hacernos felices. El tercero nos recuerda que la filosofía debe ofrecernos nuevas perspectivas acerca de la realidad, desempeñar una crítica que también sea constructiva. Estos lugares comunes dibujan una imagen determinada de la filosofía que se ha vuelto hegemónica, pero no son más que un espejismo nefasto ya que la filosofía no es una mera suma de preguntas trascendentales, ni una llave para la felicidad, ni una herramienta para transformar el mundo. Criticar cada uno de esos tópicos, desmontar sus supuestas evidencias, señalar sus estragos son tareas urgentes. Y esto es lo que nos proponemos en esta charla: intentar averiguar de qué hablamos cuando hacemos filosofía. |Bibliografia=Agustín García Calvo, Noticias de abajo, Lucina, Zamora, 1995. Nemrod Carrasco, Apories de la vida quotidiana, Angle Editorial, Barcelona, 2017. Platón, Apología de Sócrates, Gredos, Madrid, 2012. Roger Pol-Droit, La filosofía no da la felicidad… ni falta que le hace, Paidós Contextos, 2016. Theodor Adorno, “Notas marginales sobre teoría y praxis” en Consignas, Amorrortu, Buenos Aires, 1973. Walter Benjamin, Calle de dirección única, Abada, Madrid, 2011. }} Nemrod Carrasco se doctoró en filosofía en 2006 con una tesis sobre Platón. Actualmente trabaja como profesor en el departamento de filosofía de la Universidad de Barcelona. Sus principales líneas de trabajo tienen que ver con la historia de las ideas estéticas y las teorías contemporáneas del arte y la literatura. Es miembro activo del grupo de investigación "Crisis de la Razón Práctica", dirigido por Norbert Bilbeny, catedrático de Ética de la Universidad de Barcelona. Autor de numerosos artículos en revistas especializadas, Nemrod Carrasco es asimismo el responsable del asesoramiento filosófico de la serie de TV3 "Merlí". Recientemente ha publicado dos libros: Apories de la vida quotidiana (Angle Editorial, 2017) y Viaje al centro de la filosofía (Paidós, 2018). Además de participar en diversos proyectos divulgativos como el festival BCN Pensa, colabora en el programa de radio Versió RAC1, de Toni Clapés, con una sección titulada "Filosofía de la vida cotidiana" 7b6738faa911aa410c1292c606f89386e3e52711 246 241 2018-12-11T16:29:02Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/11/24 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Tres tópicos a deshacer antes de hacer filosofía |Ponent=Nemrod Carrasco |Descripcio presentacio=Tres tópicos circulan actualmente sobre la filosofía, tres representaciones dominantes acerca de cuál es su objeto, su misión y su función. El primero nos dice que hacer filosofía significa necesariamente plantearnos las “grandes cuestiones de la vida”, cuestionar el sentido profundo de la existencia. El segundo considera que la filosofía puede cambiarnos nuestra existencia, pacificar nuestras vidas, hacernos felices. El tercero nos recuerda que la filosofía debe ofrecernos nuevas perspectivas acerca de la realidad, desempeñar una crítica que también sea constructiva. Estos lugares comunes dibujan una imagen determinada de la filosofía que se ha vuelto hegemónica, pero no son más que un espejismo nefasto ya que la filosofía no es una mera suma de preguntas trascendentales, ni una llave para la felicidad, ni una herramienta para transformar el mundo. Criticar cada uno de esos tópicos, desmontar sus supuestas evidencias, señalar sus estragos son tareas urgentes. Y esto es lo que nos proponemos en esta charla: intentar averiguar de qué hablamos cuando hacemos filosofía. |Bibliografia=Agustín García Calvo, Noticias de abajo, Lucina, Zamora, 1995. Nemrod Carrasco, Apories de la vida quotidiana, Angle Editorial, Barcelona, 2017. Platón, Apología de Sócrates, Gredos, Madrid, 2012. Roger Pol-Droit, La filosofía no da la felicidad… ni falta que le hace, Paidós Contextos, 2016. Theodor Adorno, “Notas marginales sobre teoría y praxis” en Consignas, Amorrortu, Buenos Aires, 1973. Walter Benjamin, Calle de dirección única, Abada, Madrid, 2011. |Imatge=Nemrod.jpg }} Nemrod Carrasco se doctoró en filosofía en 2006 con una tesis sobre Platón. Actualmente trabaja como profesor en el departamento de filosofía de la Universidad de Barcelona. Sus principales líneas de trabajo tienen que ver con la historia de las ideas estéticas y las teorías contemporáneas del arte y la literatura. Es miembro activo del grupo de investigación "Crisis de la Razón Práctica", dirigido por Norbert Bilbeny, catedrático de Ética de la Universidad de Barcelona. Autor de numerosos artículos en revistas especializadas, Nemrod Carrasco es asimismo el responsable del asesoramiento filosófico de la serie de TV3 "Merlí". Recientemente ha publicado dos libros: Apories de la vida quotidiana (Angle Editorial, 2017) y Viaje al centro de la filosofía (Paidós, 2018). Además de participar en diversos proyectos divulgativos como el festival BCN Pensa, colabora en el programa de radio Versió RAC1, de Toni Clapés, con una sección titulada "Filosofía de la vida cotidiana" eb5855780e8da0a2eaf65bcc79064806bd39ed20 0 56 242 159 2018-11-29T12:20:58Z Sara 3 Contingut canviat per «{{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich }}». wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich }} 0c1c95230df99002835a9871570b12a472b66b08 0 111 243 2018-11-29T12:24:36Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2018/12/15 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Contra la metafísica i altres absoluts |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=La filosofía occ...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/12/15 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Contra la metafísica i altres absoluts |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. |Bibliografia=Duch, Ll., L'exili de Déu, Fragmenta editorial, 2017 Mèlich, J.-C., Contra els absoluts, Fragmenta editorial, 2018 Mèlich, J.-C., La condició vulnerable, Arcàdia, 2018 }} Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). S’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, la memòria, i la mort. Les seves darreres publicacions són dos petits volums de fragments filosòfics (La lectura com a pregària i La prosa de la vida, Fragmenta Editorial), dos breus assaigs de filosofia literària (L'experiència de la pèrdua i La condició vulnerable, Arcàdia) i un llibre de converses amb Ignasi Moreta titulat Contra els absoluts (Fragmenta Editorial) cd3887fa33af95bf691d063f327c9985382be375 247 243 2018-12-11T16:29:19Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/12/15 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Contra la metafísica i altres absoluts |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. |Bibliografia=Duch, Ll., L'exili de Déu, Fragmenta editorial, 2017 Mèlich, J.-C., Contra els absoluts, Fragmenta editorial, 2018 Mèlich, J.-C., La condició vulnerable, Arcàdia, 2018 |Imatge=Melich.jpg }} Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). S’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, la memòria, i la mort. Les seves darreres publicacions són dos petits volums de fragments filosòfics (La lectura com a pregària i La prosa de la vida, Fragmenta Editorial), dos breus assaigs de filosofia literària (L'experiència de la pèrdua i La condició vulnerable, Arcàdia) i un llibre de converses amb Ignasi Moreta titulat Contra els absoluts (Fragmenta Editorial) 7734b8c63eae943bf52612d84b32c479e4970686 6 112 244 2018-12-11T16:28:18Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 113 245 2018-12-11T16:28:34Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 114 249 2018-12-11T16:34:42Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 115 250 2018-12-11T16:34:59Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 116 251 2018-12-11T19:31:42Z Alina 2 Es crea la pàgina amb «L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: File:Sara.png|thumb|right|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa....». wikitext text/x-wiki L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: [[File:Sara.png|thumb|right|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Sara Alier Laplana]] [[File:Mariluz.JPG|thumb|right|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Mª Luz Gómez Bolívar]] c1fa573e9d9cb3594213421aa5645a5349a5fac1 252 251 2018-12-11T19:34:48Z Alina 2 wikitext text/x-wiki L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: <gallery perrow=2> File:Sara.png|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Sara Alier Laplana File:Mariluz.JPG|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Mª Luz Gómez Bolívar </gallery> 10bc5aab9768b8e567995d6a3e2c337440442c6f 253 252 2018-12-11T19:36:26Z Alina 2 Alina ha mogut [[Conèixer l'equip Equip]] a [[Equip]]: L'equip wikitext text/x-wiki L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: <gallery perrow=2> File:Sara.png|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Sara Alier Laplana File:Mariluz.JPG|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Mª Luz Gómez Bolívar </gallery> 10bc5aab9768b8e567995d6a3e2c337440442c6f 272 253 2019-03-20T14:46:11Z Alina 2 wikitext text/x-wiki L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: <gallery perrow=2> File:Sara.png|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Sara Alier Laplana File:Mariluz.JPG|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Mª Luz Gómez Bolívar File:Angele.jpg|Llicenciat de Filosòfia UB 1983|Master de Pensament Contemporani UB 2014|alt=Àngel Tamayo Meca </gallery> a09dd2405f01d83206bac0f71d88007b7292aa14 274 272 2019-03-20T14:50:28Z Alina 2 wikitext text/x-wiki L'equip del Cafè Filosòfic Pensa: <gallery perrow=4> File:Sara.png|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Sara Alier Laplana File:Mariluz.JPG|Llicenciada en Filosofia per la UB. Facilitadora en el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa. Cofundadora del Cafè Filosòfic Pensa|alt=Mª Luz Gómez Bolívar File:Angele.jpg|Llicenciat de Filosòfia UB 1983|Master de Pensament Contemporani UB 2014|alt=Àngel Tamayo Meca File:Raquelp.jpg|Nascuda a Barcelona al 1985. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona i en possessió del màster del professorat, exerceix com a docent a diferents instituts. La seva dedicació i el contacte permanent amb l'acadèmia li ha permès col.laborar en diferents projectes, entre ells el cafè filosòfic pensa. </gallery> 3c8b5429826b8a392ecfa4357f0e685e66e30780 0 117 254 2018-12-11T19:36:26Z Alina 2 Alina ha mogut [[Conèixer l'equip Equip]] a [[Equip]]: L'equip wikitext text/x-wiki #REDIRECT [[Equip]] 13b7287d0cb1b81ba0ae43afab1541d0e98f2b97 0 1 255 248 2018-12-11T19:36:49Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{DISPLAYTITLE:Cafè Filosòfic Pensa}} El '''Cafè Filosòfic''' sorgeix arran del Primer [http://barcelonapensa.cat Festival de Filosofia Barcelona Pensa] 2014. D'acord amb l'essència del Festival, el Cafè Filosòfic neix amb la intenció d'apropar la filosofia a tothom per tal de mostrar el seu paper decisiu en la producció i transmissió de la cultura. En línia amb aquesta declaració d'intencions, aquest Cafè Filosòfic vol col·laborar en trobar aquell espai, que sense pretensions acadèmiques, retorni la filosofia al lloc on va aparèixer, a la plaça pública, a l'àgora. Recuperant la tradició socràtica, la confrontació d'opinions en el diàleg, qüestionant aquelles certeses que ens semblen inqüestionables, per tal de reflexionar en grup sobre totes aquelles preguntes que ens afecten a tots, buscant els aspectes que ens poden resultar més interessants i veient de quina diversa manera la filosofia les ha pretès contestar. En fi, un diàleg viu i alhora relaxant, amb un cafè a la mà. Aquí podeu [[Equip|conèixer l'equip]] del Cafè Filosòfic Pensa. {{#ifanon:| {{#forminput:form=Acte|button text=Nou Acte}} {{#formlink:form=Ponent|link text=Nou Ponent}} {{#formlink:form=Lloc|link text=Nou Lloc}} }} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|?Imatge|?Descripcio Presentacio|format=template|sort=Data event|link=none|template=Event_destacat|order=desc|limit=1|searchlabel=}} ---- {{#ask:[[Categoria:Actes]]|?Titol presentacio|?Data event|?Ponent|format=template|sort=Data event|template=Events_portada|introtemplate=Events_portada_Header|outrotemplate=Events_portada_Footer|link=none|order=desc}} {{#ask:[[Category:Actes]]|?Data event|format=calendar}} fb0ace295c0b9c1763818f408a4b5c8024c4a62c 0 56 256 242 2018-12-13T20:02:45Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Joan-Carles |Cognoms=Mèlich |Biografia=Joan-Carles Mèlich, doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on també exerceix de professor titular de filosofia de l’educació. Cal destacar entre les seves obres Filosofia de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder). S’ha dedicat a investigar i elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, la memòria, i la mort. Les seves darreres publicacions són dos petits volums de fragments filosòfics (La lectura com a pregària i La prosa de la vida, Fragmenta Editorial), dos breus assaigs de filosofia literària (L'experiència de la pèrdua i La condició vulnerable, Arcàdia) i un llibre de converses amb Ignasi Moreta titulat Contra els absoluts (Fragmenta Editorial) |Wikidata=Q5931347 }} 82fa0c113f721f2a7d4d9f4895d058bbcb944c89 0 111 257 247 2018-12-13T20:03:07Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2018/12/15 |Lloc=La Central del Raval |Titol=Contra la metafísica i altres absoluts |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=La filosofía occidental és, des de Parmènides i Plató, una filosofia metafísica que ha pensat la terra des del cel, la singularitat des de l'universalitat, la situacionalitat des de la puresa, el cos des de l'ànima. Aquesta filosofia creu que existeixen principis absoluts, eterns i immutables que orienten les nostres vides i que, per tant, ens donen seguretat a l'hora de relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos. Del que es tracta ara és de pensar la forma d'una filosofia, d'una ètica, d'una religió i d'una educació contrària a la metafísica i a qualsevol tipus d'Absolut. Aquesta filosofia troba en alguns dels grans textos literaris d'Occident, des de la tragèdia grega fins a les novel·les de Philip Roth, una font d'inspiració. |Bibliografia=Duch, Ll., L'exili de Déu, Fragmenta editorial, 2017 Mèlich, J.-C., Contra els absoluts, Fragmenta editorial, 2018 Mèlich, J.-C., La condició vulnerable, Arcàdia, 2018 |Imatge=Melich.jpg }} aff4e4215c5c80e325adbc74b4298eabda979666 0 109 258 240 2018-12-13T20:07:11Z WikiSysop 1 wikitext text/x-wiki {{Lloc |Nom=La Central del Raval |Adreça=Carrer d'Elisabets, 6, 08001 Barcelona }} 9bcaf2e47984f161d72d8b7322eee5c3f69eec10 0 118 259 2019-01-16T11:57:13Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/02/02 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=El terrorismo sostenible de la estética |Ponent=Ignacio Castro Rey |Descripcio presentacio=No soportamos la e...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/02/02 |Lloc=La Central Mallorca |Titol=El terrorismo sostenible de la estética |Ponent=Ignacio Castro Rey |Descripcio presentacio=No soportamos la existencia, de ahí su estetización obligatoria. Darle una alta definición a lo cotidiano es una manera de tapar el desierto en el que vivimos, un vacío que ni siquiera se atreve a ser feo. Publicidad, marcas de ropa, tatuajes, diseño, peluquería, maquillaje, urbanismo y cirugía estética nos protegen de la espantosa uniformidad que, en el fondo, nos invade. Cuando la estetización de lo cotidiano triunfa, la policía ya no es necesaria, pues la vida de cada uno se integra en la espontaneidad de las emociones ciudadanas. De ahí el papel preponderante de la publicidad y la vigilancia de la socialización, con el consiguiente terrorismo sonriente de la moda y la imagen. |Bibliografia=Castro Rey, Ignacio, Ética del desorden. Pánico y sentido en el curso del siglo, Pre-Textos 2017. Baudrillard, Jean, El complot del arte: Ilusión y desilusión estéticas, Amorrortu Editores 2006. Benjamin, Walter, La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica, Editorial la Marca 2017. Virilio, Paul, Estética de la desaparición, Editorial Anagrama 1998. }} Ignacio Castro Rey es doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y ejerce como profesor y otras actividades en Madrid. Su pensamiento se inscribe en la heterodoxia del pensamiento occidental, desarrollando una crítica del poder contemporáneo y sus nuevas formas de aversión a la otredad real, incluida nuevas modas en la caza del hombre. Este pensador, frecuentemente invitado en diversas instituciones nacionales y extranjeras, es autor de numerosos artículos y libros, entre otros: Crítica de la razón sexual (Barcelona, 2002), La depresión informativa (Buenos Aires, 2011), Sociedad y barbarie (Barcelona 2012) y Ética del desorden (Valencia, 2017). 70fdaa29fe1694ade40b9c388ea69865548ef138 0 119 260 2019-02-22T22:35:01Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/03/09 |Lloc=La Central Raval |Titol=La ecología desde una mirada filosófica budista |Ponent=Joan Bähr |Descripcio presentacio=Se trasluce de las p...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/03/09 |Lloc=La Central Raval |Titol=La ecología desde una mirada filosófica budista |Ponent=Joan Bähr |Descripcio presentacio=Se trasluce de las palabras de aquellos para quienes no es indiferente el colapso medioambiental que se avecina, que tenemos la responsabilidad de comportarnos adecuadamente para revertir los efectos negativos vaticinados por la comunidad científica debido a nuestro estilo de vida actual. La pretensión de esta charla es complementar este tipo de narrativas sustentadas por el cientificismo, con algunos argumentos eco-filosóficos basados en el sentido propiamente de la vida humana. La rectificación del modo de vida ‘occidental’, pasa inevitablemente por reducir drásticamente un consumo del todo excesivo, insostenible para las condiciones de vida del ser humano y extensivamente, para la diversidad de la vida del planeta. Reducir el consumo, luego, significa en general renunciar a unos estándares de confort que asociamos convencionalmente con una sensación de bienestar. Desde una perspectiva eco-filosófica la instrumentalización de la naturaleza para satisfacer unas demandas de confort al alza, sin freno, por el desarrollo técnico, no marca el camino para optimizar los potenciales de la especie humana; más bien lo degrada. El desequilibrio ecológico está incidiendo negativamente en la posibilidad del individuo de sentirse bien consigo mismo. Se expondrán las claves de este pensamiento, afín de promover en el orden práctico que una renuncia total al consumo ‘innecesario y superfluo’ no equivale a una disminución de bienestar de la persona. La imagen del paraíso que se aposta en nuestro imaginario psíquico, nunca incluyó el cambio climático, la deforestación, la extinción de especies, el agotamiento del agua y de tierras fértiles, la contaminación tóxica del aire y del agua, y la explotación indiscriminada de recursos minerales. |Bibliografia=Antonio Damasio. La sensación de lo que ocurre. Editorial Debate. 2001 Arne Naess. Ecology, Community and Lifestyle : Outline of an Ecosophy. 2003 Brian Thomas Swimme &amp; Mary Evelyn Tucker, La aventura del universo, Herder, 2017 Donaldson,sue &amp; Will Kymlicka. Zoopolis. Una revolución animalista. Errata naturae editores. Hegel.G.W.F, La ciencia de la lógica. Ed. Solar, 1993 Joan Bähr &José Mª Rego, Identidad personal, felicidad y sostenibilidad: reflexiones desde la fenomenología, Alia, revista de estudios transversales. 2014. Joanna Macy y Chris Johnstone, Esperanza Activa, La llave, 2018 Maurice Merleau-Ponty, Fenomenología de la percepción, Península, 1994 Tensing Giatso (XIV Dalai lama), Hearth of wisdom teachings. Wisdom publications, 2005 Theodor W.Adorno y Max Horkheimer, Dialéctica de la ilustración,Trotta,1998. Timothy Morton. Dark Ecology. For a Logic of Future Coexistence. Columbia University Press. 2013 }} Joan Bähr nació en Barcelona en 1957. Se Licenció en Ciencias Económicas por la UAB en 1982. A raíz de un viaje de larga duración por India y Nepal en 1990, se interesó por la filosofía oriental, especialmente por la filosofía escolástica del budismo Mahayana. Sucesivos viajes y estancias le adentraron en el conocimiento profundo de esta filosofía. En el año 2004 comenzó sus estudios de filosofía en la UAB y posteriormente en la UB. Impartió clases en esta última universidad de la asignatura Teoría del conocimiento I y Teoria de la racionalitat: Raó i metafísica en Kant (2008-2009). Se doctoró en 2010 con la tesis Fenomenología y dialéctica en la obra de Merleau-Ponty . Siguió impartiendo clases en la UB en su programa Gaudir la UB y Els Juliols. Actualmente figura como investigador en el grupo de Filosofía política del departamento de Teorética y pràctica de la facultad de filosofía de la UB. Sus intereses se centran en investigar los modos de la estructura de la percepción enfocados a ver las secuelas del desequilibrio ecológico en el bienestar humano. 71cfd6e3eab02ad603de4654b0d7914fd4f705e9 263 260 2019-03-08T10:17:56Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/03/09 |Lloc=La Central Raval |Titol=La ecología desde una mirada filosófica budista |Ponent=Joan Bähr |Descripcio presentacio=Se trasluce de las palabras de aquellos para quienes no es indiferente el colapso medioambiental que se avecina, que tenemos la responsabilidad de comportarnos adecuadamente para revertir los efectos negativos vaticinados por la comunidad científica debido a nuestro estilo de vida actual. La pretensión de esta charla es complementar este tipo de narrativas sustentadas por el cientificismo, con algunos argumentos eco-filosóficos basados en el sentido propiamente de la vida humana. La rectificación del modo de vida ‘occidental’, pasa inevitablemente por reducir drásticamente un consumo del todo excesivo, insostenible para las condiciones de vida del ser humano y extensivamente, para la diversidad de la vida del planeta. Reducir el consumo, luego, significa en general renunciar a unos estándares de confort que asociamos convencionalmente con una sensación de bienestar. Desde una perspectiva eco-filosófica la instrumentalización de la naturaleza para satisfacer unas demandas de confort al alza, sin freno, por el desarrollo técnico, no marca el camino para optimizar los potenciales de la especie humana; más bien lo degrada. El desequilibrio ecológico está incidiendo negativamente en la posibilidad del individuo de sentirse bien consigo mismo. Se expondrán las claves de este pensamiento, afín de promover en el orden práctico que una renuncia total al consumo ‘innecesario y superfluo’ no equivale a una disminución de bienestar de la persona. La imagen del paraíso que se aposta en nuestro imaginario psíquico, nunca incluyó el cambio climático, la deforestación, la extinción de especies, el agotamiento del agua y de tierras fértiles, la contaminación tóxica del aire y del agua, y la explotación indiscriminada de recursos minerales. |Bibliografia=Antonio Damasio. La sensación de lo que ocurre. Editorial Debate. 2001 Arne Naess. Ecology, Community and Lifestyle : Outline of an Ecosophy. 2003 Brian Thomas Swimme &amp; Mary Evelyn Tucker, La aventura del universo, Herder, 2017 Donaldson,sue &amp; Will Kymlicka. Zoopolis. Una revolución animalista. Errata naturae editores. Hegel.G.W.F, La ciencia de la lógica. Ed. Solar, 1993 Joan Bähr &José Mª Rego, Identidad personal, felicidad y sostenibilidad: reflexiones desde la fenomenología, Alia, revista de estudios transversales. 2014. Joanna Macy y Chris Johnstone, Esperanza Activa, La llave, 2018 Maurice Merleau-Ponty, Fenomenología de la percepción, Península, 1994 Tensing Giatso (XIV Dalai lama), Hearth of wisdom teachings. Wisdom publications, 2005 Theodor W.Adorno y Max Horkheimer, Dialéctica de la ilustración,Trotta,1998. Timothy Morton. Dark Ecology. For a Logic of Future Coexistence. Columbia University Press. 2013 |Imatge=ecologia_pensa.jpg }} Joan Bähr nació en Barcelona en 1957. Se Licenció en Ciencias Económicas por la UAB en 1982. A raíz de un viaje de larga duración por India y Nepal en 1990, se interesó por la filosofía oriental, especialmente por la filosofía escolástica del budismo Mahayana. Sucesivos viajes y estancias le adentraron en el conocimiento profundo de esta filosofía. En el año 2004 comenzó sus estudios de filosofía en la UAB y posteriormente en la UB. Impartió clases en esta última universidad de la asignatura Teoría del conocimiento I y Teoria de la racionalitat: Raó i metafísica en Kant (2008-2009). Se doctoró en 2010 con la tesis Fenomenología y dialéctica en la obra de Merleau-Ponty . Siguió impartiendo clases en la UB en su programa Gaudir la UB y Els Juliols. Actualmente figura como investigador en el grupo de Filosofía política del departamento de Teorética y pràctica de la facultad de filosofía de la UB. Sus intereses se centran en investigar los modos de la estructura de la percepción enfocados a ver las secuelas del desequilibrio ecológico en el bienestar humano. a9c5994294ddf2af1a6021b679f851da6295725b 6 120 261 2019-02-22T22:43:36Z Sara 3 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 121 262 2019-03-08T10:16:37Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 122 264 2019-03-18T10:04:50Z Sara 3 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 266 264 2019-03-18T10:14:43Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 267 266 2019-03-18T10:25:30Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 268 267 2019-03-18T10:26:11Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 269 268 2019-03-18T22:29:23Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 275 269 2019-03-23T19:06:55Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 276 275 2019-03-23T19:12:30Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 277 276 2019-03-23T19:14:50Z Sara 3 Sara ha carregat una nova versió de [[Fitxer:20190318101946 lluna.jpg]] wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 123 265 2019-03-18T10:11:46Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/04/06 |Lloc=La Central Raval |Titol=¿Es la filosofía una forma de vida? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Parece que la filosofía e...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/04/06 |Lloc=La Central Raval |Titol=¿Es la filosofía una forma de vida? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Parece que la filosofía está de moda. Pero no tanto entendida de una manera académica sino como algo mundano, por utilizar la diferencia que estableció Kant. Dentro de este interés por la filosofía en sentido mundano destaca su aspecto práctico. Práctico puede querer decir que es capaz de orientarnos en nuestra vida cotidiana. O también que la filosofía es una forma de vida, que existe una vida filosófica. A partir del debate de Pierre Hadot y Michel Foucault sobre lo que pueden enseñarnos hoy las escuelas alejandrino-romanas vamos a problematizar todas estas cuestiones. |Bibliografia=Foucault, Michel, Tecnologías del yo y otros textos afines , Editorial Paidós ibérica, 1990. Foucault, Michel , La hermenéutica del sujeto , Editorial Akal, 2005. Hadot, Pierre, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Editorial Siruela, 2006. Hadot, Pierre, La filosofía como forma de vida, Editorial Alpha Decay 2009. Hadot, Pierre, La ciudadela interior, Editorial Alpha Decay, 2013. Roca Jusmet, Luis , Ejercicios espirituales para materialistas . El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault, Editorial Terra ignota, 2018. Schmit, Wilhem En busca de un nuevo arte de vivir. La pregunta por el fundamento y la nueva fundamentación ética de Michel Foucault Editorial Pretextos, 2002 }} Luis Roca Jusmet nació en Barcelona en 1954. Es catedrático de filosofía en enseñanza secundaria. Ha trabajado como profesor asociado para la UAB y la ICE de la UB. Ha escrito dos libros y números artículos en libros y revistas. Colaborador de las revistas Paideia, El Viejo topo, Enrahonar y Dorsal. Ha trabajado la relación entre filosofía y psicoanálisis, cuestiones de filosofía moral y política y actualmente está investigando sobre la propuesta de la Ética de Spinoza como forma de vida. f87d596bd67e8dec1c2e3c1596c48802003eeea7 270 265 2019-03-18T22:36:23Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/04/06 |Lloc=La Central Raval |Titol=¿Es la filosofía una forma de vida? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Parece que la filosofía está de moda. Pero no tanto entendida de una manera académica sino como algo mundano, por utilizar la diferencia que estableció Kant. Dentro de este interés por la filosofía en sentido mundano destaca su aspecto práctico. Práctico puede querer decir que es capaz de orientarnos en nuestra vida cotidiana. O también que la filosofía es una forma de vida, que existe una vida filosófica. A partir del debate de Pierre Hadot y Michel Foucault sobre lo que pueden enseñarnos hoy las escuelas alejandrino-romanas vamos a problematizar todas estas cuestiones. |Bibliografia=Foucault, Michel, Tecnologías del yo y otros textos afines , Editorial Paidós ibérica, 1990. Foucault, Michel , La hermenéutica del sujeto , Editorial Akal, 2005. Hadot, Pierre, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Editorial Siruela, 2006. Hadot, Pierre, La filosofía como forma de vida, Editorial Alpha Decay 2009. Hadot, Pierre, La ciudadela interior, Editorial Alpha Decay, 2013. Roca Jusmet, Luis , Ejercicios espirituales para materialistas . El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault, Editorial Terra ignota, 2018. Schmit, Wilhem En busca de un nuevo arte de vivir. La pregunta por el fundamento y la nueva fundamentación ética de Michel Foucault Editorial Pretextos, 2002 |Imatge=[[Fitxer:Fitxer.jpg]] 20190318101946_lluna.jps }} Luis Roca Jusmet nació en Barcelona en 1954. Es catedrático de filosofía en enseñanza secundaria. Ha trabajado como profesor asociado para la UAB y la ICE de la UB. Ha escrito dos libros y números artículos en libros y revistas. Colaborador de las revistas Paideia, El Viejo topo, Enrahonar y Dorsal. Ha trabajado la relación entre filosofía y psicoanálisis, cuestiones de filosofía moral y política y actualmente está investigando sobre la propuesta de la Ética de Spinoza como forma de vida. 3eeca35b5ce4d67744fa1e7b577bc2854377fb86 6 124 271 2019-03-20T14:44:05Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 125 273 2019-03-20T14:48:54Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 6 126 278 2019-05-01T11:38:19Z Sara 3 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 127 279 2019-05-01T11:40:19Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/05/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=La llibertat no és cap regal |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensam...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/05/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=La llibertat no és cap regal |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. |Bibliografia=Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política, i sobretot al pensament d’Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora del llibre Participar del món, de propera publicació per l’editorial Lleonard Muntaner, dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945. Actualment està treballant sobre els escrits d’Arendt dels anys 30 i 40 relacionats amb la qüestió jueva i sobre la relació entre la llei i la política, donant una atenció particular al tema de la desobediència civil en Arendt i en altres autors. }} Bibliografia recomenada: ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen. - (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. -(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. - (2016). La condición humana. Barcelona: Paidós. - (2016). Escritos judíos. Barcelona: Paidós. - (2017). Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona: Gedisa. - (2018). “¿Qué queda? ¿Queda la lengua materna?”, en ARENDT, Hannah, Ensayos de comprensión, 1930-1954. Barcelona: Página Indómita. ARENDT, Hannah-SCHOLEM, Gershom (2018). Tradición y política. Madrid: Trotta. BERSTEIN, Richard (2019), ¿Por qué leer a Hannah Arendt hoy?: Gedisa SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. a4dd27d6e35a461d1b1a8c1c798869dcbf6a9791 280 279 2019-05-01T11:46:40Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/05/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=La llibertat no és cap regal |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. |Bibliografia=ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen. - (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. -(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. - (2016). La condición humana. Barcelona: Paidós. - (2016). Escritos judíos. Barcelona: Paidós. - (2017). Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona: Gedisa. - (2018). “¿Qué queda? ¿Queda la lengua materna?”, en ARENDT, Hannah, Ensayos de comprensión, 1930-1954. Barcelona: Página Indómita. ARENDT, Hannah-SCHOLEM, Gershom (2018). Tradición y política. Madrid: Trotta. BERSTEIN, Richard (2019), ¿Por qué leer a Hannah Arendt hoy?: Gedisa SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. }} Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política, i sobretot al pensament d’Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora del llibre Participar del món, de propera publicació per l’editorial Lleonard Muntaner, dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945. Actualment està treballant sobre els escrits d’Arendt dels anys 30 i 40 relacionats amb la qüestió jueva i sobre la relació entre la llei i la política, donant una atenció particular al tema de la desobediència civil en Arendt i en altres autors. f4c9b0ca415865c88f62c1e989337eadeb7c5123 281 280 2019-05-17T09:36:47Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/05/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=La llibertat no és cap regal |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=L’objectiu del fons del pensament d’ Arendt és examinar i comprendre la situació del món contemporani i les categories que el defineixen. Aquest objectiu té a veure amb els tràgics esdeveniments del segle XX; davant del totalitarisme, de l’extermini de milions de sers humans en els camps de concentració i del llançament de la bomba atòmica, Arendt, essencialment, vol entendre com i per què tot això ha pogut passar. En el recorregut cap a aquesta comprensió, la seva condició de jueva i les vicissituds del seu poble tenen un paper fonamental. De fet, Arendt està convençuda de que en la condició dels jueus es poden retrobar les condicions de l’home contemporani. Veurem així com la condició jueva i especialment la posició del paria conscientés paradigmàtica dins del marc de la reflexió arendtiana, en un entramat constant d’experiència i pensament. Ser paria significa per a Arendt recuperar la capacitat d’actuar i de fer un exercici crític permanent, obrint així el camí a l’ús de la facultat del judici, la facultat política per excel·lència. |Bibliografia=ARENDT, Hannah (2000). RahelVarnhagen. Vida de una mujer judía. Barcelona: Lumen. - (2006). Los orígenes del totalitarismo. Madrid: Alianza. -(2012). Eichmann en Jerusalén. Un estudio sobre la banalidad del mal. Barcelona: Lumen. - (2016). La condición humana. Barcelona: Paidós. - (2016). Escritos judíos. Barcelona: Paidós. - (2017). Hombres en tiempos de oscuridad. Barcelona: Gedisa. - (2018). “¿Qué queda? ¿Queda la lengua materna?”, en ARENDT, Hannah, Ensayos de comprensión, 1930-1954. Barcelona: Página Indómita. ARENDT, Hannah-SCHOLEM, Gershom (2018). Tradición y política. Madrid: Trotta. BERSTEIN, Richard (2019), ¿Por qué leer a Hannah Arendt hoy?: Gedisa SZNAIDER, Natan (2011). Jewish Memory and the Cosmopolitan Order. Cambridge: Polity Press. YOUNG BRUEHL, Elisabeth (2006). Hannah Arendt. Una biografía. Barcelona: Paidós. |Imatge=2019043016552_ha.png }} Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política). És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política, i sobretot al pensament d’Hannah Arendt, autora sobre la qual ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora del llibre Participar del món, de propera publicació per l’editorial Lleonard Muntaner, dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945. Actualment està treballant sobre els escrits d’Arendt dels anys 30 i 40 relacionats amb la qüestió jueva i sobre la relació entre la llei i la política, donant una atenció particular al tema de la desobediència civil en Arendt i en altres autors. 517a87056c246c5c39015f86e599904fde2b72b1 0 46 282 105 2019-05-30T15:38:23Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Ponent |Nom=Alina |Cognoms=Mierlus |Biografia=Alina Mierlus és graduada en Filosofia i actualment cursa un màster de Pensament Contemporani a la Facultat de Filosofia de la UB. Abans d’introduir-se a la Filosofia havia estudiat Informàtica a Romania i després a Catalunya, on va començar a col·laborar amb diversos projectes de l'àmbit delprogramari lliure i del coneixement obert. Fou part de l'equip del Festival de Filosofia Barcelona Pensa on, des de la primera edició, hi va organitzar diverses activitats sobre pensar la tecnologia, sobre estètica o audioguies filosòfiques. Ara mateix la seva recerca se centra en la intersecció entre el pensar i la intel·ligència artificial." }} "Em podria aturar aquí." És una frase prestada de Catherine Malabou, que fa uns anys escrigué en un assaig titulat "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?" on explora una possibilitat de reflexionar sobre la Intel·ligència Artificial o, millor dit, sobre les tres metamorfosis de la intel·ligència. "Em podria aturar aquí" té un doble sentit: per una part, ens mostra la inquietud que ens generen aquestes tecnologies i, per l'altra, mostra com la filosofia a vegades es queda a l'altre costat de la ciència, ignorant qüestions clau com els darrers desenvolupaments en la biologia, la física o les tecnologies digitals. El filòsof Jacques Derrida en un dels seus textos sobre la fundació del "Collège International de Philosophie" es refereix a la intel·ligència artificial com a tecnologia de traducció. I, més recentment, el nou realisme encapçalat pel Markus Gabriel afirma que la intel·ligència artificial no existeix.  En aquesta sessió ens aproparem a tots aquests debats i intentarem veure d'on es pot pensar allò que avui és el hype du jour i intentarem plantejar la pregunta: "No és, potser, la idea de la intel·ligència artificial més antiga que ens pensem, remuntant-se als inicis de la filosofia?" 1b69840806150515bc2e63efed9db51a320c9f26 0 128 283 2019-05-30T15:44:35Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol="Je pourrais m'arrêter ici". Filosofia davant la Intel·ligència Artificial. |Ponent=Alina Mierlus |Descripcio...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol="Je pourrais m'arrêter ici". Filosofia davant la Intel·ligència Artificial. |Ponent=Alina Mierlus |Descripcio presentacio=Resum: "Em podria aturar aquí." És una frase prestada de Catherine Malabou, que fa uns anys escrigué en un assaig titulat "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?" on explora una possibilitat de reflexionar sobre la Intel·ligència Artificial o, millor dit, sobre les tres metamorfosis de la intel·ligència. "Em podria aturar aquí" té un doble sentit: per una part, ens mostra la inquietud que ens generen aquestes tecnologies i, per l'altra, mostra com la filosofia a vegades es queda a l'altre costat de la ciència, ignorant qüestions clau com els darrers desenvolupaments en la biologia, la física o les tecnologies digitals. El filòsof Jacques Derrida en un dels seus textos sobre la fundació del "Collège International de Philosophie" es refereix a la intel·ligència artificial com a tecnologia de traducció. I, més recentment, el nou realisme encapçalat pel Markus Gabriel afirma que la intel·ligència artificial no existeix.  En aquesta sessió ens aproparem a tots aquests debats i intentarem veure d'on es pot pensar allò que avui és el hype du jour i intentarem plantejar la pregunta: "No és, potser, la idea de la intel·ligència artificial més antiga que ens pensem, remuntant-se als inicis de la filosofia?" |Bibliografia=Standford Encyclopedia of Philosophy: https://plato.stanford.edu/entries/artificial-intelligence/ Malabou Catherine: "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?", ed. PUF, 2017; Jacques Derrida: "Du droit à la philosophie", ed. Galilee, 1990; Markus Gabriel: "El sentido del pensamiento", ed. Pasado y Presente, 2019. }} Biografia: Alina Mierlus és graduada en Filosofia i actualment cursa un màster de Pensament Contemporani a la Facultat de Filosofia de la UB. Abans d’introduir-se a la Filosofia havia estudiat Informàtica a Romania i després a Catalunya, on va començar a col·laborar amb diversos projectes de l'àmbit delprogramari lliure i del coneixement obert. Fou part de l'equip del Festival de Filosofia Barcelona Pensa on, des de la primera edició, hi va organitzar diverses activitats sobre pensar la tecnologia, sobre estètica o audioguies filosòfiques. Ara mateix la seva recerca se centra en la intersecció entre el pensar i la intel·ligència artificial." 092cf3d49e64ec1061cb2d684997080fcd41f159 285 283 2019-05-31T09:20:10Z Alina 2 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol="Je pourrais m'arrêter ici". Filosofia davant la Intel·ligència Artificial. |Ponent=Alina Mierlus |Descripcio presentacio=Resum: "Em podria aturar aquí." És una frase prestada de Catherine Malabou, que fa uns anys escrigué en un assaig titulat "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?" on explora una possibilitat de reflexionar sobre la Intel·ligència Artificial o, millor dit, sobre les tres metamorfosis de la intel·ligència. "Em podria aturar aquí" té un doble sentit: per una part, ens mostra la inquietud que ens generen aquestes tecnologies i, per l'altra, mostra com la filosofia a vegades es queda a l'altre costat de la ciència, ignorant qüestions clau com els darrers desenvolupaments en la biologia, la física o les tecnologies digitals. El filòsof Jacques Derrida en un dels seus textos sobre la fundació del "Collège International de Philosophie" es refereix a la intel·ligència artificial com a tecnologia de traducció. I, més recentment, el nou realisme encapçalat pel Markus Gabriel afirma que la intel·ligència artificial no existeix.  En aquesta sessió ens aproparem a tots aquests debats i intentarem veure d'on es pot pensar allò que avui és el hype du jour i intentarem plantejar la pregunta: "No és, potser, la idea de la intel·ligència artificial més antiga que ens pensem, remuntant-se als inicis de la filosofia?" |Bibliografia=Standford Encyclopedia of Philosophy: https://plato.stanford.edu/entries/artificial-intelligence/ Malabou Catherine: "Métamorphoses de l'Intelligence. Que faire de leur cerveau bleu?", ed. PUF, 2017; Jacques Derrida: "Du droit à la philosophie", ed. Galilee, 1990; Markus Gabriel: "El sentido del pensamiento", ed. Pasado y Presente, 2019. |Imatge=int_artif.jpg }} Biografia: Alina Mierlus és graduada en Filosofia i actualment cursa un màster de Pensament Contemporani a la Facultat de Filosofia de la UB. Abans d’introduir-se a la Filosofia havia estudiat Informàtica a Romania i després a Catalunya, on va començar a col·laborar amb diversos projectes de l'àmbit delprogramari lliure i del coneixement obert. Fou part de l'equip del Festival de Filosofia Barcelona Pensa on, des de la primera edició, hi va organitzar diverses activitats sobre pensar la tecnologia, sobre estètica o audioguies filosòfiques. Ara mateix la seva recerca se centra en la intersecció entre el pensar i la intel·ligència artificial." cb8562d55c42194ee5fba4ee4c9a9c61b40b0b3e 6 129 284 2019-05-31T09:19:58Z Alina 2 wikitext text/x-wiki da39a3ee5e6b4b0d3255bfef95601890afd80709 0 130 286 2019-09-13T09:55:13Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/09/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=Les ciències i filosofia de la comèdia: de Plató a la psicologia i més enllà. |Ponent=Albert Carlavilla |Des...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/09/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=Les ciències i filosofia de la comèdia: de Plató a la psicologia i més enllà. |Ponent=Albert Carlavilla |Descripcio presentacio=Professor de filosofia, presentador i divulgador entusiasta en diferents projectes del barcelonès. Ha dedicat la seva carrera a donar a conèixer els grans i petits temes del pensament. |Bibliografia=Castellà 1. ANÓNIMO (2010) Phylógelos [El Chistoso], Ediciones Clásicas, Madrid. 2. ARISTÓTELES (2000) La poética, Icaria Editorial, Barcelona. 3. BERGSON, H. (2008), La risa, Alianza Editorial, Barcelona. 4. BUNGE, M. (1983), Ética y ciencia, Siglo Veinte, Buenos Aires. 5. FANDIÑO, R. (2016), 50 viñetas que cambiaron el mundo, Editorial Ariel, Barcelona. 6. FERNÁNDEZ VALBUENA, I. (2006) La comedia del arte: materiales escénicos, Espiral, Madrid. 7. FREUD, S. (2005), El chiste y su relación con el inconsciente, Alianza Editorial, Madrid. 8. GONZÁLEZ, P. (2007), Filosofía para bufones (Un paseo por la historia del pensamiento a través de anécdotas de los grandes filósofos), Editorial Ariel, Barcelona. 9. HODGART, M. (1969), La sátira, Ediciones Guadarrama, Madrid. 10. MILL, JS. (1980), Sobre la libertad, Orbis, Barcelona. 11. MILL, JS. (1995), El utilitarismo, Altaya, Barcelona. 12. PLATÓN, (2000) La república, Alianza Editorial, Madrid. 13. PLATÓN, (2018), El Banquete, Editorial Gredos, Madrid. 14. PROPP, V. (2007) Folclore y realidad (Tres ensayos sobre folclore), Alianza Editorial, Madrid 15. TORRES, J. (1999), Las mil caras del mimo, Fundamentos, Barcelona. 16. VV.AA. (1999), ¡Carnaval!, Fondo de Cultura Económica, México D.F 17. VV.AA. (1989) Historia cultural del humor, Sequitur, Madrid Català 1. AMADES, J. (2001) El carnestoltes a Barcelona fins el segle XVIII, Edicions el Mèdol, Tarragona 2. BALCELLS, A (2016), La caricatura política a la Catalunya republicana, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. 3. SAGARRA, JM. (1989), Poemes satírics, Edicions La campana, Barcelona 4. SALA-VALLDAURA, JM (2013), Pensant el riure, Publicacions URV, Santa Coloma de Queralt 5. CAPDEVILA, J. (2012), Cu-cut! Sàtira política en temps trasbalsats, Efadós, Barcelona }} En aquesta xerrada ens portarà Homo Ridens, el resultat d'un viatge apassionant per les grans obres de la comèdia, els carnavals ... i tot allò que defineix "l'estrany animal que riu". Vivim en una societat més centrada en la crítica que en la creativitat? Quan una caiguda és graciosa? a94763597138c97ebbfb29ad378709c859100ec4 0 131 287 2019-10-02T21:09:22Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/10/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=Anti-natalismo: el problema de crear seres humanos y los límites de la ética |Ponent=Rubén Omar Mantella |Desc...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/10/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=Anti-natalismo: el problema de crear seres humanos y los límites de la ética |Ponent=Rubén Omar Mantella |Descripcio presentacio=Rubén O. Mantella (Buenos Aires, 1988) es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona, donde ha completado un Máster de Investigación con una tesis sobre John Dewey. Ha colaborado en la traducción al italiano de Macrofilosofía de la Globalización y del Pensamiento Único (G. Mayos, 2016). Se dedica a la docencia y a la divulgación. Sus áreas de interés incluyen la corriente pragmatista, la filosofía moral y la literatura del siglo XX. |Bibliografia=Benatar, D. (2006). Better Never to Have Been. Oxford: Oxford University Press. Camus, A. (2006). El Mito de Sisifo. Buenos Aires: Losada. Camus, A. (2003). El Hombre Rebelde. Buenos Aires: Losada. Cioran, D. (2014). Del Inconveniente de Haber Nacido. Madrid: Taurus. Derek, P. (2005). Razones y Personas. Madrid: A. Machado. Donath, O. (2016). Madres arrepentidas. Barcelona: Reservoir Books. Firestone, F. (1976). La Dialéctica del Sexo: en defensa de la revolución feminista. Barcelona: Kairos. Kierkegaard, S. (2014). Temor y Temblor. Madrid: Alianza Editorial. Kolbert, E. (2015). La Sexta Extinción. Una Historia Nada Natural. Barcelona: Crítica. Heyd, D. (1992). Genethics: Moral Issues In The Creation Of People. Berkeley: UCP. Sartre, J. (2004). A Puerta Cerrada. Buenos Aires: Losada. Schopenhauer, A. (2011). Los Dolores del Mundo. Madrid: Sequitur. Schopenhauer, A. (2009). Parerga y paralipómena. Madrid: Trotta. Shiffrin, S. (1999). Wrongful Life, Procreative Responsibility, and the Significance of Harm. Legal Theory (5) 117-148; UCLA School of Law Research Paper No. 15-45. Steiner, G. (2011). La Muerte de la Tragedia. Madrid: Siruela. Todd, M. (2010). La Muerte. Una Reflexión Filosófica. Barcelona: Montesinos. }} Los seres humanos no vienen de la nada: alguien los hace. Sin embargo resulta excepcional escuchar la pregunta: ¿por qué debería alguien crear a una persona? Y sobre todo ¿deberíamos seguir haciéndolo? Y si es así, ¿no es sensato preguntar “quién, cuándo, y cómo”? Estos son interrogantes racionales y legítimos cuando dirigimos todas las acciones humanas voluntarias, pero ni su racionalidad ni su legitimidad parecen afectar a la capa de dulzones lugares comunes que suelen aislar al ámbito de la creación humana presente y futura, sus efectos (y riesgos) de una discusión crítica tanto ética como bioética. En esta conferencia Rubén Mantella quiere traer a la atención del público un tema poco conocido fuera de los círculos de la filosofía anglosajona, y sin embargo apremiante y difícil desde el punto de vista tanto filosófico, como social y político: el cuestionamiento del “pro-natalismo” o la creencia, a menudo inconsciente y acrítica, de que sea siempre algo bueno traer a la existencia a nuevos seres humanos. Durante la conferencia se expondrán los principales argumentos anti-natalistas y, a través de ellos, se recorrerán los delicados bordes de nuestra capacidad, y voluntad, de pensar una ética que tenga en cuenta la excepcionalidad moral de traer a la existencia a un ser humano: ¿Se daña, o beneficia a alguien al traerlo a la existencia?¿Ser genitor es un derecho absoluto? ¿Puede un ser humano que no existe (todavía) tener derechos? ¿Qué responsabilidad tenemos hacia las generaciones futuras? Son preguntas de interés para toda persona que quiera intentar pensar, o repensar, aquello que damos por obvio, responsabilidad primera de una filosofía vital. 874f1d7dfdd563da258048396aee17c2e481c453 288 287 2019-10-02T21:11:25Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/10/19 |Lloc=La Central Raval a les 11 hores |Titol=Anti-natalismo: el problema de crear seres humanos y los límites de la ética |Ponent=Rubén Omar Mantella |Descripcio presentacio=Rubén O. Mantella (Buenos Aires, 1988) es licenciado en Filosofía por la Universidad de Barcelona, donde ha completado un Máster de Investigación con una tesis sobre John Dewey. Ha colaborado en la traducción al italiano de Macrofilosofía de la Globalización y del Pensamiento Único (G. Mayos, 2016). Se dedica a la docencia y a la divulgación. Sus áreas de interés incluyen la corriente pragmatista, la filosofía moral y la literatura del siglo XX. |Bibliografia=Benatar, D. (2006). Better Never to Have Been. Oxford: Oxford University Press. Camus, A. (2006). El Mito de Sisifo. Buenos Aires: Losada. Camus, A. (2003). El Hombre Rebelde. Buenos Aires: Losada. Cioran, D. (2014). Del Inconveniente de Haber Nacido. Madrid: Taurus. Derek, P. (2005). Razones y Personas. Madrid: A. Machado. Donath, O. (2016). Madres arrepentidas. Barcelona: Reservoir Books. Firestone, F. (1976). La Dialéctica del Sexo: en defensa de la revolución feminista. Barcelona: Kairos. Kierkegaard, S. (2014). Temor y Temblor. Madrid: Alianza Editorial. Kolbert, E. (2015). La Sexta Extinción. Una Historia Nada Natural. Barcelona: Crítica. Heyd, D. (1992). Genethics: Moral Issues In The Creation Of People. Berkeley: UCP. Sartre, J. (2004). A Puerta Cerrada. Buenos Aires: Losada. Schopenhauer, A. (2011). Los Dolores del Mundo. Madrid: Sequitur. Schopenhauer, A. (2009). Parerga y paralipómena. Madrid: Trotta. Shiffrin, S. (1999). Wrongful Life, Procreative Responsibility, and the Significance of Harm. Legal Theory (5) 117-148; UCLA School of Law Research Paper No. 15-45. Steiner, G. (2011). La Muerte de la Tragedia. Madrid: Siruela. Todd, M. (2010). La Muerte. Una Reflexión Filosófica. Barcelona: Montesinos. }} Los seres humanos no vienen de la nada: alguien los hace. Sin embargo resulta excepcional escuchar la pregunta: ¿por qué debería alguien crear a una persona? Y sobre todo ¿deberíamos seguir haciéndolo? Y si es así, ¿no es sensato preguntar “quién, cuándo, y cómo”? Estos son interrogantes racionales y legítimos cuando dirigimos todas las acciones humanas voluntarias, pero ni su racionalidad ni su legitimidad parecen afectar a la capa de dulzones lugares comunes que suelen aislar al ámbito de la creación humana presente y futura, sus efectos (y riesgos) de una discusión crítica tanto ética como bioética. En esta conferencia Rubén Mantella quiere traer a la atención del público un tema poco conocido fuera de los círculos de la filosofía anglosajona, y sin embargo apremiante y difícil desde el punto de vista tanto filosófico, como social y político: el cuestionamiento del “pro-natalismo” o la creencia, a menudo inconsciente y acrítica, de que sea siempre algo bueno traer a la existencia a nuevos seres humanos. Durante la conferencia se expondrán los principales argumentos anti-natalistas y, a través de ellos, se recorrerán los delicados bordes de nuestra capacidad, y voluntad, de pensar una ética que tenga en cuenta la excepcionalidad moral de traer a la existencia a un ser humano: ¿Se daña, o beneficia a alguien al traerlo a la existencia?¿Ser genitor es un derecho absoluto? ¿Puede un ser humano que no existe (todavía) tener derechos? ¿Qué responsabilidad tenemos hacia las generaciones futuras? Son preguntas de interés para toda persona que quiera intentar pensar, o repensar, aquello que damos por obvio, responsabilidad primera de una filosofía vital. 1753b1d6c926791e87311b97cfb3453e7f90675c 0 132 289 2019-11-13T19:05:02Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Vuit diàlegs amb la filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Vuit diàlegs amb la filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio presentacio=El llibre,Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia. Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics. Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració ésen el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàlegdel nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes. L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. |Bibliografia=Manel Codina i Massons (Vic,1961).Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la filosofia a l'ICE de la Universitat de Barcelona. Lluís Cerarols i Cortina (Calders, 1957). Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la. Editorial Pagès, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (Abadia editors, 2009). }} Bibliografia: Damasio, A. (2001). El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano.Editorial Crítica. Gomá Lanzón, J. (2014). Aquiles en el gineceo. Taurus Ediciones. Taylor, Ch. (2009). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento”. Fondo de Cultura Económica. Benhabib, S. (2005).Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos. Gedisa. Comte-Sponville, A. (2007). L’ànima de l’ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu. Paidos contextos. Melloni, X i Cobo, J. (2015).Déu sense Déu. Fragmenta editorial. Jou, D. (2012). Introducción al mundo cuántico. De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias. Pasado y Presente. Esquirol, JM. (2015). La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Quaderns Crema. 7e4c20307ceb4002fbbbce265757bdc747744a59 290 289 2019-11-14T14:45:58Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Tot passejant per la Filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio presentacio=El llibre,Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia. Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics. Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració ésen el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàlegdel nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes. L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. |Bibliografia=Manel Codina i Massons (Vic,1961).Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la filosofia a l'ICE de la Universitat de Barcelona. Lluís Cerarols i Cortina (Calders, 1957). Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la. Editorial Pagès, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (Abadia editors, 2009). }} Bibliografia: Damasio, A. (2001). El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano.Editorial Crítica. Gomá Lanzón, J. (2014). Aquiles en el gineceo. Taurus Ediciones. Taylor, Ch. (2009). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento”. Fondo de Cultura Económica. Benhabib, S. (2005).Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos. Gedisa. Comte-Sponville, A. (2007). L’ànima de l’ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu. Paidos contextos. Melloni, X i Cobo, J. (2015).Déu sense Déu. Fragmenta editorial. Jou, D. (2012). Introducción al mundo cuántico. De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias. Pasado y Presente. Esquirol, JM. (2015). La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Quaderns Crema. dd2ec154d27afbf9935c7404dbff2734ab060364 291 290 2019-11-14T14:50:46Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Tot passejant per la Filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio presentacio=El llibre,Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia. Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics. Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració ésen el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàlegdel nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes. L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. |Bibliografia=Manel Codina i Massons (Vic,1961).Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la filosofia a l'ICE de la Universitat de Barcelona. Lluís Cerarols i Cortina (Calders, 1957). Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la. Editorial Pagès, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (Abadia editors, 2009). }} Bibliografia: Cerarols, Lluís; Codina, Manel. Camí del Mar: Vut diàlegs amb la Filosofia. Ed. L'Albí/Idees. Damasio, A. (2001). El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano.Editorial Crítica. Gomá Lanzón, J. (2014). Aquiles en el gineceo. Taurus Ediciones. Taylor, Ch. (2009). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento”. Fondo de Cultura Económica. Benhabib, S. (2005).Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos. Gedisa. Comte-Sponville, A. (2007). L’ànima de l’ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu. Paidos contextos. Melloni, X i Cobo, J. (2015).Déu sense Déu. Fragmenta editorial. Jou, D. (2012). Introducción al mundo cuántico. De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias. Pasado y Presente. Esquirol, JM. (2015). La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Quaderns Crema. 09db4cb4d1cf078112cd6e32ce898d31f95a216a 292 291 2019-11-16T11:59:28Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Tot passejant per la Filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio presentacio=El llibre,Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia, és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia. Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics. Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració ésen el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàlegdel nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes. L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. |Bibliografia=Manel Codina i Massons (Vic,1961).Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la filosofia a l'ICE de la Universitat de Barcelona. Lluís Cerarols i Cortina (Calders, 1957). Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la. Editorial Pagès, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (Abadia editors, 2009). }} Bibliografia: Cerarols, Lluís; Codina, Manel. Camí del Mar: Vut diàlegs amb la Filosofia. Ed. L'Albí/Idees. Damasio, A. (2001). El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano.Editorial Crítica. Gomá Lanzón, J. (2014). Aquiles en el gineceo. Taurus Ediciones. Taylor, Ch. (2009). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento”. Fondo de Cultura Económica. Benhabib, S. (2005).Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos. Gedisa. Comte-Sponville, A. (2007). L’ànima de l’ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu. Paidos contextos. Melloni, X i Cobo, J. (2015).Déu sense Déu. Fragmenta editorial. Jou, D. (2012). Introducción al mundo cuántico. De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias. Pasado y Presente. Esquirol, JM. (2015). La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Quaderns Crema. e9a00060d37f0dc9cf5e9d1d45541ce37e228022 293 292 2019-11-25T12:24:36Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2019/11/30 |Lloc=Llibreria La Central del Raval |Titol=Tot passejant per la Filosofia |Ponent=Manel Codina i Massons,Lluís Cerarols i Cortina |Descripcio presentacio=El llibre, "Camí del mar. Vuit diàlegs amb la Filosofia", és fruit d’una llarga amistat entre els autors Lluís Cerarols i Manel Codina, que ha tingut com a rerefons els interessos compartits per la Filosofia. Els autors havien observat que, tant en llengua catalana com en llengua castellana, hi havia un desert important entre els llibres de filosofia de caràcter general o manuals i els llibres acadèmics pensats per a especialistes. Es van determinar a fer un llibre que ocupés aquest espai intermedi, per a un públic ampli. És un llibre volgudament escrit de forma clara, entenedora, farcit d’exemples que qualsevol lector pot fer seus i, tot i això, la pretensió és que toqui el nervi, que col·loqui el lector davant el cor dels grans problemes filosòfics. Escrit en forma de diàleg, ja que el diàleg és la via natural del nostre pensament. Són vuit diàlegs fets conjuntament amb l’altra activitat humana més natural: el fet de caminar. Vuit caminades fetes pel mateix camí. La inspiració és en el text El camí campestre de Martin Heidegger. En el seu caminar lent, i sempre pel mateix camí, el pensament s’aprofundeix. El diàleg del nostre llibre és entre dues veus, l’una enterbolida per la mort d’un ésser estimat i l’altra una veu més fonda, més difícil de reconèixer, que li donarà la mà per anar avançant en cada un dels trajectes. L’objectiu fonamental és sacsejar la nostra consciència, obrir esquerdes en les nostres certeses quotidianes que sovint amaguen el caràcter problemàtic que hi ha darrere de moltes de les nostres conviccions. Els vuit diàlegs amb la filosofia ens condueixen cap a espais d’incertesa. Per això, totes les caminades acaben en l’obertura del mar; això sí, un mar intensament blau que convida a la vida la protagonista i tant de bo també, després d’esquerdar certeses, convidi a la vida els lectors d’aquest llibre. |Bibliografia=Manel Codina i Massons (Vic,1961).Professor de Filosofia. Coautor de llibres de text per a alumnes de Batxillerat. Ha elaborat recursos web per a l’aprenentatge de la filosofia. Ha impartit classes de didàctica de la filosofia a l'ICE de la Universitat de Barcelona. Lluís Cerarols i Cortina (Calders, 1957). Professor de Filosofia. Ha publicat llibres de narrativa com Miquelet el Cargolaire i altres contes calderins (Abadia editors, 2002), L’ànima de la vall (Premi Ramon Roca de novel·la. Editorial Pagès, 2008) i alguns treballs etnològics com Calders segle XX: cròniques de la vida tradicional (Abadia editors, 2009). }} Bibliografia: Cerarols, Lluís; Codina, Manel. Camí del Mar: Vut diàlegs amb la Filosofia. Ed. L'Albí/Idees. Damasio, A. (2001). El error de Descartes. La emoción, la razón y el cerebro humano.Editorial Crítica. Gomá Lanzón, J. (2014). Aquiles en el gineceo. Taurus Ediciones. Taylor, Ch. (2009). El multiculturalismo y "la política del reconocimiento”. Fondo de Cultura Económica. Benhabib, S. (2005).Los derechos de los otros. Extranjeros, residentes y ciudadanos. Gedisa. Comte-Sponville, A. (2007). L’ànima de l’ateisme. Introducció a una espiritualitat sense Déu. Paidos contextos. Melloni, X i Cobo, J. (2015).Déu sense Déu. Fragmenta editorial. Jou, D. (2012). Introducción al mundo cuántico. De la danza de las partículas a las semillas de las galaxias. Pasado y Presente. Esquirol, JM. (2015). La resistencia íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat. Quaderns Crema. b2aae0e800950e42c5e96aa1ce04ce00786690bb 0 133 294 2020-01-04T14:50:13Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Ponent=Joan-Carles Mèlich }}». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Ponent=Joan-Carles Mèlich }} 09867df705122da4b36a3a36c098872dcde1e4a2 295 294 2020-01-04T14:51:03Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia). La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). }} 5061ed18376dffdf2a5c25f8871d0ebd0cac9d0b 296 295 2020-01-04T14:52:09Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia). La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). |Bibliografia=Mèlich, J.-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). }} L’humà es un ésser finit, un ésser contingent hereu d’una gramàtica, d’un conjunt de signes, símbols, normes i gestos. Però també ho és d’una biblioteca, és a dir, d’una sèrie de relats, de situacions i de personatges que configuraran la seva vida. En el seu dia a dia, els humans es relacionen amb altres éssers (humans, animals i objectes). Les relacions amb els objectes materials (poc estudiades en la gran tradició metafísica) formen part inesquivable de la condició finita. Però no tots els objectes tenen la mateixa naturalesa. Els llibres són “coses matèriques”, tenen una vida corpòria, i des d’aquesta perspectiva la lectura apareix com l’obertura a una alteritat que trenca els projectes i les expectatives del jo. Un jo lector té una identitat incerta que, en qualsevol moment, pot esdevenir monstruosa. 47243ca07e791d2f4f6b7a4f96669c00f8c536e2 297 296 2020-01-04T14:52:33Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/01/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=Finitud, lectura i incertesa |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en filosofia i lletres i professor titular de “Filosofia de l’educació” a la Universitat Autònoma de Barcelona. Des de fa més de vint anys ha estat configurant una filosofia antropològica, assagística, en diàleg amb la literatura, l’art, el cinema i la música. El seu punt de partida és la noció de finitud y una de les seves característiques fonamentals és la crítica a les diferents formes de metafísica (religiosa, moral, política, pedagògica). Ha publicat, entre altres, Filosofía de la finitud (Herder), Ética de la compasión (Herder) i Lógica de la crueldad (Herder); dos petits llibres de “fragments filosòfics” titulats La lectura com a pregària i La prosa de la vida (tots dos a Fragmenta Editorial) i dos breus assaigs de “filosofia literària”: L’experiència de la pèrdua i La condició vulnerable (Arcàdia). La seva última obra és un llarg i intens estudi sobre la condició humana que porta per títol La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). |Bibliografia=Mèlich, J.-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana (Tusquets Editores, Barcelona, 2019). }} L’humà es un ésser finit, un ésser contingent hereu d’una gramàtica, d’un conjunt de signes, símbols, normes i gestos. Però també ho és d’una biblioteca, és a dir, d’una sèrie de relats, de situacions i de personatges que configuraran la seva vida. En el seu dia a dia, els humans es relacionen amb altres éssers (humans, animals i objectes). Les relacions amb els objectes materials (poc estudiades en la gran tradició metafísica) formen part inesquivable de la condició finita. Però no tots els objectes tenen la mateixa naturalesa. Els llibres són “coses matèriques”, tenen una vida corpòria, i des d’aquesta perspectiva la lectura apareix com l’obertura a una alteritat que trenca els projectes i les expectatives del jo. Un jo lector té una identitat incerta que, en qualsevol moment, pot esdevenir monstruosa. a283e4da007f12752b66cd983dde6f6ee0b4ec52 0 134 298 2020-01-19T19:46:20Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/02/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=Mandición contra el Capitalismo |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentacio=Ricardo Espinoza Lolas (P...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/02/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=Mandición contra el Capitalismo |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentacio=Ricardo Espinoza Lolas (Playa Ancha, Valparaíso, 15 de Octubre de 1967) es un académico, escritor, teórico crítico y filósofo chileno. Su obra articula el pensamiento de G.W.F. Hegel con la Teoría Crítica actual imbricada con la fenomenología de X. Zubiri y el pensamiento estético creativo de F. Nietzsche. Y con esta matriz su pensamiento pretende dar respuestas a la cultura de estos tiempos y, a la vez, busca mostrar nuevas lógicas creativas que permitan abrir una alternativa al capitalismo imperante global. Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y Catedrático de Historia de la Filosofía Contemporánea de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Es miembro, entre otras instituciones, del Center for Philosophy and Critical Thought, Goldsmiths. University of London. Además, es Socio del Instituto de Sistemas Complejos de Valparaíso. Socio del Directorio del Foro de Valparaíso. Y es parte del Directorio de la Corporación Municipal de Valparaíso. Ha dirigido 28 Tesis Doctorales (5 en co-tutela internacional). Ha ganado en Chile 5 prestigiosos proyectos Fondecyt para la alta investigación filosófica. Ha escrito más de 120 artículos (38 ISI) en torno a Zizek, Deleuze, Zubiri, Heidegger, Nietzsche, Hegel, etc. en revistas indexadas. Ha dado más de 210 conferencias en distintas Universidades nacionales como internacionales. Ha sido invitado a dar cursos e investigar a distintos Centros de Investigación nacionales e internacionales. Entre los libros que ha escrito o co-editado destacan: Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Zubiri ante Heidegger (2008), Hegel. La transformación de los espacios sociales (2012), Flashback, miradas y gestos (2012), Realidad y ser en Zubiri (2013), El cuerpo y sus expresiones (2014). Hegel y las nuevas lógicas del Estado, con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano (2016; Seg. Ed. 2017), Lacan en las lógicas de la emancipación (Seg. Ed. 2018), Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros, con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García (2018), Zizekreloaded. Políticas de lo radical (2018; Seg. Ed. 2019), Aporías de la Democracia (2019), NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo, con Prólogo de José Luis Villacañas (2019) y El espacio público de la migración (2019). |Bibliografia=1.Realidad y tiempo en Zubiri, Comares, Granada, 2006, p. 364. 2. (Ed. Junto a Juan Nicolás, Prólogo y Capítulo.), Zubiri frente a Heidegger, Herder, Barcelona, 2008, p. 560. 3. Flashback. Miradas y gestos, Midas, Concón, 2012, p. 250. 4. (Ed., Prólogo y Capítulo), Hegel. La transformación de los espacios sociales, Midas, Concón, 2012, p. 228. 5. Realidad y ser en Zubiri, Comares, Granada, 2014, p. 450. 6. (Ed., Junto a Oscar Barroso, Juan Francisco Casanova y Prólogo y Capítulo), El cuerpo y sus expresiones, Universidad de Granada, Granada, 2014, p. 272. 7. Hegel y las nuevas lógicas del Estado y del Mundo. ¿Cómo se es revolucionario hoy? (con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano), Akal, Madrid, 2016, p. 400. 8. Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros (con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García), Editorial Libros Pascal, Santiago de Chile, 2018, p. 200. 9. (Ed. Junto a Rodrigo Rojas, Mariano Ruperthuz, Tim Appleton, José Alberto Raimondy) Lacan en las lógicas de la emancipación. A partir de los textos de Jorge Alemán, Pólvora, Santiago de Chile, 2018, p. 416. 10. (Ed. Junto a Oscar Barroso, Prólogo, Capítulo, Entrevista, Conclusión) Zizek reloaded. Políticas de lo radical (con Prólogo de Slavoj Zizek), Akal, Madrid, 2018, p. 407. 11. (Ed. Junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo) Aporías de la Democracia, Terra Ignota, Barcelona, 2018, p. 266. 12. NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo (con Prólogo de José Luis Villacañas, Epílogo Poético de Luis Mizón, Viñeta de Marco Roblin y Portada de Federica Matta), Morata, Madrid, 2019, p. 304. 13. (Ed. Junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo) El espacio público de la migración, Terra Ignota, Barcelona, 2019, p. 376 }} NosOtros: Manual para disolver el Capitalismo. Un Manual es un cierto instructivo que nos permite realizar algo, cualquier tipo de algo: desde hacer una bomba hasta hacer un juego muy preciso erótico pasando por el inocente Manual para usar un nuevo computador que nos compramos. Un Manual a veces es algo tan simple y soso que nadie lo toma muy en serio; se pierden y extravían en cualquier parte de la casa o termina en el tacho de la basura: hay miles de manuales que a nadie les importa absolutamente nada; y, además, hay manuales que se usan solamente para un determinado objetivo, por ejemplo, aprender Cálculo en alguna asignatura de la carrera de Ingeniería (en cualquier universidad del Planeta) y que cuando se aprueba el curso, ese mismo Manual ya no vale y realmente no importa ni para el que estudió antes con dicho Manual (se pueden encontrar muchos manuales en libros usados). El Manual es pasajero, volátil, fugaz. Un Manual es un producto, obviamente, capitalista. Es expresión misma del Capitalismo. Es otra mercancía que en tanto fetiche capitaliza en el mercado y capitaliza en nuestra propia subjetivación (lo queremos para aprender algo puntual que nos sirve, pero para ser desechado). El Manual nos ideologiza radicalmente de modo capitalista; entonces, en este Libro sobre codificaré al Manual y lo haré trabajar para NosOtros; su sentido, por tanto, se volverá Revolucionario. Bueno este Manual, repito, producto capitalista por excelencia, será por lo mismo ahora, en este Libro que Ud. tiene en sus manos, una Maldición contra el Capitalismo. Será un Libro necesario para su vida y que lo podrá utilizar como herramienta sanadora contra la intoxicación capitalista. Pues este Manual desde dentro del Capitalismo y como una “gota de sangre de Alíen”, lo perforará, lo horadará, lo penetrará hasta llegar a su tuétano, y lo abrirá desde lo más propio de sus entrañas (como un cuadro de Bacon o como en mi libroŽižekReloaded , en donde se abre al propioŽižek desde dentro de sí); y con esto podremos conectarnos con lo más propio de nuestras vidas. Y así nos articularemos en una Red; somos cada uno un nodo y estos nodos expresan el NosOtros. Este Manual como Maldición contra el Capitalismo nos dejará lúdica y amistosamente a las puertas para que podamos con cierta libertad, poco a poco, agenciar una vida más nuestra y construida y sostenida desde un tejido socio-histórico-visionario en un mundo donde el Otro es fundamental; y así reconstruiremos la ciudad en la que habitaremos todos. Una ciudad que se la arrebataremos al Capitalismo. f47c8766776cf9cabac9fc2709a1336fe11dd27f 299 298 2020-01-20T19:27:40Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/02/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=Mandición contra el Capitalismo |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentacio=Ricardo Espinoza Lolas (Playa Ancha, Valparaíso, 15 de Octubre de 1967) es un académico, escritor, teórico crítico y filósofo chileno. Su obra articula el pensamiento de G.W.F. Hegel con la Teoría Crítica actual imbricada con la fenomenología de X. Zubiri y el pensamiento estético creativo de F. Nietzsche. Y con esta matriz su pensamiento pretende dar respuestas a la cultura de estos tiempos y, a la vez, busca mostrar nuevas lógicas creativas que permitan abrir una alternativa al capitalismo imperante global. Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y Catedrático de Historia de la Filosofía Contemporánea de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Es miembro, entre otras instituciones, del Center for Philosophy and Critical Thought, Goldsmiths. University of London. Además, es Socio del Instituto de Sistemas Complejos de Valparaíso. Socio del Directorio del Foro de Valparaíso. Y es parte del Directorio de la Corporación Municipal de Valparaíso. Ha dirigido 28 Tesis Doctorales (5 en co-tutela internacional). Ha ganado en Chile 5 prestigiosos proyectos Fondecyt para la alta investigación filosófica. Ha escrito más de 120 artículos (38 ISI) en torno a Zizek, Deleuze, Zubiri, Heidegger, Nietzsche, Hegel, etc. en revistas indexadas. Ha dado más de 210 conferencias en distintas Universidades nacionales como internacionales. Ha sido invitado a dar cursos e investigar a distintos Centros de Investigación nacionales e internacionales. Entre los libros que ha escrito o co-editado destacan: Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Zubiri ante Heidegger (2008), Hegel. La transformación de los espacios sociales (2012), Flashback, miradas y gestos (2012), Realidad y ser en Zubiri (2013), El cuerpo y sus expresiones (2014). Hegel y las nuevas lógicas del Estado, con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano (2016; Seg. Ed. 2017), Lacan en las lógicas de la emancipación (Seg. Ed. 2018), Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros, con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García (2018), Zizekreloaded. Políticas de lo radical (2018; Seg. Ed. 2019), Aporías de la Democracia (2019), NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo, con Prólogo de José Luis Villacañas (2019) y El espacio público de la migración (2019). |Bibliografia=Ricardo Espinoza Lolas: Realidad y tiempo en Zubiri, Comares, Granada, 2006, p. 364 Zubiri frente a Heidegger, Herder, Barcelona 2008, p.560 Flashback. Miradas y gestos, Midas, Concón, 2012, p.250 Hegel, la transformación de los espacios sociales, Midas, Concón, 2012, p.228 Realidad y ser en Zubiri, Comares, Granada, 2014, p. 450 El cuerpo y sus expresiones, Universidad de >Granada, Granada, 2014, p. 272 Hegel y las nuevas lógicas del Estado y el Mundo. ¿Cómo se es revolucionario hoy? (Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano), Akal, Madrid, 2016, p.400 Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros (Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García), Ed. Libros Pascal, Santiago de Chile, 2018, p.200 Aporías de la Democracia, Terra Ignota, Barcelona, 2018, p. 266 (Ed. junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo) NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo (Prólogo de José Luís Villacañas, Epílogo Poético de Luis Mizón, Viñeta de Marco Roblin y Portada de Federica Matta), Morata, Madrid, 2019, p. 304 El espacio público de la migración, Terra Ignota, Barcelona, 2019, p. 376 (Ed. Junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo). }} NosOtros: Manual para disolver el Capitalismo. Un Manual es un cierto instructivo que nos permite realizar algo, cualquier tipo de algo: desde hacer una bomba hasta hacer un juego muy preciso erótico pasando por el inocente Manual para usar un nuevo computador que nos compramos. Un Manual a veces es algo tan simple y soso que nadie lo toma muy en serio; se pierden y extravían en cualquier parte de la casa o termina en el tacho de la basura: hay miles de manuales que a nadie les importa absolutamente nada; y, además, hay manuales que se usan solamente para un determinado objetivo, por ejemplo, aprender Cálculo en alguna asignatura de la carrera de Ingeniería (en cualquier universidad del Planeta) y que cuando se aprueba el curso, ese mismo Manual ya no vale y realmente no importa ni para el que estudió antes con dicho Manual (se pueden encontrar muchos manuales en libros usados). El Manual es pasajero, volátil, fugaz. Un Manual es un producto, obviamente, capitalista. Es expresión misma del Capitalismo. Es otra mercancía que en tanto fetiche capitaliza en el mercado y capitaliza en nuestra propia subjetivación (lo queremos para aprender algo puntual que nos sirve, pero para ser desechado). El Manual nos ideologiza radicalmente de modo capitalista; entonces, en este Libro sobre codificaré al Manual y lo haré trabajar para NosOtros; su sentido, por tanto, se volverá Revolucionario. Bueno este Manual, repito, producto capitalista por excelencia, será por lo mismo ahora, en este Libro que Ud. tiene en sus manos, una Maldición contra el Capitalismo. Será un Libro necesario para su vida y que lo podrá utilizar como herramienta sanadora contra la intoxicación capitalista. Pues este Manual desde dentro del Capitalismo y como una “gota de sangre de Alíen”, lo perforará, lo horadará, lo penetrará hasta llegar a su tuétano, y lo abrirá desde lo más propio de sus entrañas (como un cuadro de Bacon o como en mi libroŽižekReloaded , en donde se abre al propioŽižek desde dentro de sí); y con esto podremos conectarnos con lo más propio de nuestras vidas. Y así nos articularemos en una Red; somos cada uno un nodo y estos nodos expresan el NosOtros. Este Manual como Maldición contra el Capitalismo nos dejará lúdica y amistosamente a las puertas para que podamos con cierta libertad, poco a poco, agenciar una vida más nuestra y construida y sostenida desde un tejido socio-histórico-visionario en un mundo donde el Otro es fundamental; y así reconstruiremos la ciudad en la que habitaremos todos. Una ciudad que se la arrebataremos al Capitalismo. b65afb1dd7c13d344fbd1680979d83ffc21df827 300 299 2020-01-20T19:30:32Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/02/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=Mandición contra el Capitalismo |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentacio=NosOtros: Manual para disolver el Capitalismo. Un Manual es un cierto instructivo que nos permite realizar algo, cualquier tipo de algo: desde hacer una bomba hasta hacer un juego muy preciso erótico pasando por el inocente Manual para usar un nuevo computador que nos compramos. Un Manual a veces es algo tan simple y soso que nadie lo toma muy en serio; se pierden y extravían en cualquier parte de la casa o termina en el tacho de la basura: hay miles de manuales que a nadie les importa absolutamente nada; y, además, hay manuales que se usan solamente para un determinado objetivo, por ejemplo, aprender Cálculo en alguna asignatura de la carrera de Ingeniería (en cualquier universidad del Planeta) y que cuando se aprueba el curso, ese mismo Manual ya no vale y realmente no importa ni para el que estudió antes con dicho Manual (se pueden encontrar muchos manuales en libros usados). El Manual es pasajero, volátil, fugaz. Un Manual es un producto, obviamente, capitalista. Es expresión misma del Capitalismo. Es otra mercancía que en tanto fetiche capitaliza en el mercado y capitaliza en nuestra propia subjetivación (lo queremos para aprender algo puntual que nos sirve, pero para ser desechado). El Manual nos ideologiza radicalmente de modo capitalista; entonces, en este Libro sobre codificaré al Manual y lo haré trabajar para NosOtros; su sentido, por tanto, se volverá Revolucionario. Bueno este Manual, repito, producto capitalista por excelencia, será por lo mismo ahora, en este Libro que Ud. tiene en sus manos, una Maldición contra el Capitalismo. Será un Libro necesario para su vida y que lo podrá utilizar como herramienta sanadora contra la intoxicación capitalista. Pues este Manual desde dentro del Capitalismo y como una “gota de sangre de Alíen”, lo perforará, lo horadará, lo penetrará hasta llegar a su tuétano, y lo abrirá desde lo más propio de sus entrañas (como un cuadro de Bacon o como en mi libroŽižekReloaded , en donde se abre al propioŽižek desde dentro de sí); y con esto podremos conectarnos con lo más propio de nuestras vidas. Y así nos articularemos en una Red; somos cada uno un nodo y estos nodos expresan el NosOtros. Este Manual como Maldición contra el Capitalismo nos dejará lúdica y amistosamente a las puertas para que podamos con cierta libertad, poco a poco, agenciar una vida más nuestra y construida y sostenida desde un tejido socio-histórico-visionario en un mundo donde el Otro es fundamental; y así reconstruiremos la ciudad en la que habitaremos todos. Una ciudad que se la arrebataremos al Capitalismo. |Bibliografia=Ricardo Espinoza Lolas: Realidad y tiempo en Zubiri, Comares, Granada, 2006, p. 364 Zubiri frente a Heidegger, Herder, Barcelona 2008, p.560 Flashback. Miradas y gestos, Midas, Concón, 2012, p.250 Hegel, la transformación de los espacios sociales, Midas, Concón, 2012, p.228 Realidad y ser en Zubiri, Comares, Granada, 2014, p. 450 El cuerpo y sus expresiones, Universidad de >Granada, Granada, 2014, p. 272 Hegel y las nuevas lógicas del Estado y el Mundo. ¿Cómo se es revolucionario hoy? (Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano), Akal, Madrid, 2016, p.400 Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros (Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García), Ed. Libros Pascal, Santiago de Chile, 2018, p.200 Aporías de la Democracia, Terra Ignota, Barcelona, 2018, p. 266 (Ed. junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo) NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo (Prólogo de José Luís Villacañas, Epílogo Poético de Luis Mizón, Viñeta de Marco Roblin y Portada de Federica Matta), Morata, Madrid, 2019, p. 304 El espacio público de la migración, Terra Ignota, Barcelona, 2019, p. 376 (Ed. Junto a Jordi Riba, Prólogo, Capítulo). }} Ricardo Espinoza Lolas (Playa Ancha, Valparaíso, 15 de Octubre de 1967) es un académico, escritor, teórico crítico y filósofo chileno. Su obra articula el pensamiento de G.W.F. Hegel con la Teoría Crítica actual imbricada con la fenomenología de X. Zubiri y el pensamiento estético creativo de F. Nietzsche. Y con esta matriz su pensamiento pretende dar respuestas a la cultura de estos tiempos y, a la vez, busca mostrar nuevas lógicas creativas que permitan abrir una alternativa al capitalismo imperante global. Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y Catedrático de Historia de la Filosofía Contemporánea de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Es miembro, entre otras instituciones, del Center for Philosophy and Critical Thought, Goldsmiths. University of London. Además, es Socio del Instituto de Sistemas Complejos de Valparaíso. Socio del Directorio del Foro de Valparaíso. Y es parte del Directorio de la Corporación Municipal de Valparaíso. Ha dirigido 28 Tesis Doctorales (5 en co-tutela internacional). Ha ganado en Chile 5 prestigiosos proyectos Fondecyt para la alta investigación filosófica. Ha escrito más de 120 artículos (38 ISI) en torno a Zizek, Deleuze, Zubiri, Heidegger, Nietzsche, Hegel, etc. en revistas indexadas. Ha dado más de 210 conferencias en distintas Universidades nacionales como internacionales. Ha sido invitado a dar cursos e investigar a distintos Centros de Investigación nacionales e internacionales. Entre los libros que ha escrito o co-editado destacan: Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Zubiri ante Heidegger (2008), Hegel. La transformación de los espacios sociales (2012), Flashback, miradas y gestos (2012), Realidad y ser en Zubiri (2013), El cuerpo y sus expresiones (2014). Hegel y las nuevas lógicas del Estado, con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano (2016; Seg. Ed. 2017), Lacan en las lógicas de la emancipación (Seg. Ed. 2018), Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros, con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García (2018), Zizekreloaded. Políticas de lo radical (2018; Seg. Ed. 2019), Aporías de la Democracia (2019), NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo, con Prólogo de José Luis Villacañas (2019) y El espacio público de la migración (2019). ad14cb61203fc910109b35653f9c6f4136509e6a 0 135 301 2020-03-06T17:50:19Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD. LA DERIVA IDEOLÓGICA DE LA NEUROCIENCIA |Ponent=Daniel Inglada,Manuel V...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD. LA DERIVA IDEOLÓGICA DE LA NEUROCIENCIA |Ponent=Daniel Inglada,Manuel Villar i Oriol Leyra |Descripcio presentacio=Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundaciónBetiko ... i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project |Bibliografia=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 }} El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell. Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ... Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa. Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse? Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia. 76b7424f5a72c65174c39049cd5e363e486954f9 302 301 2020-03-06T17:54:25Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD. LA DERIVA IDEOLÓGICA DE LA NEUROCIENCIA |Ponent=Daniel Inglada,Manuel Villar i Oriol Leyra |Descripcio presentacio=Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. |Bibliografia=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 }} El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell. Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ... Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa. Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse? Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia. e18f057da5cdccf53ce23fc5e7b65ec754e4ce85 303 302 2020-03-06T17:54:46Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD. LA DERIVA IDEOLÓGICA DE LA NEUROCIENCIA |Ponent=Daniel Inglada,Manuel Villar i Oriol Leyra |Descripcio presentacio=Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. |Bibliografia=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 }} El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell. Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ... Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa. Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse? Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia. fe46d2250304c161247ddf83456d62048adbe0f4 304 303 2020-03-06T17:59:10Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia |Ponent=Daniel Inglada,Manuel Villar i Oriol Leyra |Descripcio presentacio=Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. |Bibliografia=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 }} El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell. Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ... Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa. Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse? Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia. cd7d5780a6deeb497effc434184e8460e870efcd 305 304 2020-03-23T10:05:45Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/03/21 |Lloc=La Central Raval a les 11 h |Titol=CANCEL·LAT La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia |Ponent=Daniel Inglada,Manuel Villar i Oriol Leyra |Descripcio presentacio=Daniel Inglada i Carratalà és llicenciat en Filosofia per la UB. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l'actualitat, el seu centre d'interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010), i ha escrit en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en Filosofia per la UB. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la fundación Betiko i forma part de l'equip coordinador de la secció de pensament del Festival d'Art Urbà i pensament Milestone Project. |Bibliografia=La quimera de la creatividad. La deriva ideológica de la neurociencia, Barcelona 2019, editorial Icaria, colección Antrazyt Markus Gabriel, Yo no soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Hannah Arendt, “Verdad y política” en Verdad y mentira en la política, Página Indómita, Barcelona 2017 David Kahneman, Pensar rápido, pensar despacio, Círculo de Lectores, Barcelona 2012 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Círculo de Lectores, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber (Valencia) 2000 }} El que alguns filòsofs ja havien advertit, que la nostra raó és incapaç de dotar-nos d'una imatge objectiva del món i de nosaltres mateixos, els neuròlegs actuals han acabat de corroborar: el que pensa l'ésser humà del món i de si mateix és una ficció del seu cervell. Des que el cervell ha deixat de ser una cambra fosca i s'ha convertit en un òrgan transparent, gràcies a les tècniques de neuroimatge, poques són les disciplines acadèmiques que es neguen a abraçar el prefix «neuro»: neuropolítica, neuromàrqueting, neuroeducación, neuroestètica ... Aquesta invasió del «neuro» coincideix, d'altra banda, amb una potenciació d’alló creatiu en diferents àmbits. No hi ha taller, oficina, escola, empresa o universitat en què no s'exigeixi ser creatiu. Parafrasejant Descartes, ja no és la raó sinó el talent creatiu la cosa millor repartida del món. Per al poder actual no hi ha problema productiu, demogràfic o educatiu que no tingui una resposta imaginativa. Quines són les raons d'aquest recel actual cap a la raó, quan la neurociència ens ha obert de bat a bat la sala de màquines d'on emergeix? Quina responsabilitat correspon a la neurociència en aquest desplaçament del coneixement al creatiu? Quin món s'està coent amb aquests ingredients fonamentals, el «neuro» i el creatiu? Aquest nou paradigma neurocreativo no serà una de les moltes estratagemes del capitalisme per postergar una mica més el seu necessari col•lapse? Totes aquestes idees, i algunes més, que apareixen en aquest llibre són el resultat d'un procés que es va iniciar l'any 2014, en què vam participar al Festival d'Art i Pensament Milestone Project de Girona amb una conferència i una exposició, i que va continuar dos anys després en forma de ponència i exposició al IV Congrés Català de Filosofia. 70f431ef035fd9d4c15e1d5e9fa0b307b1d4c82b 0 136 306 2020-05-29T16:41:55Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2020/06/05 |Lloc=https://www.youtube.com/c/ClubCronopiostv |Titol=Capitalismo, Pandemia e Ideología |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentaci...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2020/06/05 |Lloc=https://www.youtube.com/c/ClubCronopiostv |Titol=Capitalismo, Pandemia e Ideología |Ponent=Ricardo Espinoza Lolas |Descripcio presentacio=Vayamos por partes, como el genetista o el descuartizador o el forense. El virus corona (mal llamado en castellano «coronavirus») o como se le dice hoy internacionalmente a la enfermedad por sus siglas en inglés, la COVID-19 (el virus se llama técnicamente SARS-CoV-2 y es un tipo de coronavirus) es otro virus (estamos rodeados de ellos), un cierto «en sí» (un an sich, diría un hegeliano), que aparece en este planeta, en China, ciudad de Wuhan, provincia de Hubei, a fines del 2019, ya sea por el motivo que sea (se dice de todo: desde castigo divino contra la nueva Sodoma planetaria a virus creado en Estados Unidos para dañar la imagen y la economía de los chinos, pasando por un humano que comió algo «vivo» que no debía comer, etcétera), y que, como todos los virus, trae una cierta «actualización» «para nosotros» (un für uns también hegeliano), los humanos (porque al parecer a nuestras mascotas no les hace nada o muy poco); hoy más que nunca, los europeos «aman» con todo a sus perros, porque gracias a ellos pueden salir de su aburrido confinamiento que les genera la improductividad capitalista (luego se deprimen; el encierro les trae la presencia del vacío nihilista de la propia realidad que nos constituye). En tan solo cinco meses, la COVID-19 nos está generando mucho dolor e incertidumbre, miles de muertos en todo el planeta (luego el virus es pandémico, pero nunca tan letal como la influenza, la malaria, el virus del Ébola u otras enfermedades actuales y menos del pasado, aunque siguen presentes: viruela, cólera, etcétera), tiene colapsado los sistemas sanitarios de los países (en especial los latinos, que son poco previsores: España, Francia, Italia y Sudamérica, etcétera); el miedo confina en sus hogares a personas y familias (más de 3.000 millones de humanos estuvieron confinados en más de ciento ochenta y cinco países), cierra las fronteras de los países y, en definitiva, ha paralizado a este pequeño planeta en su distribución y producción de capital. Y ha generado la necesidad abrupta de reflexionar sobre el sentido de nuestras vidas en pleno 2020. |Bibliografia=Ricardo Espinoza Lolas, Manual para disolver el capitalismo, Morata, Madrid, 2019 }} Ricardo Espinoza Lolas (Playa Ancha, Valparaíso, 15 de Octubre de 1967) es un académico, escritor, teórico crítico y filósofo chileno. Su obra articula el pensamiento de G.W.F. Hegel con la Teoría Crítica actual imbricada con la fenomenología de X. Zubiri y el pensamiento estético creativo de F. Nietzsche. Y con esta matriz su pensamiento pretende dar respuestas a la cultura de estos tiempos y, a la vez, busca mostrar nuevas lógicas creativas que permitan abrir una alternativa al capitalismo imperante global. Doctor en Filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid y Catedrático de Historia de la Filosofía Contemporánea de la Pontificia Universidad Católica de Valparaíso. Es miembro, entre otras instituciones, del Center for Philosophy and Critical Thought, Goldsmiths. University of London. Además, es Socio del Instituto de Sistemas Complejos de Valparaíso. Socio del Directorio del Foro de Valparaíso. Y es parte del Directorio de la Corporación Municipal de Valparaíso. Ha dirigido 28 Tesis Doctorales (5 en co-tutela internacional). Ha ganado en Chile 5 prestigiosos proyectos Fondecyt para la alta investigación filosófica. Ha escrito más de 120 artículos (38 ISI) en torno a Zizek, Deleuze, Zubiri, Heidegger, Nietzsche, Hegel, etc. en revistas indexadas. Ha dado más de 210 conferencias en distintas Universidades nacionales como internacionales. Ha sido invitado a dar cursos e investigar a distintos Centros de Investigación nacionales e internacionales. Entre los libros que ha escrito o co-editado destacan: Realidad y tiempo en Zubiri (2006), Zubiri ante Heidegger (2008), Hegel. La transformación de los espacios sociales (2012), Flashback, miradas y gestos (2012), Realidad y ser en Zubiri (2013), El cuerpo y sus expresiones (2014). Hegel y las nuevas lógicas del Estado, con Prólogo de Slavoj Zizek y Epílogo de Alberto Toscano (2016; Seg. Ed. 2017), Lacan en las lógicas de la emancipación (Seg. Ed. 2018), Capitalismo y empresa. Hacia una Revolución del NosOtros, con Prólogo de Antonio Negri y Epílogo de Eugenio García (2018), Zizekreloaded. Políticas de lo radical (2018; Seg. Ed. 2019), Aporías de la Democracia (2019), NosOtros. Manual para disolver el Capitalismo, con Prólogo de José Luis Villacañas (2019) y El espacio público de la migración (2019). d531c8517c65cefa75513e90d95b8c8080441a7d 0 137 307 2021-04-15T17:26:24Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/04/10 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=DE LA LECTURA I EL MÓN |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia i Lletres per la U...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/04/10 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=DE LA LECTURA I EL MÓN |Ponent=Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia i Lletres per la UAB. Actualmente professor titular de Filosofia de l'Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofía de la finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014), La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019) i el darrer La fragilidad del mundo (2021). |Bibliografia=Mèlich, J-C., La religió de l'ateu, Fragmenta, 2019. Mèlich, J-C., La sabiduría de lo incierto. Lectura y condición humana, Tusquets, 2019. Mèlich, J-C., La fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario, Tusquets, 2021. }} És habitual considerar que la modernitat comença amb l’afirmació del Jo, de la pròpia subjectivitat, i es diu que aquest és el gran llegat de Descartes. Tanmateix, si llegim amb atenció el Discurs del Mètode veurem que això no és ben bé així. De fet, el procés formatiu del pensador francès comença amb la lectura dels clàssics i continua amb la lectura del món. Només en un tercer moment, Descartes es reclou a pensar i arriba a formular la certesa del cogito. La lectura del Discurs cartesià ens convida a pensar els «tres moments de la formació humana»: el llibre, el món i el nom propi. I aquests tres moments permeten comprendre l’estructura antropològica fonamental: la finitud, és a dir, la situacionalitat i la relacionalitat, lacontingència i la vulnerabilitat, la precarietat i la fragilitat, la pèrdua i el dol. Finitud és ésser en el món i ésser del món, —ésser-en-camí—, i per això no podem eludir la incertesa. Tots els lligams amb el món seran fràgils i, pel mateix, caldrà tenir-ne cura,en especial davant la constant amenaça de poderoses «simbòliques socials» (de caire teològic, polític, econòmic i tecnològic) que converteixen el món en un «desert de sentit». És cert que els éssers finits no tenim accés al Sentit, amb majúscules, però això no ens condemna necessàriament a l’absurd. Entre el Sentit arrogant de la metafísica i l’absurd existencial (a la manera de Sísif) es possible inventar un sense sentit prosaic, ombrívol i dissonant, un sense sentit en ‘to menor’, com el primer acord del Don Giovanni de Mozart. 48742bac00ec952827a73941666dd0abf9802017 0 138 308 2022-01-20T17:21:41Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/05/15 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD |Ponent=Daniel Inglada Carratalà;,Manuel Villar Pujol; Oriol Leira Berenguer |Descri...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/05/15 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=LA QUIMERA DE LA CREATIVIDAD |Ponent=Daniel Inglada Carratalà;,Manuel Villar Pujol; Oriol Leira Berenguer |Descripcio presentacio=Daniel Inglada Carratalà és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Combina la docència amb la participació en la vida social i política de la seva ciutat i la reflexió. En l’actualitat, el seu centre d’interès gira al voltant de la filosofia política, fonamentalment en la revisió a la que s’està sotmetent el concepte de democràcia. Manuel Villar Pujol és llicenciat en Filosofia i professor de Filosofia. Dedicat a la docència en centres públics ha obtingut dos premis Arnau de Vilanova: “Valors, tecnologia i medi ambient” (2001) i “Deliberació i civisme” (2010). Ha escrit, a més, en revistes com Illacrua, Fent història i Filosofia, ara. Oriol Leira Berenguer és llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha combinat la docència, l’activisme social i la reflexió sociopolítica i filosòfica. Ha publicat a Mientrastanto, Ecología Política, Nous Horitzons, Illacrua, Anuario de la Fundación Betiko i forma part de l’equip coordinador de la secció de pensament del Festival d’Art Urbà i pensament Milestone Project. |Bibliografia=Daniel Inglada Carratalà, Manuel Villar Pujol, Oriol Leira Berenguer, La quimera de la creatividad. La deriva ideològica de la neurociència, Icaria Editorial, Barcelona, 2019 Bibliografia complementària: Hannah Arendt, Verdad y mentira en política, Página Indómita, Barcelona 2017 Markus Gabriel, Yo soy mi cerebro, Pasado&Presente, Barcelona 2016 Byung-Chul Han, La Sociedad del cansancio, Herder, Barcelona 2012 Nuval Yoah Harari, Sàpiens. Una breu història de la humanitat, Edicions 62, Barcelona 2014 Thomas Nagel, La mente y el cosmos, Biblioteca Nueva, Madrid 2014 Friedrich Nietzsche, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral, Editorial Diálogo, San Antonio de Benagéber, Valencia, 2000 Alberto Santamaría, En los límites de lo posible, Akal, Madrid 2018 Nassim Nicholas Taleb, El cisne negro, Paidós ibèrica, Barcelona 2011 Remedios Zafra, El entusiasmo, Anagrama, Barcelona 2017 }} Des dels despatxos dels alts executius fins a la més decrèpita aula, taller o oficina no hi ha lloc on no ressoni el “mantra” de la creativitat. Se´ns aconsella ser atrevits,, a abandonar la nostra zona de confort. “¡Atreveix-te a crear!”, se’ns repeteix constantment. Hannah Arendt considerava que els actes creatius eren l’únic indret on la llibertat podia ser demostrada. L’actual servitud voluntària neix d’una concessió: el poder ens encoratja perquè cadascú desenvolupi al màxim la seva autonomia i sigui amo de si mateix. Tanmateix, com diu Han, vivim en un món en què la mateixa llibertat és la font principal de la coacció. L’aparell productiu cultural explota sàviament aquest entusiasme: el preu dels creadors i creadores per publicar és treballar de franc. L’agermanament entre creativitat i llibertat queda reduït al binomi creativitat-precarietat. I la precarietat és un dels trets que defineixen el subjecte del rendiment, el subjecte que segons Byung-Chul Han domina aquesta època. En el nostre món la suor, els cossos, la rutina i el cansament físic han estat deslocalitzats a empreses subcontractades del Tercer Món. Avui en dia és més valuós el disseny d’una sabatilla que la seva fabricació. Les idees esdevenen el lloc d’explotació i la font de la riquesa. La creativitat ha desplaçat la producció. La imaginació s’ha fet amb el poder, com demanaven els revoltats francesos del 68, o ¿el poder s’ha fet amb la imaginació? El coneixement neurocientífic “permetrà desxifrar pensaments i alterar-los”. Podrem canviar l’activitat mental i el comportament. Si coneixem els mecanismes de la creativitat podem provocar-los mitjançant l’aplicació dels dispositius adequats. Es tracta d’alliberar el geni que tothom porta dins. Amb un ús indiscriminat de les neurotècniques el nostre cervell es pot convertir en una màquina hiperactiva al servei d’un mercat assedegat de novetats. Creiem que el cervell per a ser creatiu no li cal cap dispositiu, estimulant químic, ni imperatiu creativista, al contrari, necessita del seu temps, de la pausa i fins i tot d’un punt d’avorriment i de rutina. No sabem si estareu d’acord, però aquestes qüestions són algunes de les que ens agradaria que converséssim. 8ac3ee7bb63ddd34ff3c74dcf2efb898914a5663 0 139 309 2022-01-20T17:31:01Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/06/05 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA |Ponent=Laura Llevadot Pascual |Descripcio presentacio=Laura Llev...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/06/05 |Lloc=Llibreria Byron |Titol=PERSPECTIVES POSTFUNDACIONALS SOBRE LA PANDÈMIA |Ponent=Laura Llevadot Pascual |Descripcio presentacio=Laura Llevadot. És professora titular de Filosofia Contemporània de la Universitat de Barcelona. Dirigeix el Màster de pensament Contemporani i Tradició Clàssica a la mateixa Universitat. Fou directora i impulsora del Festival de Filosofia "Barcelona Pensa". Especialista en el pensament de Derrida, Kierkegaard i el pensament francés contemporani. Actualment dirigeix la col·lecció de "Pensament Polític Posfundacional" (Gedisa) on ha publicat recentment: "Jacques Derrida: Democràcia i sobirania" (Gedisa, 2020). Acaba de co-editar amb Xavier Bassas, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021). Xavier Bassas. Filòsof, traductor i editor. Doctor en Llengua francesa i filosofia per la Universitat Sorbona-Paris IV i la Universitat de Barcelona, on és professor d'Estudis Francesos. Especialitzat en el pensament de Jean-Luc Marion, Derrida i Rancière, de qui ha traduit nombrosos llibres. Recentment ha publicat "Jacques Rancière. Ensayar la igualdad" (Gedisa, 2019) y también "El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière (NED, 2019). Acaba de co-editar amb Laura Llevadot, "Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento" (NED, 2021). |Bibliografia=BASSAS, J. y LLEVADOT, L., Pandémik. Perspectivas posfundacionales sobre contagio, virus y confinamiento, NED, 2021. LLEVADOT, L., Jacques Derrida: Democracia y soberanía, Gedisa, 2021. BASSAS, J., Jacques Rancière. Ensayar la igualdad", Gedisa, 2019. RANCIÈRE, J y BASSAS, J., El litigio de las palabras", un diálogo sobre la política del lenguaje con el mismo Jacques Rancière, NED, 2019. }} En aquesta pandèmia allò que a molts de nosaltres ens interessa pensar és la manera com la seva gestió política ha visibilitat la forma en què som governats. Allò que en un primer moment a alguns va semblar un virus messiànic, que havia arribat per aturar l'acceleració suïcida del capitalisme, ha acabat per mostrar el vincle sinistre entre l'Estat autoritari i la reconversió del capitalisme neoliberal. Sota la "nova normalitat" la vida ha esdevingut més problemàtica i precària que mai. Per aquest motiu retornem a la pregunta kantiana que ja no obra la reflexió sobre la religió o la Filosofia de la Història sinó, pot ser, el seu final: Què ens està permès d'esperar? Què, de les democràcies en les que vivim? Quines formes de vida seran encara possibles? 7ac9415f98e62b0b9601bf071163503e082de1ed 0 140 310 2022-01-20T18:16:33Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/10/30 |Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA |Ponent=Pere Lluís Reverté |Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/10/30 |Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA |Ponent=Pere Lluís Reverté |Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint d'anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d'investigació teòrica, cada cop més intensa sobre el fet educatiu. |Bibliografia=LLUÍS, P. (2021). L'educació com a metàfora. Conviure en un món d'incertesa. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. }} Proposta d'una nova mirada als fonaments del discurs educatiu majoritaris en les democràcies occidentals per tal de contribuir a millorar la convivència en un món d'incertesa. Situar el procés metafòric d'emergència de coneixement com eix central del debat de la cognició, per tal d'entendre el conflicte que representa la concepció de veritat i raó de la modernitat. 76a9e9998edf0d2f8f6b44512e2d6d8ffc971855 311 310 2022-01-20T18:20:34Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/10/30 |Lloc=La Central del Raval |Titol=L'EDUCACIÓ COM A METÀFORA: CONVIURE EN UN MÓN D'INCERTESA |Ponent=Pere Lluís Reverté |Descripcio presentacio=Pere Lluís i Reverté és doctor en ciències de l'educació per la Universitat de Barcelona. Mestre, pedagog i filòsof, ha compaginat més de vint d'anys de pràctica docent en diferents tipologies de centres educatius amb una tasca d'investigació teòrica, cada cop més intensa sobre el fet educatiu. |Bibliografia=LLUÍS, P. (2021). L'educació com a metàfora. Conviure en un món d'incertesa. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona. }} Proposta d'una nova mirada als fonaments del discurs educatiu majoritaris en les democràcies occidentals per tal de contribuir a millorar la convivència en un món d'incertesa. Situar el procés metafòric d'emergència de coneixement com eix central del debat de la cognició, per tal d'entendre el conflicte que representa la concepció de veritat i raó de la modernitat. 5f3c6d3fc61dc6c216432d28d85a95ed90fb87db 0 141 312 2022-01-20T18:28:37Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/11/27 |Lloc=La Central del Raval |Titol=POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL |Ponent=Lluís Pla Vargas |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia, am...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/11/27 |Lloc=La Central del Raval |Titol=POR UNA FILOSOFIA POLÍTICA ANORMAL |Ponent=Lluís Pla Vargas |Descripcio presentacio=Doctor en Filosofia, amb una tesi doctoral “Consum, identitat i política” qualificada amb Excel·lent cum laude. Llarga experiència com a docent i actualment Cap d’Estudis i adjunt a direcció dels col·legis majors Penyafort-Montserrat-Llull de la UB. Coordinador del Seminari de Filosofía Política de la Universitat de Barcelona. Ha escrit nombrosos articles en publicacions acadèmiques i libres en el seu camp sobre filosofía política. |Bibliografia=Antonio Zamora, Theodor W. Adorno. Pensar contra la barbarie, Trotta, Madrid, 2004.liberalismo político, Crítica, Barcelona, 2004. Bernard Manin, Los principios del gobierno representativo, Alianza, Madrid, 1998. John Rawls, Teoría de la justicia, F.C.E, Ciudad de México, 1995 y El José Jürgen Habermas, Facticidad y validez. Sobre el derecho y el Estado democrático de derecho en términos de teoría del discurso, Trotta, Madrid, 2010. Michael Walzer, Las esferas de la justicia. Una defensa del pluralismo y la igualdad, F.C.E, Ciudad de México, 1993. Michel Foucault, Historia de la sexualidad 1. La voluntad de saber, Siglo XXI, Madrid, 1992. Nancy Fraser, Escalas de justicia, Herder, Barcelona, 2008. Richard Rorty, La filosofía y el espejo de la naturaleza, Cátedra, Madrid, 1989. Ronald Dworkin, Los derechos en serio, Ariel, Barcelona, 1989. Steven Levitsky y Daniel Ziblatt, Cómo mueren las democracias, Ariel, Barcelona, 2018. Sue Donaldson y Will Kymlicka, Zoópolis. Una revolución animalista, Errata Naturae, Madrid, 2018. Thomas Kuhn, La estructura de las revoluciones científicas, F.C.E, Ciudad de México, 1990. Walter Benjamin, Discursos interrumpidos, I, Taurus, Buenos Aires, 1989. Wendy Brown, En las ruinas del neoliberalismo. El ascenso de las políticas antidemocráticas en Occidente, Traficantes de sueños, Madrid, 2021. Will Kymlicka, Ciudadanía multicultural, Paidós, Barcelona, 1996. Yascha Mounk: El pueblo contra la democracia. Por qué nuestra libertad está en peligro y cómo salvarla, Paidós, Barcelona, 2018. }} Partiendo de la inspiración de la película Bacurau, establezco aquí una distinción entre una filosofía política normal y una filosofía política anormal. La base de esta distinción se encuentra en las ideas de Thomas Kuhn y, más específicamente, de Nancy Fraser. Argumento a continuación que la filosofía política contemporánea debe enfrentarse a una situación de anormalidad en la cual no están claros el qué, el cómo ni el quién de la política contemporánea. Por ello, la filosofía política anormal, que se entiende a sí misma como una figura de transición entre dos periodos de normalidad, ofrece una reflexión distinta, atenta a las anormalidades, históricamente informada y crítica de la política. En la conclusión, planteo la necesidad de tal enfoque para hacer frente a la emergencia de la violencia como mecanismo para la resolución de los conflictos políticos. 19e475cd5c21b6153b102d2f0c5769064196571c 0 142 313 2022-01-20T18:41:27Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2021/12/11 |Lloc=La Central del Raval |Titol=SIMONE WEIL, "PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA" UN PROJECTE IMPRACTICABLE? |Ponent=Rosa Rius Gatell |D...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2021/12/11 |Lloc=La Central del Raval |Titol=SIMONE WEIL, "PROJECTE D'INFERMERES DE PRIMERA LÍNIA" UN PROJECTE IMPRACTICABLE? |Ponent=Rosa Rius Gatell |Descripcio presentacio=Rosa Rius Gatell és professora honorífica de la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere de la mateixa Universitat. És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals: Lectoras de Simone Weil (2013), coeditat amb Fina Birulés. És autora de l’estudi introductori i notes crítiques a la Historia de las mujeres filósofas de Gilles Ménage (3a reimpr. 2019) i d’articles como ara: «À la recherche des savoirs anciens. Simone Weil dans l’air du temps» (2014), «De la belleza, el arte y la pintura “verdadera” en Simone Weil» (2017), «Simone Weil lectora de Maquiavelo» (2018), «L’escolta musical: Jeanne Hersch i la miniatura d’eternitat» (2020) i «María Zambrano, notas sobre la alegría y el dolor» (2021). |Bibliografia=Birulés, Fina y Rius Gatell, Rosa (eds.), Lectoras de Simone Weil, Barcelona: Icaria, 2013. Weil, Simone, Escritos de Londres y últimas cartas, Maite Larrauri (trad.), Madrid: Trotta, 2000. Weil, Simone, La fuente griega, Agustín López y María Tabuyo; José Luis Escartín Carasol y María Teresa Escartín Carasol (trads.), Madrid: Trotta, 2005. }} L’obra de Simone Weil és constel·lada de nombrosos “retrats” femenins: literaris, heroics, mítics, reals. En aquest Cafè Filosòfic proposo atendre’n breument alguns: Antígona, Electra i Rosa Luxemburg, abans de reflexionar sobre les dones, anònimes, que haurien de conformar el “Projecte d’infermeres de primera línia”. Weil presentava el seu Projecte com a contrapunt a les “formacions especials” hitlerianes, les SS. Es tractava d’oposar-se al plantejament ideològic hitlerià amb mitjans alternatius a la violència. Es va jutjar impracticable. Des de 1939-1940 fins al final de la seva vida, 1943, Weil no va perdre mai l’esperança que el projecte es pogués dur a terme algun dia. Era realment impracticable? bbe9ea757b808074dada1f04f4538a607ebfe9f7 0 143 314 2022-02-03T18:51:09Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/03/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |Ponent=Montserrat Jufresa |Descripcio presentacio=Montserrat Jufres...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/03/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |Ponent=Montserrat Jufresa |Descripcio presentacio=Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. |Bibliografia=Calame, C., L’amore in Grecia, Roma-Bari 1984. Diògenes Laercio, Vidas de los filósofos ilustres, int., trad. y notas de Carlos García Gual, Madrid 2007. Epicur, Lletres, text revisat i trad. de Montserrat Jufresa, Barcelona, FBM,1975. Epicuro, Obras, estudio preliminar y traducción de Montserrat Jufresa, Madrid 1991. Epicur, Ètica, trad. de Montserrat Jufresa, Cànoves i Samalús, Proteus, 2008. Epicur, Sobre la felicitat, trad. de Jordi Cornudella, Alella, Vibop, 2021. Fraisse, Jean Claude, PHILIA. La notion d’amitié dans la philosophie antique, Paris, Librairie philosophique J.Vrin, 1974. García Gual, C., Epicuro. Ética. Génesis de una moral utilitària, Barcelona 1974. García Gual, C., Epicuro, Madrid 1981. Jufresa, M., «Love in Epicureism», a Storia, Poesia e Pensiero nel mondo antico. Studi in onore di Marcello Gigante, Nàpols 1994, 299-312. Lledó, E., El epicureísmo, Barcelona 1984. Lucreci, De la Natura, text revisat i trad. del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, FBM, vol. I, 1923; vol II, 1928. Mossé, C., La femme dans la Grèce antique, Paris 1983. }} La filosofía d’Epicur (342- 270 a.C.) vol aconseguir que els homes, les dones, els esclaus, els joves i els vells, aprenguin a ser feliços. I recomana, per assolir la felicitat, l’estudi de la naturalesa i desprendre’ns de falses creences relatives a la divinitat, a la mort, al dolor i a la idea que tenim d’allò que constitueix un bé. Per a Epicur el bé és el plaer, però no ens hem d’equivocar quan el triem. Gaudir de la serenitat i tranquil•litat d’esperit que significa ser feliç requereix dur a terme una anàlisi acurada d’allò que és realment necessari per a nosaltres, saber que obtenir-ho no és difícil i viure d’acord amb aquests principis. Amb la finalitat, doncs, d’aconseguir una vida feliç, la filosofia epicúria reflexiona sobre com hem de gestionar les emocions de l’amor -eros- i de l’amistat -philia-. ac66f4d6fb1d871c01c176b1ff7f8e92b975aee5 315 314 2022-02-09T17:11:50Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/02/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'AMOR I L'AMISTAT EN LA FILOSOFIA EPICÚRIA |Ponent=Montserrat Jufresa |Descripcio presentacio=Montserrat Jufresa (Barcelona, 1942) és Catedràtica Emèrita de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Es va doctorar en aquesta mateixa Universitat i va realitzar estudis postdoctorals a la Universitat de Berkeley (USA) i al Centre Louis Gernet de l’EHSS (París). Ha estat presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu àmbit principal de recerca és el de la literatura i la filosofía grega d’època hel•lenística i romana, i ha publicat nombrosos treballs sobre Epicur, Filodem, Llucià i Plutarc. Així mateix s’ha ocupat del món de les dones a la Grècia antiga, i també de la repercussió de la cultura clàssica en la literatura catalana del s. XX i en la literatura espanyola del segle d’or. |Bibliografia=Calame, C., L’amore in Grecia, Roma-Bari 1984. Diògenes Laercio, Vidas de los filósofos ilustres, int., trad. y notas de Carlos García Gual, Madrid 2007. Epicur, Lletres, text revisat i trad. de Montserrat Jufresa, Barcelona, FBM,1975. Epicuro, Obras, estudio preliminar y traducción de Montserrat Jufresa, Madrid 1991. Epicur, Ètica, trad. de Montserrat Jufresa, Cànoves i Samalús, Proteus, 2008. Epicur, Sobre la felicitat, trad. de Jordi Cornudella, Alella, Vibop, 2021. Fraisse, Jean Claude, PHILIA. La notion d’amitié dans la philosophie antique, Paris, Librairie philosophique J.Vrin, 1974. García Gual, C., Epicuro. Ética. Génesis de una moral utilitària, Barcelona 1974. García Gual, C., Epicuro, Madrid 1981. Jufresa, M., «Love in Epicureism», a Storia, Poesia e Pensiero nel mondo antico. Studi in onore di Marcello Gigante, Nàpols 1994, 299-312. Lledó, E., El epicureísmo, Barcelona 1984. Lucreci, De la Natura, text revisat i trad. del Dr. Joaquim Balcells, Barcelona, FBM, vol. I, 1923; vol II, 1928. Mossé, C., La femme dans la Grèce antique, Paris 1983. }} La filosofía d’Epicur (342- 270 a.C.) vol aconseguir que els homes, les dones, els esclaus, els joves i els vells, aprenguin a ser feliços. I recomana, per assolir la felicitat, l’estudi de la naturalesa i desprendre’ns de falses creences relatives a la divinitat, a la mort, al dolor i a la idea que tenim d’allò que constitueix un bé. Per a Epicur el bé és el plaer, però no ens hem d’equivocar quan el triem. Gaudir de la serenitat i tranquil•litat d’esperit que significa ser feliç requereix dur a terme una anàlisi acurada d’allò que és realment necessari per a nosaltres, saber que obtenir-ho no és difícil i viure d’acord amb aquests principis. Amb la finalitat, doncs, d’aconseguir una vida feliç, la filosofia epicúria reflexiona sobre com hem de gestionar les emocions de l’amor -eros- i de l’amistat -philia-. 94a77637380fdd2ca4fcb57885852f6475c02769 0 144 316 2022-03-30T17:35:17Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/03/26 |Lloc=PATI LLIMONA |Titol=LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO |Ponent=IGNACIO CASTRO REY & JOAN-CARLES M...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/03/26 |Lloc=PATI LLIMONA |Titol=LA INTELIGENCIA SUBVERSIVA DEL SEXO Y LA ÉTICA EN LA FRAGILIDAD DEL MUNDO |Ponent=IGNACIO CASTRO REY & JOAN-CARLES MÈLICH |Descripcio presentacio=IGNACIO CASTRO REY, doctor en filosofía por la Universidad Autónoma de Madrid, es filósofo y crítico de arte. Influido por la heterodoxia del pensamiento occidental (Leibniz, Nietzsche, Lacan, Deleuze), desarrolla desde hace años un trabajo filosófico en una doble dirección. De un lado, una afirmación ontológica de la singularidad, de su impacto irrepresentable. De otro, una crítica de la violencia microfísica del poder postmoderno. En ambos registros intenta rescatar la potencia conceptual de distintos creadores contemporáneos, de Baudrillard a Badiou, de Agamben a Sokurov. Ha publicado diversos libros siendo los dos últimos En espera , La Oficina (2021); Sexo y silencio, Pre-Textos (2021). JOAN-CARLES MÈLICH, llicenciat en Filosofia i doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment professor tilular de Filosofia de l’Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre altres títols, Filosofia de la Finitud (2002), Ética de la compasión (2010), Lógica de la crueldad (2014) i, en aquesta mateixa col•lecció, un assaig imprescindible: La sabiduría de lo incierto (Tusquets Editores, 2019). Amb La fragilidad del mundo, aquest prestigiós assagista i pensador ens brinda un extraordinari exemple de filosofia literaria dedicat a respondre les cruïlles del present. |Bibliografia=Ignacio Castro: En espera , La Oficina, 2021; Lluvia oblicua, Pre-Textos 2020; Sexo y silencio, Pre-Textos 2021 Joan-Carles Mèlich: La fragilidad del mundo, Tusquets Ediciones 2021; La religió de l’ateu, Fragmenta Editorial 2019; La sabiduría de lo incierto, Tusquets Ediciones 2019 }} Una conversación entre dos filósofos activos y penetrantes, cada uno a su manera, que pretenden siempre remover el agua para que no nos sirva de espejo, pues lo reflejado, de hecho aquello conocido, es insuficiente para invitarnos a la reflexión. Ignacio Castro en su libro “Sexo y silencio” trata de poner orden en un sinfín de experiencias que vivió y lo perturbaron, sin caer en lo autobiográfico. Se expresa como una especie de confesión personal y se pregunta qué tipo de conocimiento permite el sexo, pues considera que la música, la danza, la pintura y los afectos subsisten gracias a un tipo de conocimiento distinto a la venerada Razón. Joan-Carles Mèlich afirma, en su libro “La fragilidad del mundo”, que la única esperanza es que el amor (eros) termine triunfando sobre la muerte (thánatos), desconociendo el desenlace definitivo al que estamos abocados, “no podemos habitar el mundo sin sentir vértigo, un vértigo que nos coloca al límite del precipicio y que produce en nuestra existencia una sensación de atracción y de repulsión hacia él, porque el abismo seduce, pero también imprime temor”. Entrevemos que la fragilidad y el silencio no son una invitación a la mera contemplación, sino que son un acicate a una vida más profunda. 7c1b261c9c21dd2efd5bf4f6ac3e216d105bbda1 0 145 317 2022-07-02T19:10:50Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/05/21 |Lloc=La Central Raval |Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En una época marcada...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/05/21 |Lloc=La Central Raval |Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En una época marcada por los intentos frustrados de transformación social, y desde un afecto de desesperanza y cancelación del futuro, proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidas por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. Se señala una complicidad entre la llamada ‘izquierda cultural’ y el neoliberalismo. Quienes han quedado excluidos de esta alianza progre reciben el nombre de los olvidados, los perdedores de la globalización, relegados a los márgenes de la América desindustrializada del Detroit, la Francia periférica, la España vacía o la Inglaterra rural. Este ensayo propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos. Los olvidados son presentados como una imagen en la que parece vivir aun cierta pureza y evidencia proletaria. Pero se trata de una superficie de inscripción de odios y resentimientos. Contrario a este conservadurismo sensible, necesitamos trazar nuevos imaginarios que den cuenta de la fragilidad identitaria de nuestras sociedades luego de la larga travesía que nos legó la derrota obrera del siglo pasado, y seguir los hilos latentes aún por descubrir. |Bibliografia=Hall, S. (2018), El largo camino de la renovación. El thatcherismo y la crisis de la izquierda, Madrid, Lengua de Trapo. Gómez Villar, A. (2022). Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario, Barcelona, Bellaterra. Rorty, R. (1999), Forjar nuestro país. El pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX, Paidós, Buenos Aires. Anderson, P. (2016), Los orígenes de la posmodernidad, Akal, Madrid. Cusset, F. (2005), French Theory: Foucault, Derrida, Deleuze y las mutaciones de la vida intelectual en Estados Unidos, Melusina, Santa Cruz de Tenerife. Ovejero Lucas, F. (2018), La deriva reaccionaria de la izquierda, Página indómita, Barcelona. Jameson, F. (1991), El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, Buenos Aires Bernabé, D. (2018), La trampa de la diversidad. Cómo el neoliberalismo fragmentó la identidad de la clase trabajadora, Akal, Madrid. Brown W. (2019), Estados del agravio. Poder y libertad en la modernidad tardía, Lengua de Trapo, Madrid. Žižek, S. (2001), El espinoso sujeto. El centro ausente de la ontología política, Paidós, Buenos Aires. Dean, J. (2013), El horizonte comunista, Bellaterra, Barcelona. Delgado, M (2016), Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo, Los libros de la Catarata, Madrid. Williams, R. (2013), Cultura y materialismo, La Marca Editora, Buenos Aires. Castoriadis, C. (2013), La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile Butler, J. y Fraser, N. (2017), ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate entre marxismo y feminismo, Traficantes de Sueños, Madrid. Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires. }} Antonio Gómez Villar es profesor de Filosofía en la Universidat de Barcelona (UB). Sus principales líneas de investigación tienen que ver con los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de recomposición de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas; y con el análisis de los repertorios de acción colectiva desde una perspectiva antagonista. Es autor del libro Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022); y E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021); y editor de los libros Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021); Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), junto a María Ruido y Marta Echaves; y de Vidas dañadas. Austeridad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014), junto a Sonia Arribas; es autor de numerosos artículos en revistas especializadas en Filosofía contemporánea y Filosofía política. 3555502a721b617e8294c82d7f36da4532208d6e 318 317 2022-07-02T19:11:42Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/05/21 |Lloc=La Central Raval |Titol=LUCHAS CULTURALES Y LUCHAS MATERIALES: UNA FALSA DICOTOMIA |Ponent=Antonio Gómez Villar |Descripcio presentacio=En una época marcada por los intentos frustrados de transformación social, y desde un afecto de desesperanza y cancelación del futuro, proliferan discursos que acusan a la izquierda de haber abandonado a la clase trabajadora y desatendido la politización de la cuestión social. La lucha de clases, los problemas económicos y las preocupaciones materiales habrían sido substituidas por las políticas de la identidad y las luchas por el reconocimiento. Se señala una complicidad entre la llamada ‘izquierda cultural’ y el neoliberalismo. Quienes han quedado excluidos de esta alianza progre reciben el nombre de los olvidados, los perdedores de la globalización, relegados a los márgenes de la América desindustrializada del Detroit, la Francia periférica, la España vacía o la Inglaterra rural. Este ensayo propone atender a la coartada reaccionaria que se esconde tras estos planteamientos. Los olvidados son presentados como una imagen en la que parece vivir aun cierta pureza y evidencia proletaria. Pero se trata de una superficie de inscripción de odios y resentimientos. Contrario a este conservadurismo sensible, necesitamos trazar nuevos imaginarios que den cuenta de la fragilidad identitaria de nuestras sociedades luego de la larga travesía que nos legó la derrota obrera del siglo pasado, y seguir los hilos latentes aún por descubrir. |Bibliografia=Hall, S. (2018), El largo camino de la renovación. El thatcherismo y la crisis de la izquierda, Madrid, Lengua de Trapo. Gómez Villar, A. (2022). Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario, Barcelona, Bellaterra. Rorty, R. (1999), Forjar nuestro país. El pensamiento de izquierdas en los Estados Unidos del siglo XX, Paidós, Buenos Aires. Anderson, P. (2016), Los orígenes de la posmodernidad, Akal, Madrid. Cusset, F. (2005), French Theory: Foucault, Derrida, Deleuze y las mutaciones de la vida intelectual en Estados Unidos, Melusina, Santa Cruz de Tenerife. Ovejero Lucas, F. (2018), La deriva reaccionaria de la izquierda, Página indómita, Barcelona. Jameson, F. (1991), El posmodernismo o la lógica cultural del capitalismo avanzado, Paidós, Buenos Aires Bernabé, D. (2018), La trampa de la diversidad. Cómo el neoliberalismo fragmentó la identidad de la clase trabajadora, Akal, Madrid. Brown W. (2019), Estados del agravio. Poder y libertad en la modernidad tardía, Lengua de Trapo, Madrid. Žižek, S. (2001), El espinoso sujeto. El centro ausente de la ontología política, Paidós, Buenos Aires. Dean, J. (2013), El horizonte comunista, Bellaterra, Barcelona. Delgado, M (2016), Ciudadanismo. La reforma ética y estética del capitalismo, Los libros de la Catarata, Madrid. Williams, R. (2013), Cultura y materialismo, La Marca Editora, Buenos Aires. Castoriadis, C. (2013), La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile Butler, J. y Fraser, N. (2017), ¿Redistribución o reconocimiento? Un debate entre marxismo y feminismo, Traficantes de Sueños, Madrid. Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires. }} Antonio Gómez Villar es profesor de Filosofía en la Universidat de Barcelona (UB). Sus principales líneas de investigación tienen que ver con los modos en que se ha redefinido el campo conceptual de recomposición de clase atendiendo a la transformación de las subjetividades y las nuevas relaciones culturales y políticas; y con el análisis de los repertorios de acción colectiva desde una perspectiva antagonista. Es autor del libro Los olvidados. Ficción de un proletariado reaccionario (Bellaterra, 2022); y E. Laclau y Ch. Mouffe: hegemonía y populismo (Gedisa, 2021); y editor de los libros Maradona, un mito plebeyo (Ned, 2021); Working Dead. Escenarios del postrabajo (La Virreina, 2019), junto a María Ruido y Marta Echaves; y de Vidas dañadas. Austeridad y vulnerabilidad en la era de la austeridad (Artefakte, 2014), junto a Sonia Arribas; es autor de numerosos artículos en revistas especializadas en Filosofía contemporánea y Filosofía política. b96bbbeb87b9e22d8820598ce668fd3d1b868f49 0 146 319 2022-10-16T19:33:55Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/10/15 |Lloc=La Central Raval |Titol=ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Lu...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/10/15 |Lloc=La Central Raval |Titol=ÉS LA FILOSOFIA UN INVENT GREC O UNA EXPERIÈNCIA UNIVERSAL? |Ponent=Luis Roca Jusmet |Descripcio presentacio=Luis Roca Jusmet es escriptor i filòsof. Ha treballat com a catedràtic de secundària i com a professor associat al Departament de Filosofia de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB. Ha escrit dos llibres “Redes y obstáculos” ( Editorial Club Universitario, 2010) i “Ejercicios espirituales para materialistes. El diálogo (im)posible entre Pierre Hadot y Michel Foucault” ( Editorial Terra Ignota, 2017). Ha escrit articles amb diversos llibres i revistes i col•labora habitualment amb les revistes Paideia, Enrahonar i Dorsal. El seu canal de youtube és “luis roca Jusmet la actualidad de la filosofia” i el seu blog “Materiales para pensar”. La seva recerca filosòfica està centrada en les propostes de transformació d´un mateix i la idea de vida veritable en el marc de les propostes ètiques i polítiques pel món contemporani. |Bibliografia=Billeter, Jean-François ( 2018) Contre François Jullien París : Editions Allia - (2009) Cuatro lectures sobre Zhuangzi ficacia. Madrid: Siruela. - (2001). Un sabio no tiene ideas. Madrid: Siruela. - (2005) La China da que pensar Barcelona : Antrhopos - (2005). Del «tiempo»: Elementos para una filosofía del vivir. Madrid: Arena Libros. - (2007). Nutrir su vida: Más allá de la felicidad. Buenos Aires: Katz. - ( 2010). Las transformaciones silenciosas. Barcelona: Ediciones Bellaterra. }} François Jullien ( 1951) és un filòsof francès que vol fer una recerca sobre el que no ha pensat mai la tradició filosòfica que comença a Grècia i continuà a Europa. Per fer-ho fa un viatge geogràfic, lingüístic i cultural a Xina i als seus textos clàssics. La seva conclusió és que el camí del pensar xinès, molt interessant, és diferent al pensar filosòfic. Ni millor ni pitjor. Fa un pont que li permet pensar filosòficament idees que són d’un camí del pensar diferent a la filosofia. Jean-François Billeter (1939) sinòleg i filòsof francès, escriu el llibre “Contra François Jullien” per reivindicar el pensament xinès com manifestació concreta d´aquesta experiència universal que és la filosofia. El debat ens interpel•la sobre el que hem d´entendre avui per filosofia. 7d3ba787aea8ef783013c9fc2b6548dddfd9d8f2 0 147 320 2022-11-14T11:57:08Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/11/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE |Ponent=Andrea Soto Calderón |Descripcio presentacio=Doctora en Filosof...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/11/19 |Lloc=La Central Raval |Titol=IMAGINAR EL FUTURO, TRABAJAR EL PRESENTE |Ponent=Andrea Soto Calderón |Descripcio presentacio=Doctora en Filosofía, profesora de Estética y Teoría del Arte en la Universidad Autónoma de Barcelona. Además de su actividad docente, realiza un proyecto de investigación artística en relación a los funcionamientos de las imágenes en La Virreina Centre de la Imatge, en Barcelona. Sus líneas de investigación se centran en las transformaciones de la experiencia estética en la cultura contemporánea, la crítica, la investigación artística, el estudio de la imagen y los medios, así como en la relación entre la estética y la política. Ha escrito diversos artículos académicos, capítulos de libros y textos para catálogos de artistas. Entre sus publicaciones recientes destaca su libro Le travail des images junto a Jacques Rancière, Les presses du réel, 2019, La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, 2020; Imaginación material, Metales Pesados 2022. |Bibliografia=Castoriadis, C (2018). Hecho y por hacer. Pensar la imaginación, Enclave, Madrid. Castoriadis, C (2013). La institución imaginaria de la sociedad, Tusquets, Barcelona Soto Calderón, A (2020). La performatividad de las imágenes, Metales Pesados, Santiago de Chile Soto Calderón, A (2022). Imaginación material, Metales Pesados, Santiago de Chile. Rancière, J; Soto Calderón, A (2022). El trabajo de las imágenes, Casus Belli, Madrid. Rivera Cusicanqui, S (2015). Sociología de la imagen. Miradas ch’ixi desde la historia andina, Tinta Limón, Madrid. Rolnik, Suely (2019). Esferas de la insurrección. Apuntes para decolonizar el inconsciente, Tinta Limón, Buenos Aires. Fisher, M. (2018), Realismo capitalista. ¿No hay alternativa?, Caja negra, Buenos Aires. Fisher, M. (2018), Los fantasmas de mi vida, Buenos Aires, Caja Negra. }} La pérdida de confianza en el futuro es uno de los síntomas más característicos de nuestra época. La idea de que el futuro puede ser mejor o traer nuevas posibilidades parece hoy insostenible. Es lo que diversos pensadores y pensadoras han nombrado como la cancelación del futuro, una sensación generalizada de época que Mark Fisher describe como una “aplastante sensación de finitud y agotamiento” . A pesar de toda la retórica sobre la novedad y la innovación como características fundamentales de nuestro tiempo, tan propia del capitalismo tardío, nuestra realidad parece cada vez más homogénea. Un asfixiante exceso que crece en idéntica proporción deflacionaria de la diferencia, en donde el tiempo social disponible para producir otras formas de vida es prácticamente inexistente. En la situación actual urge preguntarnos por modos de imaginar las realidades sin imágenes, cómo contravenir los imaginarios predominantes, para estar atentas a las prácticas que están emergiendo, lo que la gente está haciendo. Imaginar es fragilizar la realidad, de ahí que sea tan necesario explorar nuestras fuerzas imaginantes para gestar otros posibles. Es necesario pensar la hybris de las imágenes, su capacidad generativa y el lugar que ocupan en los procesos de formación, de transformación y de configuración de nuestra realidad y de sus modalidades de existencia. 7e7b959d9666c0ce4c0758c2d2cfe009f22000d1 0 148 321 2022-12-10T16:28:45Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2022/12/17 |Lloc=La Central Raval |Titol=ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES |Ponent=Bernat Castany Prado |Descripcio presentacio=Berna...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2022/12/17 |Lloc=La Central Raval |Titol=ACOSTUMAT A PENSAR QUE LA MORT NO ES RES PER NOSALTRES |Ponent=Bernat Castany Prado |Descripcio presentacio=Bernat Castany Prado és llicenciat amb premi extraordinari en Filosofia i Filologia hispánica. És doctor en Filologia hispànica per la Universitat de Barcelona amb la tesi “L’escepticisme a l’obra de Jorge Luis Borges” i PhD en Estudis culturals per la universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi “Literatura postnacional a Hispanoamèrica”. Ha publicat els llibres Una filosofía del miedo (Anagrama, 2022), Pensamiento crítico ilustrado (Thule, 2022), Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), Literatura posnacional (Editum, 2007) i Antología crítica de la poesía modernista hispanoamericana (Alianza, 2009). Ha publicat diversos articles a revistas com Cuadernos Hispanoamericanos, Revista chilena de literatura, Anales de Literatura Hispanoamericana, Romance notes, Monteagudo, Analecta Malacitana, Revista de filosofía, Iberoamericana, Pasavento o Pliego suelto. Col•labora de forma habitual en diaris com El País, Zenda Libros o Pliego Suelto. Actualment és profesor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. |Bibliografia=Bakewell, Sarah, Cómo vivir o Una vida con Montaigne, Ariel, Barcelona, 2012. Cabanas, Edgar e Illouz, Eva, Happycracia, Paidós, Barcelona, 2019. Castany Prado, Bernat, Una filosofía del miedo, Anagrama, Barcelona, 2022. Castany Prado, Bernat, Pensamiento crítico ilustrado, Thule, Barcelona, 2022. Delumeau, Jean, El miedo en Ocidente, Madrid, Taurus, 2012 [1978]. Empírico, Sexto, Esbozos pirrónicos, Gredos, Madrid, 1993. Epicuro, Obras completas, edición de José Vara, Madrid, Cátedra, 2009. Greenblatt, Stephen, El giro, Crítica, Barcelona, 2014. Hadot, Pierre, Ejercicios espirituales y filosofía antigua, Siruela, Madrid, 2006. Hadot, Pierre, La filosofía como forma de vida, Alpha Decay, Salamanca, 2009. Hadot, Pierre, No te olvides de vivir. Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales, Siruela, Madrid, 2010. Lucrecio, La naturaleza, traducción de Francisco Socas, Madrid, Gredos, 2003. Montaigne, Michel, Ensayos, 3 vols., Madrid, Cátedra, 2006. }} La por té la capacitat de deformar el nostre coneixement, d’ apartar-nos de la realitat, d’impedir la consecució d’una “bona vida bona” i de desfer tot lligam polític democràtic. Per això la por és la bèstia negra de la filosofia. I gairebé tots els filòsofs han pensat sobre ella, sota ella i a dintre d’ella. I alguns d’ells, com Epicuri, Lucreci, Diògen, Pirró d’Elis, Montaigne, Spinoza o d’Holbach van tenir com a principal objectiu resistir-s’hi. Els quatre grans fronts d'aquesta guerra filosòfica contra la por són: (1) el de la cognoscitiva, on l'estudi de la natura, l'ús de la raó i l'acceptació tranquil•la de la nostra ignorància haurien de revertir les ansietats i fantasies que la por ens infligeix; (2) el de l'ontologia, on l'assumpció d'una concepció realista i la freqüentació joiosa de la varietat del món contrarestarien les temptacions de l'idealisme i el nihilisme; (3) el de l'ètica, on l'hedonisme epicuri i l'alegria spinoziana s'oposarien a l'anhedonia impotent i egoista del terror; (4) i el de la política, on la restauració d´un llaç social democràtic bloquejaria les fantasies compensatòries que ens inoculen els “mercaders de la por”. Tot això amb l'objectiu de crear un valor comú que faci a tots els ciutadans dignes de governar i de governar-se. Però el gran obstacle de tot el projecte filosòfic és la temptació de la teoria, que es contenta amb les idees, sense arribar a incorporar-les. No obstant, la història de la filosofia ens ofereix una llarga tradició d’exercitacions filosòfiques que autors com Pierre Hadot, Martha Nussbaum i Michel Foucault van estudiar. En aquesta xerrada ens centrarem en aquella família d’exercitacions que tenien com a objectiu vèncer la por: el tetrapharmakon dels epicuris, els trops dels escèptics, els assajos de Montaigne, etc. 73f4d7dbf582edd1b9d686f1d1168e0579f64d62 0 149 322 2023-01-09T16:59:57Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/01/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant. |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Biografia: Nascu...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/01/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=INTEL•LIGÈNCIA NO HUMANA? El test de Kant. |Ponent=Victor Gómez Pin |Descripcio presentacio=Biografia: Nascut a Barcelona, Victor Gómez Pin va estudiar filosofia a la Sorbona on va obtenir el grau de Doctor d’Estat amb una tesi sobre l’ordre aristotèlic. Actualment és Catedràtic Emèrit de la Universitat Autònoma i segueix investigant a l’École Normale Supérieure de París. Ha sigut Visiting Professor i conferenciant a diferents universitats estrangeres. El 2009 va rebre el Premi Internacional de l’Instituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti. Ha obtingut també els premis Anagrama i Espasa d’Essaig. L’abril de 2013 va ser nombrat membre de Jakiunde (Acadèmia Basca de Ciències, Lletres i Arts). És Doctor Honoris Causa per la Universitat del País Basc. En els darrers anys s’ha esforçat en cooperar amb científics de diferents disciplines en el projecte de donar nou impuls a les qüestions ontològiques, simulant així la gran tradició de la filosofia natural. Victor Gómez Pin és coordinador de l’International Onology Congress, les quals edicions des de fa 30 anys s’han vingut realitzant amb periodicitat bienal sota el Patrocini de la UNESCO. La propera edició tindrà llos a Sant Sebastià i Venecia del 2 al 10 d’octubre d’enguany. |Bibliografia=Informació a Internet sobre certes entitats maquinals: -The Language Model for Dialogue Applications (laMDA). -GPT3 de la companyia AIOpen. -AlphaFoId2. -John Searle: Mentes, cerebros y ciencia (Cátedra). -Marcus du Sautoy: Programados para crear (Acabtilado) -TURING, A. Computing Machinery and Intelligence Rev. Mind., vol. LIX, num.236, October 1950 pp.: 433-460. Kant, Critica de la Facultad de juzgar. Hi ha una traducció al català de Jèssica Jacques. 1 Eva Meijer, When animals speak: Toward and interspecies Democracy, New York University Press 2019. Hi ha traducció en castellà a Taurus. }} Síntesi del problema: “Si el gènere dels animals desaparegués, no existiria coneixement”, ens diu Aristòtil. ¿És sostenible avui aquesta tesi, sens dubte sense discussió durant segles? Tot depèn en última instància del que s’entén per coneixement i més allà d’això què s’entén per intel•ligència. En la conferència s’abordarà la qüestió de fins a quin punt està fundat en raó l’actual qüestionament de la singularitat absoluta de l’ésser humà. Posant el focus en les entitats maquinals “intel•ligents”, ens preguntarem si la capacitat que se’ls hi atribueix recobreix l’espectre de judicis cognoscitius, ètics i estètics (perfectament diferenciables entre sí) que marquen la nostra condició d’éssers de raó. Complementàriament se senyalarà la paradoxa que suposa el fet que l’únic ser que s’ha proposat donar compta de l’univers, relativitzi el seu pes en el mateix. 6b46977ff7a68f4eacc4386f0589ad6a247ba07e 0 150 323 2023-02-04T21:21:37Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/02/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. |Ponen...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/02/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILÒSOFA I EL POETA PARLEN DE LA RAZÓN POÉTICA: MARÍA ZAMBRANO I FEDERICO GARCÍA LORCA EN DIÀLEG. |Ponent=Maria Elizalde |Descripcio presentacio=Maria Elizalde Frez és llicenciada en Filosofia i Documentació. És doctora en Filosofia per la Universidad Autónoma de Madrid amb la tesi “Miguel Pizarro Zambrano, poeta y pensador del 27”. Ha publicat el llibre Miguel Pizarro: la vida vivida y transformada en poesía (2021), i ha participat en diverses monografies sobre María Zambrano com: “Un canto a María Zambrano” (ed. Nieves Rodríguez), “María Zambrano, filósofa del 27” (autores Rosa Mascarell y Amparo Zacarés), “María Zambrano: between the Caribbean and the Mediterranean” (ed. Madeline Cámara). Ha publicat diversos articles al voltant de María Zambrano i la Generación del 27 en revistes especialitzades com Aurora, Antígona, Aleph, Revista de Hispanismo Filosófico. Està pendent de publicació la seva col•laboració al llibre “María Zambrano en América: la aurora que no cesa” (ed. Madeline Cámara). Actualment és professora de filosofia a l’IES Badalona VII i professora col•laboradora d’Estètica i teoria de l’art, i Seminari de materialitat a la UOC. |Bibliografia=Elizalde, M. (2009) Hacia María Zambrano: desde Miguel Pizarro, Revista Aurora, papeles del Seminario María Zambrano, 9, pp. 62-71. Elizalde, M. (2021) Miguel Pizarro Zambrano: la vida vivida y transformada en poesía. Diputación de Málaga. García Lorca, F. (1973). Obras completas. Aguilar. García Lorca, F. (1997). Epistolario completo. Cátedra. Zambrano, M. (2007). Algunos lugares de la poesía. Trotta. -- (2004).Los sueños y el tiempo. Siruela. -- (2009).Las palabras del regreso. Cátedra. -- (1977).Claros del bosque. Seix Barral. }} Zambrano, la filòsofa del 27, s’apropiava i defensava una forma de racionalitat que trencava amb la raó il•lustrada: la razón poética. La podem trobar als seus escrits com mètode filosòfic d’aproximació a la realitat, la trobem també detallada en les anàlisis que fa de les manifestacions de l’art, fins i tot és evidentment present a algunes de les seves més famoses obres com Claros del bosque. En què consisteix aquesta raó? També és García Lorca qui ho explica a les seves conferències. “Poesía y razón se completan y requieren una a otra. La poesía vendría a ser el pensamiento supremo por captar la realidad íntima de cada cosa, la realidad fluente, movediza, la radical heterogeneidad del ser”, escriu Antonio Machado a La Guerra. I apunta Zambrano: “Razón poética, de honda raíz de amor”. En aquesta xerrada ens centrarem a definir aquesta arrel comuna tan buscada des de la filosofia com des de la poesía dels nostres protagonistes. I com ells, vincularem la crítica de la raó instrumental a l’exercici de la política sota el paraigua del socialismo humanista de Fernando de los Ríos. 1edc72cb3f2820f55240009531dd32ada70d20b1 0 151 324 2023-03-06T12:16:57Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/03/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=Stef...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/03/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SER HUMÀ ÉS ANTIQUAT? LA RESPOSTA DE GÜNTHER ANDERS |Ponent=Stefania Fantauzzi |Descripcio presentacio=Stefania Fantauzzi és investigadora del “Seminari Filosofia i Gènere” de la Universitat de Barcelona i del grup “GAPP” (Grup arendtià de pensament i política) i professora de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. Els seus interessos estan adreçats des de fa uns anys a la filosofia política i, sobretot, al pensament de Hannah Arendt i Günther Anders, autors sobre els quals ha publicat diversos articles en revistes i llibres. És editora dels llibres de Hannah Arendt Participar del món (Lleonard Muntaner, 2020) dedicat als escrits d’Arendt del 1941 al 1945 i La desobediència civil (Lleonard Muntaner, 2022) i del volum de Günther Anders L’home dalt del pont (Club Editor, 2023). |Bibliografia=Günther Anders - El piloto de Hiroshima, Paidós, 2010 - Hombres sin mundo, Pre-Textos, 2007 - Nosotros los hijos de Eichmann, Paidós, 2010 - La obsolescencia del hombre, Pre-Textos, 2011 - L’home dalt del pont, Club Editor, 2023 Srecko Horvat, Després de l’apocalipsi, Arcadia, 2021 Paul B. Preziado, Dysphoria mundi, Anagrama, 2022 }} La pregunta sobre l’antiguitat de l’home que sorgeix de la reflexió del filòsof alemany Günther Anders té a veure amb el moment històric que ell va viure i al mateix temps amb el nostre present. Quina responsabilitat tenim respecte al món? Quines conseqüències poden tenir els aparells i les tecnologies que fem servir? Ens estem apropant a l’apocalipsi? O ja estem vivint en una època post-apocalíptica? En aquesta xerrada abordarem aquestes preguntes i descobrirem perquè Anders es definia a si mateix “Un conservador ontològic, que intenta que el món es conservi per poder-lo modificar”. 61853bd0782e9d3612ad995a306649e7a7016daa 112 152 327 2023-04-29T17:55:49Z Maintenance script 4 Semantic MediaWiki group import smw/schema application/json { "type": "PROPERTY_GROUP_SCHEMA", "groups": { "schema_group": { "canonical_name": "Schema properties", "message_key": "smw-property-group-label-schema-group", "property_keys": [ "_SCHEMA_TYPE", "_SCHEMA_DEF", "_SCHEMA_DESC", "_SCHEMA_TAG", "_SCHEMA_LINK", "_FORMAT_SCHEMA", "_CONSTRAINT_SCHEMA", "_PROFILE_SCHEMA" ] } }, "tags": [ "group", "property group" ] } fdba38d9db40d0248af036f81b4b7fdb74f6170d 112 153 328 2023-04-29T17:55:50Z Maintenance script 4 Semantic MediaWiki group import smw/schema application/json { "type": "PROPERTY_GROUP_SCHEMA", "groups": { "administrative_group": { "canonical_name": "Administrative properties", "message_key": "smw-property-group-label-administrative-properties", "property_keys": [ "_MDAT", "_CDAT", "_NEWP", "_LEDT", "_DTITLE", "_CHGPRO", "_EDIP", "_ERRC" ] }, "classification_group": { "canonical_name": "Classification properties", "message_key": "smw-property-group-label-classification-properties", "property_keys": [ "_INST", "_PPGR", "_SUBP", "_SUBC" ] }, "content_group": { "canonical_name": "Content properties", "message_key": "smw-property-group-label-content-properties", "property_keys": [ "_SOBJ", "_ASK", "_MEDIA", "_MIME", "_ATTCH_LINK", "_FILE_ATTCH", "_CONT_TYPE", "_CONT_AUTHOR", "_CONT_LEN", "_CONT_LANG", "_CONT_TITLE", "_CONT_DATE", "_CONT_KEYW", "_TRANS", "_TRANS_SOURCE", "_TRANS_GROUP" ] }, "declarative_group": { "canonical_name": "Declarative properties", "message_key": "smw-property-group-label-declarative-properties", "property_keys": [ "_TYPE", "_UNIT", "_IMPO", "_CONV", "_SERV", "_PVAL", "_LIST", "_PREC", "_PDESC", "_PPLB", "_PVAP", "_PVALI", "_PVUC", "_PEID", "_PEFU" ] } }, "tags": [ "group", "property group" ] } 4e7dcecbe2dd1c0660181b5eed64947dab39ee89 0 154 329 2023-05-26T11:25:52Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/05/20 |Lloc=La Central Raval |Titol=UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR |Ponent=Jordi Riba |Descripcio presentacio=Jordi Riba es profe...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/05/20 |Lloc=La Central Raval |Titol=UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR |Ponent=Jordi Riba |Descripcio presentacio=Jordi Riba es professor de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor visitant de la Universitat Paris8.També és membre associat del seu laboratori "Logiques contemporaines de la philosophie". La seva investigació actual es centra en l’estudi del paper de la filosofia a les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisi permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona, Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa, 2019), La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022); igualment, ha co-coordinat, La Fraternité réveillée, (París, l’Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris, l’Harmattan, 2018); 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona, Terra Ignota, 2021), Jean-Marie Guyau et ses contemporains (Lyon, ENS-Lyon, 2023); Acontecimiento en lo humano actual (Madrid, Casus belli, 2023). |Bibliografia=Miguel Abensour, Por una filosofía política crítica (Barcelona, Anthropos, 2007) Miguel Abensour, La democracia contra el Estado (Madrid, La Catarata, 2017) Miguel Abensour, La Utopía de Thomas Moro a Walter Benjamin (Madrid, Dado, 2022) Jordi Riba, La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021) Jordi Riba, Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022) }} La pregunta sobre la democràcia no deixa de aclaparar-nos. Des de diverses posicions ens arriben formes diferents de concebre-la, a vegades fins i tot oposades entre elles. Miguel Abensour (Paris, 1939-2017),va ser un dels teòric de la política que va entomar el repte de definir la democràcia des de la perspectiva benjaminiana dels vençuts. Per aquesta raó, el resultat no només és original, sinó també encoratjador. 43291821b3a32c469e997b87c8ebbda4d3e067c3 333 329 2023-05-28T14:31:52Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [["Acte"]] a [[UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR]] wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/05/20 |Lloc=La Central Raval |Titol=UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR |Ponent=Jordi Riba |Descripcio presentacio=Jordi Riba es professor de Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i professor visitant de la Universitat Paris8.També és membre associat del seu laboratori "Logiques contemporaines de la philosophie". La seva investigació actual es centra en l’estudi del paper de la filosofia a les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisi permanent com a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona, Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa, 2019), La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022); igualment, ha co-coordinat, La Fraternité réveillée, (París, l’Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris, l’Harmattan, 2018); 33 conceptos para disolver las medidas político-sanitarias en la pandemia (Barcelona, Terra Ignota, 2021), Jean-Marie Guyau et ses contemporains (Lyon, ENS-Lyon, 2023); Acontecimiento en lo humano actual (Madrid, Casus belli, 2023). |Bibliografia=Miguel Abensour, Por una filosofía política crítica (Barcelona, Anthropos, 2007) Miguel Abensour, La democracia contra el Estado (Madrid, La Catarata, 2017) Miguel Abensour, La Utopía de Thomas Moro a Walter Benjamin (Madrid, Dado, 2022) Jordi Riba, La crisis permanente (Barcelona, NED, 2021) Jordi Riba, Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona, Gedisa, 2022) }} La pregunta sobre la democràcia no deixa de aclaparar-nos. Des de diverses posicions ens arriben formes diferents de concebre-la, a vegades fins i tot oposades entre elles. Miguel Abensour (Paris, 1939-2017),va ser un dels teòric de la política que va entomar el repte de definir la democràcia des de la perspectiva benjaminiana dels vençuts. Per aquesta raó, el resultat no només és original, sinó també encoratjador. 43291821b3a32c469e997b87c8ebbda4d3e067c3 0 155 330 2023-05-26T11:30:40Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/06/03 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA MORT EN EL CINEMA |Ponent=Jaume Duran |Descripcio presentacio=Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/06/03 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA MORT EN EL CINEMA |Ponent=Jaume Duran |Descripcio presentacio=Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l'Art. És professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), i col•labora amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), amb La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) i amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dut a terme cursos, seminaris i conferències nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles en revistes d'investigació. |Bibliografia=• Duran, Jaume (2021). Narrativa, dramatúrgia y guion. Vitòria: Bradu, ENTI UB. • Duran, Jaume (2019). La muerte en el cine. Barcelona: Filmografías esenciales, Editorial UOC. • Duran, Jaume (2018). Estética del cine. Vitòria: Bradu, ENTI UB. • Duran, Jaume (2011). La ficció cinematogràfica, avui. Barcelona: Publicacions i edicions, UB. }} La mort, per definició, és un efecte terminal que resulta del cessament de les funcions vitals d'un organisme. Això és, l'extinció de la vida. I pot produir-se per causes naturals -per malaltia o vellesa- o per causes induïdes -per accident, homicidi, suïcidi o demés. La ciència ha discutit sobre la naturalesa de la vida i per tant de la mort, i també sobre el llindar que separa una de l'altra. Igualment, més enllà de la ciència, la mort ha estat objecte de reflexió de la filosofia i, per extensió, de la humanística o l'art. I en el camp cinematogràfic ha estat i encara és, junt amb l'amor, un dels temes més recurrents. En aquesta xerrada abordarem el seu tractament, tot partint de l'assaig La muerte en el cine (Editorial UOC, 2019) de l'autor. fa588b9c045b90e439ff755623f994a219aa8c4e 331 330 2023-05-28T14:31:31Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Acte]] a [[LA MORT EN EL CINEMA]] wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/06/03 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA MORT EN EL CINEMA |Ponent=Jaume Duran |Descripcio presentacio=Jaume Duran és doctor en Cinema, llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l'Art. És professor de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona (UB), i col•labora amb l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), amb l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), amb La Salle - Universitat Ramon Llull (URL) i amb el Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia - Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha dut a terme cursos, seminaris i conferències nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles en revistes d'investigació. |Bibliografia=• Duran, Jaume (2021). Narrativa, dramatúrgia y guion. Vitòria: Bradu, ENTI UB. • Duran, Jaume (2019). La muerte en el cine. Barcelona: Filmografías esenciales, Editorial UOC. • Duran, Jaume (2018). Estética del cine. Vitòria: Bradu, ENTI UB. • Duran, Jaume (2011). La ficció cinematogràfica, avui. Barcelona: Publicacions i edicions, UB. }} La mort, per definició, és un efecte terminal que resulta del cessament de les funcions vitals d'un organisme. Això és, l'extinció de la vida. I pot produir-se per causes naturals -per malaltia o vellesa- o per causes induïdes -per accident, homicidi, suïcidi o demés. La ciència ha discutit sobre la naturalesa de la vida i per tant de la mort, i també sobre el llindar que separa una de l'altra. Igualment, més enllà de la ciència, la mort ha estat objecte de reflexió de la filosofia i, per extensió, de la humanística o l'art. I en el camp cinematogràfic ha estat i encara és, junt amb l'amor, un dels temes més recurrents. En aquesta xerrada abordarem el seu tractament, tot partint de l'assaig La muerte en el cine (Editorial UOC, 2019) de l'autor. fa588b9c045b90e439ff755623f994a219aa8c4e 0 156 332 2023-05-28T14:31:31Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [[Acte]] a [[LA MORT EN EL CINEMA]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[LA MORT EN EL CINEMA]] 6fd676670b1cdef41e5abfb664004c79464c186d 0 157 334 2023-05-28T14:31:52Z WikiSysop 1 WikiSysop ha mogut [["Acte"]] a [[UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR]] wikitext text/x-wiki #REDIRECCIÓ [[UTOPIA I DEMOCRÀCIA A l’OBRA DE MIGUEL ABENSOUR]] 2176da5bc753b90a7cba9b80cda93002f9c3bfa5 0 158 335 2023-11-27T19:37:44Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/09/30 |Lloc=La Central Raval |Titol=LIRA Y ANALIRA, DEL CAMBIO DE SONIDO DEL SIGLO |Ponent=Maria Salgado, Virginia Trueba, Selina Blansco |Descripcio...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/09/30 |Lloc=La Central Raval |Titol=LIRA Y ANALIRA, DEL CAMBIO DE SONIDO DEL SIGLO |Ponent=Maria Salgado, Virginia Trueba, Selina Blansco |Descripcio presentacio=María Salgado es artista. Combina la escritura, la performance y el ensayo como partes de una investigación en el lenguaje que todavía cuenta con el archivo llamado poesía como polo de imantación. La indagación ha ido tomando forma en poemarios como Hacía un ruido (2016), Salitre (2019) y REKORD (2023); performances como De lengua Trois (three) pieces (MAC Montreal, 2019); y obras escénicas como la trilogía Jinete Último Reino, creada con Fran MM Cabeza de Vaca y estrenada en el 39 Festival de Otoño (Teatros del Canal, Madrid, 2022), además de en artículos académicos, textos en catálogos y prensa. Web: https://m-slgd.tumblr.com/ Virginia Trueba Mira es profesora de la Universitat de Barcelona, donde imparte docencia en las áreas de Filología Hispánica y Teoría de la literatura. Forma parte de diversos proyectos de investigación desde los que piensa las transformaciones actuales de las prácticas literarias y artísticas atendiendo a las relaciones entre estética y política. Dirige la revista Aurora. Papeles del Seminario María Zambrano. Web: https://webgrec.ub.edu/webpages/000013/cat/trueba.ub.edu.html Selina Blasco es profesora del Departamento de Historia del Arte de la Universidad Complutense de Madrid y da clase en la Facultad de Bellas Artes. Esto último, que empezó por azar, ha marcado su forma de estar junto al arte y las artistas. Estudia y escribe, muchas veces en compañía, sobre temas relacionados con la investigación basada en prácticas artísticas, las comunidades artísticas universitarias, peculiaridades del museo y materialidades relacionadas con el universo de los libros y lo textil. Web: https://www.ucm.es/historiadelarte/selina-blasco |Bibliografia=AA.VV. Esther Ferrer. Todas las variaciones son válidas incluida esta, Museo Reina Sofía, 2017. AA.VV. Rogelio López Cuenca. Yendo viniendo dando lugar, Museo Reina Sofía, 2019. Bernstein, Charles, Blanco inmóvil, Kriller71ediciones, 2014. Garbayo Maeztu, Maite, Cuerpos que aparecen. Performance y feminismos en el tardofranquismo, Consonni, 2016. Labrador, Germán, Culpables por la literatura, Akal, 2017. Mayer, Mariano, Fluxus escrito, Caja Negra, 2019. Perloff, Marjorie, El genio no original. Poesía por otros medios en el nuevo siglo, greylock, 2019. Rivière, Henar; Romero, Arantxa (eds)., Materia de escritura. Entre el signo y la abstraccción en la época del intermedia (1950-1980), CSIC, 2022. Salgado, María, Hacía un ruido. Frases para un film político, Contrabando, 2016. Salgado, María, Salitre, La uÑa RoTa, 2019. Salgado, María, REKORD, Contrabando, 2023. Salgado, María, Sale, Contrabando, 2023. Salgado, María, El momento analírico. Una historia expandida de la poesía en España de 1964 a 1983, Akal, 2023. Stein, Gertrude, Aprender a escribir, greylock, 2021. Viñas, David (ed), La Teoría en la ficción literaria española del siglo XXI, Iberoamericana Vervuert, 2023. }} Con motivo de la publicación de El momento analírico de María Salgado (Akal, 2023), las profesoras Selina Blasco (UCM) y Virginia Trueba Mira (UB) conversarán con la autora acerca de cómo la poesía y la forma del poema impregna a escala su época, y el modo en que a veces el poema vislumbra o abre la siguiente. El escenario primero de la conversación serán los años 60 y 70 del siglo XX, uno de los momentos más vibrantes de la poesía hecha dentro y fuera del libro, a la vez que se deshacían y rehacían los demás límites y consensos del orden político y estético. Ahora bien, desde ahí se tratará de pensar este presente, los modos de leer, y por lo tanto, de estar, de relacionarse y comprender la poesía hoy, un momento en que casi toda poesía o forma verbal intensificada no mueslificada suena rara, difícil, lenta y problemática. ¿Y no sería esta apariencia de dificultad (o ideología de transparencia) uno de los obstáculos que hoy definen nuestro hacer y nuestro saber: lo que podemos hacer, lo que hacemos por saber y lo que podemos saber? El momento analírico es a la vez un relato y una poética de la ruptura de las formas escritas sucedida en España entre 1964 y 1983. b4b3baf20baf83831aca205b64a89d0e5aaa7fb8 0 159 336 2023-11-27T19:42:54Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2023/11/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA RAZÓN FRENTE AL SUJETO (Y VICEVERSA) |Ponent=José Manuel Bermudo |Descripcio presentacio=José Manuel Bermud...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2023/11/25 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA RAZÓN FRENTE AL SUJETO (Y VICEVERSA) |Ponent=José Manuel Bermudo |Descripcio presentacio=José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994). Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros. En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015). |Bibliografia=C. Thiebaut (ed.) La herencia ética de la ilustración. Barcelona. Crítica, 1991. G. Vattimo, El fin de la modernidad, Gedisa 2007 J. M. Bermudo, Filosofía política III. Asaltos a la razón política. Barcelona, Ediciones del Serbal 2005 M. Horkheimer, Th. Adorno, Dialéctica de la ilustración. Madrid, Trotta 2016 Alain Finkielkraut, La derrota del pensamiento. Anagrama 1994 “Raó i Progrés”, en AA.VV. Progrés i Poder, Barcelona, Fundación “La Caixa” 1985 (www.jmbermudo.es) }} La enfermedad filosófica del capitalismo es el subjetivismo. Sólo el capitalismo crea las condiciones de necesidad y posibilidad del sujeto, libre, poderoso y creador; lo crea para su reproducción. En la consciencia de sí de ese sujeto, que se cree dueño de la razón instrumental, no cabe su sujeción a la Razón objetiva que pone los fines y el sentido en la historia. Tarde o temprano tenía que llegar la hora de la rebelión del sujeto contra ese límite; ya lo había advertido G. Lukács que denunciaba la destrucción (Zerstörung) o asalto a la razón por una clase exquisitamente racionalista como la burguesía, cuando la razón no le servía para mantener su dominio. Y más pronto que tarde tenía que llegar aquella mirada que interpretara el largo camino de racionalización que se iniciara en la ilustración y culminara en Auschwitz, como el momento d la batalla final. Adorno, tal vez sin quererlo, propició la ocasión con su juicio: la sombra de la Razón no era su impotencia ante el mal, sino su complicidad con la barbarie. La postmodernidad vistió de colores y música la derrota. Una batalla más que perdimos sin participar en ella. José Manuel Bermudo es Catedrático Emérito de Filosofía Política en la Facultad de Filosofía (Universidad de Barcelona). Presentó su tesis de doctorado sobre El concepto de praxis en el joven Marx (1973). La temática marxista constituye uno de sus campos de reflexión permanentes, como se muestra en sus publicaciones: El concepto de "praxis" en el joven Marx (1976), versión abreviada de su tesis de doctorado; De Gramsci a Althusser (1979); Conocer a Engels y su obra (1979); Engels contra Marx. El antiengelsismo en el marxismo occidental (1981) y varios artículos en diversas revistas. Su último trabajo sobre el tema es la “Introducción” a una edición de textos filosóficos de Marx: K. Marx, La cuestión judía (y otros escritos), (1994). Desde 1971 su actividad docente se centró en la filosofía moderna, de aquí sus publicaciones, como Diderot (1981); La Filosofía moderna y sus proyecciones contemporáneas (1983); Filósofos ilustrados. Helvétius y D'Holbach (1987); El Empirismo: de la pasión del filósofo a la paz del sabio (1984). Traducciones y ediciones de importantes textos clásicos de este periodo, como El Sistema de la Naturaleza, de d'Holbach (1983), Del Espíritu, de Helvétius (1984); Historia de la Filosofía de l'Encyclopédie, de Diderot, 2 vols. (1987); Profesión de fe del vicario Saboyardo, de Rousseau (1984); La Ciencia Nueva, de Vico, 2 vols. (1985); Tratado de los Sistemas, de Condillac (1995); De las leyes, de Condillac (2001). Ha publicado más de cien artículos especializados sobre la temática filosófica moderna y varias introducciones a textos clásicos, como El Siglo de Luís XIV, de Voltaire, Viaje a Icaria, de Cabet; Cartas persas, de Montesquieu, entre otros. En los últimos años, ha publicado un buen número de artículos (que abordan temas como la tolerancia, la ciudadanía, el poder) pertenecen sus libros: Eficacia y justicia. Posibilidad de un utilitarismo moral (1993), Maquiavelo, consejero de príncipes (1994) y Maquiavelo 1469-1527 (1998). Recientemente ha publicado los tres primeros (Luces y sombras de la ciudad (2001), Los jalones de la libertad (2001) y Asaltos a la razón política (2005)) de los cuatro que contempla su proyecto de Filosofía Política. En Filosofía y Globalización (2003) y Adiós al ciudadano (2010) recoge algunas de sus últimas conferencias. El último K Marx. Del àgora al mercado (2015). 0fae85a2e8b3ffe5677986eb5097f0cac356fc7f 0 160 337 2023-12-28T12:44:09Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/01/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA |Ponent=Gerard Cisneros Cecchini |De...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/01/13 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA XERRADA SOBRE DUES CONFERÈNCIES D'OSCAR WILDE, ART, DISSENY I ARTESANIA |Ponent=Gerard Cisneros Cecchini |Descripcio presentacio=Manresa, 1989. Llicenciat en filosofia, ha estudiat la poesia catalana del barroc. Es dedica a la docència i a la correcció i és un dels editors de la revista La Lectora. Ha escrit els llibres de poemes D'epitalami, res (Meteora, 2016, Premi Rosa Leveroni) i Agre (El Gall, 2022) i ha traduït poesia de Ginsberg i Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d'Oscar Wilde (La Lectora, 2023). |Bibliografia=CASASSES, Enric: Assagets. Barcelona: Edicions Poncianes, 2020. OLLÉ, Manel: Plagia millor!. Barcelona: Biblioteca Dèdalus / Periscopi, 2022. SENNET, Richard: El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009. WILDE, Oscar: Dues conferències. La Lectora, 2023. WILDE, Oscar: La decadència de la mentida. Barcelona: Quaderns Crema, 2014. }} L’any 1882 Oscar Wilde va fer un viatge als Estats Units en què va pronunciar una sèrie de conferències sobre art i estètica. D’aquestes conferències, dues integren el volum de què parlem avui. Podem situar aquestes xerrades dins del marc de l’obra assagística de Wilde, com La decadència de la mentida o El crític com a artista, que el situen al primer nivell dels teòrics de la literatura i l’art del tombant de segle. Aquestes Dues conferències tracten sobre les diferències entre l’art, l’artesania i el disseny en un moment de consolidació d’un món industrial en què la reproductibilitat tècnica i la incipient industrialització de la vida van situar l’artesania al punt de mira. Seguidor del moviment promogut John Ruskin i de William Morris, Wilde hi teoritza sobre les relacions entre bellesa i utilitat. 41985bc575720a9c6424e95e7a554c0661fdddb6 0 161 338 2024-01-23T18:34:13Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Ju...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text. |Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006 Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012 Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018 A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021. }} Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic? La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa. El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples: 1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit. 2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació. 3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates. Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia? c40c1d730a3e1b7360515c60b690cccf6013ac04 339 338 2024-01-23T18:35:26Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text. |Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006 Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012 Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018 A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021. }} L'oblit de la veu en filosofia. Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic? La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa. El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples: 1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit. 2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació. 3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates. Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia? 9741138e19a6e17c0d94c7b60fc33c4c45497e37 340 339 2024-01-23T18:36:23Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text. |Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006 Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012 Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018 A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021. Queda una voz. Del silencio a la palabra, Herder Editorial, 2022 }} L'oblit de la veu en filosofia. Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic? La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa. El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples: 1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit. 2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació. 3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates. Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia? e95703e634e03cd3896e6f0ed84eec6096152b3b 341 340 2024-01-23T18:36:50Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/02/10 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'OBLIT DE LA VEU EN FILOSOFIA |Ponent=Anna Pagès Santacana |Descripcio presentacio=Neix a Barcelona el 25 de Juliol de 1965. Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer una tesi doctorat dirigida pel Dr. Octavi Fullat sobre educació i interpretació en l’obra de Hans-Georg Gadamer. Ha estat vinculada al projecte de la Universitat Ramon Llull des dels seus inicis l’any 1991, en concret a la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport -Blanquerna. És membre del Grup de Recerca Pedagogia Social amb el suport de les tecnologies de l’Institut de Recerca en Educació de la Universitat Ramon Llull. El seu camp de recerca és la filosofia de l’educació: el problema de la transmissió i el saber, de la memòria i la història, de com reformular la filosofia des d’altres categories com la feminitat, la veu, el text. |Bibliografia=Al filo del pasado, Herder Editorial, 2006 Sobre el Olvido, Herder Editorial, 2012 Cenar con Diotima, Herder Editorial, 2018 A History of Western Philosophy of Education. The Contemporary Landscape , Bloomsbury Londres, 2021. Queda una voz. Del silencio a la palabra, Herder Editorial, 2022 }} L'oblit de la veu en filosofia. Aquest títol pot semblar d’entrada metafísic (fins i tot una mica esotèric). De quina veu estem parlant? La del passat o la del present? O seria més aviat l’oracle? És una veu sentida o dita? És la veu dels filòsofs morts, o la nostra veu quan ens formulem les preguntes filosòfiques? Per què la història de la filosofia ha ignorat, en general, el problema de la veu i s’ha dedicat més aviat al logos, al mot, a la raó, al discurs, al llenguatge com a objecte filosòfic? La veu és una categoria que rescata l’alè perdut d’una filosofia disciplinar, ofegada en sí mateixa. El nostre propòsit és aproximar-nos a aquesta qüestió a partir de tres exemples: 1. La veu de l’excepció, amb el personatge de Diotima en el diàleg de Plató El Convit. 2. La veu de l’articulació de les lletres: la lectura com a experiència d’interpretació. 3. La veu interior: l’estranya incidència del daimon de Sòcrates. Potser la polifonia de veus sigui també una manera de vivificar la filosofia? 7edbc157e44f4a1bd9c9c4af90c31842d942f4c3 0 162 342 2024-02-27T19:31:57Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor d...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder). |Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016) Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019) De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024) }} L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure: 1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles. 2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents. 3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada. a22ca9529561aa4b48d7450a315c3b72081ccc6a 343 342 2024-02-27T19:33:14Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder). |Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016) Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019) De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024) }} RESUM DE LA SESSIÓ L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure: 1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles. 2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents. 3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada. 8a4857fe74407d27caa9886c86316048b1cd6f34 344 343 2024-02-27T19:33:35Z Sara 3 wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/03/16 |Lloc=La Central Raval |Titol=UNA APROXIMACIÓ FILOSÒFICA I POLÍTICA AL RIURE |Ponent=Daniel Gamper |Descripcio presentacio=És professor de Filosofia Moral i Política a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva recerca gira en torn de la filosofia política, en concret teories de la democràcia, el paper de la religió en societats diverses, la llibertat de consciència, la llibertat d’expressió. El 2019 va guanyar el Premio Anagrama de Ensayo per Las mejores palabras. De la libre expresión. És editor dels llibres La fe en la ciudad secular (Trotta) y Habermas (Katz, en col•laboració amb C. Ungureanu); y autor de Laicidad secular. Apuntes de filosofía política postsecular (Bellaterra). Ha traduït obres de Nietzsche, Scheler, Croce o Habermas entre d’altres. Ha publicat llibres d’entrevistes amb Zygmunt Bauman, John Gray, Martha Nussbaum, Judith Butler, Michael Walzer, etc.. Col•labora periòdicament en el diari Ara. El febrer de 2024 acaba de publicar, De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder). |Bibliografia=Laicidad europea (Bellaterra, 2016) Las mejores palabras. De la libre expresión (Anagrama, 2019) De qué te ríes. Beneficios y estragos de la broma (Herder, 2024) }} RESUM DE LA SESSIÓ L’anàlisi del riure requereix considerar tant els seus aspectes estrictament fisiològics, com els comunicatius, socials i polítics. Al llarg de la xerrada es presentaran els següents aspectes del riure: 1. El riure com a alteració hormonal: és intencional i voluntari o és una manifestació autònoma del cos? El cas de les pessigolles. 2. El riure com a comunicació: què diem quan riem? Ensenyar les dents. 3. El riure massificat: al servei de qui estan les rialles massificades? El cas de la riallada enllaunada. aaac1c409f24a920399c9a8bfb05daf45f3129de 0 163 345 2024-04-27T10:49:24Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/05/18 |Titol=FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT |Ponent=Simón Fernández Bianco |Descripcio presentacio=Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/05/18 |Titol=FILOSOFIA BUDISTA: LA VACUITAT |Ponent=Simón Fernández Bianco |Descripcio presentacio=Simón Fernández Bianco és psicòleg clínic i psicoterapeuta. Màster en psicoteràpia psicoanalítica per la UB. Format en meditació, psicologia i filosofia budista des de 1994 en les quatre escoles del budisme tibetà. Ha estat monjo budista a l’escola Gelug (2002-2007), formant-se principalment en el monestir de Sera Je, al sud de l’Índia i en el monestir de Nalanda, a França. Posseix el Master Program of Advanced Buddhist Studies (Master en filosofia budista de 6 anys) obtingut a l’Instituto Lama Tzongkhapa, Itàlia. S’ha format personalment amb més de trenta mestres, alguns dels més importants del budisme tibetà, com Chögye Trichen Rimpotxè, Kirti Tsenshab Rimpotxè, SS el Dalai Lama, Lama Zopa Rimpotxè, Chögyal Namkhai Norbu o Trulshig Rimpotxè, entre d’altres. És autor de dos importants traduccions d’obres budistes al castellà com Meditación en la Vacuidad de Jeffrey Hopkins i El libro tibetano de los muertos de Padmasambhava. Tambè és autor del llibre Libérate de las emociones negativas. Des de 2008 ensenya meditació i psicologia budista. |Bibliografia=Hopkins, J. (2022). Meditación en la vacuidad. Luciérnaga. Bianco, S. (2023). Libérate de las emociones negativas. Luciérnaga. Newland, G. (2010). Apariencia y realidad. Ediciones Dharma. Zopa Rimpoché, L. (2021). Transformar problemas en felicidad. Ediciones Dharma Goleman, D. &Cols. (2003). Emociones destructivas. Kairós. }} La vacuïtat és un concepte central en la psicologia i filosofia budista. Vacuïtat significa absència de quelcom, allò del que estan desproveïts els fenomens. S’exposarà la concepció de Buda de com existeix la realitat a diferents nivells, explicant la visió final, la més profunda, la que va exposar Buda en el segon gir de la roda del Dharma, aquella continguda a l’escola prasanguika-madyamika, que parla sobre l’absència d’existència inherent dels fenomens i del jo, així com la relació que té la ignorància cognitiva (avidya̅, ma rig pa) amb el patiment (duḥkha, sdug bsnġal) i les emocions negatives (klesha, nyon mongs). Les emocions negatives tals com l’aferrament, l’aversió, l’ansietat, la por, la ira, els gelos, la baixa autoestima, l’orgull, etc. són les principals responsables del patiment que habitualment experimentem, i totes provenen de diferents nivells de cognició errònia de la realitat. 99650e27eb37bc87c718ce6d0bafdfd87c60c98a 0 164 346 2024-05-27T15:36:00Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SOMNI COM PROBLEMA FILOSÒFIC |Ponent=Miquel À. Riera |Descripcio presentacio=Miquel À. Riera és psicoanali...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/06/08 |Lloc=La Central Raval |Titol=EL SOMNI COM PROBLEMA FILOSÒFIC |Ponent=Miquel À. Riera |Descripcio presentacio=Miquel À. Riera és psicoanalista i subdirector de la llibreria La Central. Va estudiar a la Université Paris-IV La Sorbonne, a la Université Lyon-III Jean Moulin i a la Universitat de Barcelona. Dins de l'àmbit psicoanalític es va formar en l'orientació freudiana i lacaniana a l'École Lacanienne de Psychanalyse, l'Association Lacanienne International i al Fòrum psicoanalític de Barcelona, entre d'altres. És membre del Fòrum Psicoanalític de Barcelona i soci d'Apertura para Otro Lacan (APOLa), associació que es dedica a investigar noves lectures i clíniques derivades de l'obra de Jacques Lacan. A més, participa en diferents espais de supervisió de casos i des del 2018 ha impartit múltiples cursos i tallers sobre l'obra de Lacan, la psicoanàlisi actual i les seves relacions amb el pensament i les ciències socials contemporànies. |Bibliografia=Bollas, Christopher, El momento freudiano, Karnac Books, 2015 Bollas, Christopher, The Evocative Object World, Routledge, 2009 Freud, Sigmund, La interpretación de los sueños, Akal, 2013 Lacan, Jacques, Seminario 11: Los cuatro conceptos fundamentales del psicoanálisis, Paidós Argentina, 1999. Mitchell, Stephen i Black, Margaret, Más allá de Freud. Una historia del pensamiento psicoanalítico moderno, Herder editorial, 2004 Winnicott, Donald W., Realidad y juego, Gedisa editorial, 1982 }} Al llarg de la seva història, la filosofia ha utilitzat l'experiència onírica per sostenir certes posicions i per atacar-ne d'altres. Segurament, l'ús més cèlebre fou el de Descartes, quan usà els somnis per qüestionar la certesa del nostre coneixement del món exterior. Ara bé, amb el naixement de la psicoanàlisi al segle XX, nasqueren també noves funcions i usos pels nostres somnis i, per tant, també nous problemes filosòfics relacionats amb l'experiència de somiar. En aquesta sessió intentarem explorar alguna de les idees psicoanalítiques més contemporànies sobre els somnis i veure com aquestes poden implicar un conjunt de problemes filosòfics encara no tematitzats. Això ens portarà a explorar altres funcions filosòfiques de la nostra vida onírica més enllà del nihilisme i el qüestionament del món exterior. Algunes de les preguntes psicoanalítiques i filosòfiques que plantejarem són les següents: 1. Quins usos podem donar als somnis més enllà de l'hermenèutica i la interpretació? 2. És el somni l'absència del pensament o n'és la forma més sofisticada? 3. En quin moment comença un somni? Existeix el treball diürn del somni? e71a3f70d4f31862449c2125ed939666bfb0e41a 0 165 347 2024-08-31T17:29:37Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/09/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN. |Ponent=Edgar Straehle |Descripcio presentacio=Edgar Straehle es técnico superior...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/09/28 |Lloc=La Central Raval |Titol=LOS PASADOS DE LA REVOLUCIÓN. |Ponent=Edgar Straehle |Descripcio presentacio=Edgar Straehle es técnico superior en Arte e Historia en el MUHBA (Museo de Historia de Barcelona), profesor de Filosofía de la Universidad de Barcelona e investigador del Seminario Filosofía y Género / ADHUC—Centro de Investigación Teoría, Género, Sexualidad. Licenciado en Historia, en Filosofía y en Antropología, se ha doctorado en Filosofía con una tesis doctoral sobre Hannah Arendt y el concepto de autoridad. Su investigación se centra en la filosofía política, en la filosofía de la historia y en la historia de la memoria, en especial en la época contemporánea. Es autor de libros como Claude Lefort. La inquietud de la política (2017), Memoria de la revolución (2020) o Los pasados de la revolución (2024). |Bibliografia=H. Arendt, Sobre la revolución. Madrid, Alianza, 2013. W. Benjamin, Tesis sobre el concepto de historia y otros ensayos sobre historia y política. Madrid, Alianza, 2021. E. Bloch, El principio esperanza. Madrid, Trotta, 2004-2006. E. Straehle, Los pasados de la revolución. Los múltiples caminos de la memoria revolucionaria. Tres Cantos, Akal, 2024. E. Traverso, Revolución. Una historia intelectual, Tres Cantos, Akal, 2022. }} Tradición y revolución son dos palabras habitualmente entendidas como antagónicas e incompatibles, lo que de paso ha conducido a desatender una cuestión como la tradición revolucionaria. Por extensión, eso ha derivado asimismo en que la relación de las revoluciones con sus propios pasados y sus propias memorias haya sido insuficientemente estudiada en detalle. El objetivo de esta charla, que parte del libro Los pasados de la revolución, consiste en paliar esta desatención, encarar este lado retrospectivo de las revoluciones y analizar la riqueza, complejidad y productividad de las tradiciones y memorias revolucionarias, tanto desde una perspectiva histórica como filosófica. Es decir, no centrarse tanto en la historia de las revoluciones como en la compleja historia de sus memorias. Al fin y al cabo, toda revolución no solo ha desafiado el presente del momento, y asimismo el pasado oficial que lo legitimaba, sino que para ello se ha apoyado de diversas maneras en relatos y recuerdos del pasado. El objetivo consiste en mostrar cómo cada revolución debió repensarse y renovarse desde unos referentes que, según el caso, podían servir como vehículos de reflexión, inspiración, expresión, legitimación, identificación, movilización o refuerzo simbólico 59dbabbfc199d08a1658ece8f4e2ad4dd06c499f 0 166 348 2024-10-11T15:10:51Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/10/26 |Lloc=La Central Raval |Titol=DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA |Ponent=Raquel Pena, Oscar Jané i Jordi Riba |Descripcio presentacio=Raquel Pena...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/10/26 |Lloc=La Central Raval |Titol=DALÍ, MÉS ENLLÀ DE L'ARTISTA |Ponent=Raquel Pena, Oscar Jané i Jordi Riba |Descripcio presentacio=Raquel Pena Martínez (Santa Eulàlia de Ronçana, 1985) es va formar en Filosofia i es va donar a conèixer com a guanyadora del VI Premi Francesc Garriga de poesia (2021), amb una obra publicada per Adia Edicions, La Breu Edicions, Edicions del Buc i Cafè Central. A més, ha estat reconeguda amb la beca Montserrat Roig per un projecte centrat en la relació entre la dona, la cançó i la revolució industrial. D’uns anys ençà, co-coordina, juntament amb Sara Alier i Angel Tamayo, el Cafè Filosòfic Pensa, un espai de diàleg sobre pensament i ciutat situat a la llibreria La Central del Raval. Al llarg de la seva trajectòria professional, ha exercit com a docent en diversos instituts públics de Catalunya i ha impartit seminaris de filosofia a la Fundació Universitària Martí l’Humà. Actualment, col•labora amb Joana Dark, un projecte sonor que explora les arrels rurals de les nostres tradicions i costums. Oscar Jané Checa (1974) es Professor Titular d'Història a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat Investigador ‘Ramón y Cajal’ a la UAB (2010-2015) i altres programes de recerca (entre 2005 i 2010). Ha realitzat els seus estudis d’Història a la Universitat de Montpeller i a la Universitat de Toulouse-Le Mirail. És Doctor en Història per les Universitats de Toulouse- Le Mirail i l’Autònoma de Barcelona (2003). Treballa des de fa temps en temes relacionats amb les fronteres, les identitats col•lectives, la història local i els escrits personals. Ha fet els seus estudis universitaris a França. Codirigeix la revista de cultura Mirmanda (Perpinyà-Figueres) amb l'Eric Forcada i organitza sovint actes i debats en relació a temes sobre la cultura del país amb els amics i amigues de Mirmanda. Jordi Riba és professor de Filosofia en la Universitat Autònoma de Barcelona y professor visitant de la Universitat Paris8. Es membre associat del seu laboratori d’estudis i investigacions “Logiques contemporaines de la philosophie. La seva investigació actual se centra en el estudi de paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. Anteriorment, a part del seu treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent como a eina interpretativa de la modernitat. Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república, (Barcelona: Bellaterra, 2014), Alain Badiou: lo político y la política (Barcelona, Gedisa: 2019), La crisis permanente (Barcelona: NED, 2021); Miguel Abensour: la democracia contra el Estado (Barcelona: Gedisa: 2022); igualment, ha co- coordinat, La Fraternité réveillée, (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité, (Paris: Harmattan, 2018); i, 33 conceptos para disolver las medidas político- sanitarias en la pandemia (Barcelona: Terra Ignota, 2021); Jean-Marie Guyau et ses contemporains, (Lyon, ed. ENS, 2023); Acontecimiento y prácticas emancipatorias (Barcelona, ed. Bellaterra, 2023); Maquiavelo y la materialidad de la teoría política (Barcelona, ed. Bellaterra, 2024). |Bibliografia=Presentació Revista Mirmanda }} Amb aquest número de Mirmanda [17-18 (2022-2023) volem mostrar la personalitat i els pensaments reals que s’amagaven rere l’estètica del geni de Port Lligat. Gràcies a diversos estudis, publicats majoritàriament ja al segle XXI, se sap que l’obra escrita de Salvador Dalí té un pes molt més important del que sempre s’havia considerat en estudiar la seva figura, i que hi trobem el cor de la qüestió: el valor de les seves idees, els aspectes més profunds de la seva mentalitat, el seu ultralocalisme universal. Una de les característiques més destacades del seu art és la forta càrrega cognitiva, simbòlica i conceptual que conté: un pintor que té tant d’interès en expressar les seves nocions del funcionament de la realitat que s’atipa d’avisar que l’important de la seva obra és la cosmogonia, el sistema d’idees a través del qual entén el món. Un pintor així és, en realitat, un il•lustrador del pensament i, per tant, un filòsof-poeta. L’art de Dalí proposa una visió de la realitat molt singular i provoca haver d’emetre opinions al respecte, ens interpel•la dialècticament. Així, el seu component provocador porta les característiques pròpies d’un manifest filosòfic, el qual estudia i teoritza amb especial predilecció el fenomen de la creativitat. 0568ba10d355c61a0cd35c5978d0c968f475c223 0 167 349 2024-11-23T18:20:01Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2024/11/23 |Lloc=La Central Raval |Titol=APRENDRE A IMAGINAR |Ponent=Marina Grcés |Descripcio presentacio=Marina Garcés (Barcelona, 1973), és filòsofa...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2024/11/23 |Lloc=La Central Raval |Titol=APRENDRE A IMAGINAR |Ponent=Marina Grcés |Descripcio presentacio=Marina Garcés (Barcelona, 1973), és filòsofa i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, on dirigeix el Màster de Filosofia pels Reptes contemporanis i el grup de recerca Mussol. És autora de múltiples llibres traduïts a diferents llengües i col•labora habitualment amb projectes col•lectius, mitjans de comunicació i institucions culturals. Entre d'altres projectes, és co-directora de l'Escola de pensament i impulsora del col•lectiu Espai en Blanc. |Bibliografia=Garcés, M., El temps de la promesa, Anagrama, 2023 Garcés, M., Escola d'aprenents, Galaxia Gutenberg, 2020 Garcés, M., Males companyies, Galaxia Gutenberg, 2022 Garcés, M., Nova il•lustració radical, Anagrama, 2017 Garcés, M., Spivak, G., L'educació del futur, Breus, CCCB }} La imaginació es té o s'aprèn? La filòsofa Gayatri Spivak deia que la imaginació és entrenar la capacitat d'estranyament. Cal que ens estranyem per començar a imaginar? Cal deixar arribar els estranys per posar-nos al seu lloc? Vivim en temps en què s'insisteix molt en totes les formes possibles de col•lapse, inclòs el col•lapse de la imaginació mateixa. Com es repeteix sovint, ens és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme. I aquest lloc comú ja el podem aplicar a moltes realitats properes. En aquest Cafè conversarem entorn d'aquests límits amb el propòsit de posar-los en qüestió i sota una mirada crítica. Per això parlarem d'aprenentatges, de vincles i d'escenaris de futur. 2dc4ba967f38086b384cf309731ecb4d6361debd 0 168 350 2025-01-02T19:04:39Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/01/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=APOCALIPSI, UTOPIA I REBEL•LIÓ |Ponent=Emma Grau i Cabré |Descripcio presentacio=Emma Grau i Cabré (Barcelon...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2025/01/18 |Lloc=La Central Raval |Titol=APOCALIPSI, UTOPIA I REBEL•LIÓ |Ponent=Emma Grau i Cabré |Descripcio presentacio=Emma Grau i Cabré (Barcelona, 1999) és historiadora de la filosofia i traductora. Actualment treballa per La Casa dels Clàssics i la Societat Catalana de Filosofia, a més de col•laborar amb el VilaPensa i altres projectes culturals. Ha estudiat Filosofia i Filologia Clàssica, i està cursant el màster de Cultures Medievals. Els seus àmbits de recerca inclouen la filosofia antiga i la renaixentista, la filosofia de la història i la filosofia dels videojocs. |Bibliografia=T. Campanella, La Ciudad del Sol (trad. M.Á. Granada), Tecnos, 2007 T. Campanella, Composición de mis libros y sobre el método de estudio correcto (trad. E. Grau i Cabré), Tecnos, 2023 N. Cohn, En pos del milenio (trad. Julio Monteverde), Pepitas de calabaza, 2020 M.Á. Granada, Filosofía y religión en el Renacimiento, Thémata, 2021 }} Que és més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme es diu per suscitar una alternativa, però, històricament, imaginar la fi del món ha estat la manera de concebre com a possible un canvi radical en l’estat de coses del món sencer. L’apocalipsi com a esperança de transformació va servir de motor de revolta a autors com Tommaso Campanella, que empresonat va escriure la seva utopia, La Ciutat del Sol, empès pel mateix anhel de canvi polític que l’havia implicat com a profeta en la rebel•lió de Calàbria de 1599. En aquest Cafè explorarem el lligam teòric i pràctic del pensament apocalíptic, l’utòpic i el revolucionari, tant en la història de la filosofia com en les propostes i preocupacions presents. 2a55d53dff3c0197b1cc8c5a3b9e647e2a2533a4 0 169 351 2025-01-25T19:14:18Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/02/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA REPRODUCTIBILITAT DIGITAL |Ponent=Laura Llevadot i Joan-Carles Mèlich |Descripc...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2025/02/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=LA FILOSOFIA EN L’ÈPOCA DE LA REPRODUCTIBILITAT DIGITAL |Ponent=Laura Llevadot i Joan-Carles Mèlich |Descripcio presentacio=Laura Llevadot és Doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre el filòsof Soren Kierkegaard. Professora de Filosofia Contemporània a la UB , la seva investigació gira entorn de la filosofia francesa del segle XX amb qüestions com l’alteritat, la deconstrucció, l’estètica i el pensament polític postfundacional. El 2014 va impulsar el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa, seguint el model de diverses ciutats franceses. El 2017 va dirigir un projecte editorial en llengua catalana sobre el pensament polític postfundacional. Ha publicat diversos llibres entre ells Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual, Tusquets editores 2022. Joan-Carles Mèlic és Doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix actualment com a professor titular de Filosofia de l’Educació a la mateixa Universitat. El seu pensament gira entorn el concepte de filosofia de la finitud i l’ètica de la compassió, i per aquesta raó va estudiar a fons autors com Primo Levi, Elie Wiesel i Jorge Semprún. Ha publicat diversos llibres, entre ells Etica de la compasión, Herder, 2010; Lógica de la crueldad, Herder 2014; La sabiduría de lo incierto, Tusquets editores 2019 i La fragilidad del mundo, Tusquets editores 2021. |Bibliografia=Llevadot, L., Jacques Derrida: Democràcia i sobirania, Gedisa, 2019. Mèlich, J-C., La fragilitat del món, Tusquets, 2022. Benjamin, Walter, La obra de arte en la era de su reproducción técnica, Editorial Alma, 2023. Afegim com a publicacions imminents: Llevadot, L., 4227 suicidis no exemplars, HyO Editors, 2025. Mèlich, J-C., El escenario de la existencia. Ensayo sobre el drama humano, Tusquets,, 2025 }} A partir de la reflexió de Walter Benjamin sobre la reproductibilitat tècnica, debatrem sobre el mode com la tecnologia digital i el cibercapitalisme afecta la nostra percepció i els nostres modes de vida i pensament, per tal d'esbrinar quin és la funció de la filosofia avui, tenint en compte el seu context tecnològic. 24810444ca79aa3591f8261492a64a3817321e56 0 170 352 2025-02-20T18:32:34Z Sara 3 Es crea la pàgina amb «{{Acte |Data=2025/03/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'ACTUALITAT DE LA CRITICA RAÓ PURA ARRAN DE LA NOVA TRADUCCIÓ AL CATALÀ |Ponent=Salvi Turró i Joan González...». wikitext text/x-wiki {{Acte |Data=2025/03/01 |Lloc=La Central Raval |Titol=L'ACTUALITAT DE LA CRITICA RAÓ PURA ARRAN DE LA NOVA TRADUCCIÓ AL CATALÀ |Ponent=Salvi Turró i Joan González |Descripcio presentacio=Salvi Turró i Tomàs (Barcelona, 21 d'agost de 1956) és filòsof i escriptor, doctor en filosofia i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Va obtenir el grau de llicenciatura el 1978 amb la tesi Descartes y los orígenes de la moderidad, dirigida pel Dr. Emilio Lledó. Es va doctorar en filosofia el 1985 amb la tesi Antecedentes kantianos de la filosofía del espíritu, dirigida per. Ramon Valls. Ha coordinat diversos programes de doctorat de la Facultat, ha estat investigador principal dels projectes El modelo transcendental en la filosofía moderna y contemporánea (1998-2001) i Fundamentación y facticidad (2003-06). Joan González és professor titular a la Universitat de les Illes Balears i imparteix l'assignatura de metafísica. Actualment presideix la Sociedad Española de Fenomenología. Entre les seves publicacions destaca l'edició i traducció, amb Francesc Pereña, de les "Meditacions cartesianes" d'Edmund Husserl (Edicions de la UB, 2016), "La mesura del temps" (IEC, 2007) i "Mercancía y deuda. Aportación de la fenomenología a la teoría monetaria" (Herder, 2022). |Bibliografia=• (2025) L’esfinx de la modernitat. Escrits en homenatge a Salvi Turró, Àlex Mumbrú Mora, José M.ª Sánchez de León Serrano. Edicions UB. • (2024) La crítica de la raó pura, Immanuel Kant. Traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, Edicions UB. • (2022) Mercancía y deuda. Aportación de la fenomenología a la teoría monetaria, Joan González. Editorial Herder. • (2017) Meditacions cartesianes, Edmund Husserl, edició i traducció de Joan González i Francesc Pereña. Edicions UB. • (2016) Filosofia i Modernitat. La reconstrucció de l’ordre del món. Salvi Turró, Edicions UB. • (2011) Fichte: de la consciència a l’absolut. Salvi Turró, Edicions Omicron. • (2007) La mesura del temps, Joan González. Institut d’Esctudis Catalans. • (2006) AA.VV., Fonamentació i facticitat en l’idealisme alemany i la fenomenologia. Salvi Turró, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. • (1997) Lliçons sobre història i dret a Kant. Salvi Turró, Edicions Universitat de Barcelona. • (1997) Descartes i l’esperit del Barroc. Salvi Turró, Institut Estudis Ilerdencs. • (1996) Tránsito de la naturaleza a la historia en la filosofía de Kant. Salvi Turró, Anthropos Editorial, Barcelona. }} Amb motiu de la presentació de la nova traducció de la "Crítica de la raó pura" (traducció i notes de Miquel Montserrat Capella, revisada pels Drs. Salvi Turró i Josep Monserrat), és un bon moment per revisitar la seva vigència i actualitat en alguns dels temes que preocupen a la filosofia del nostre present. Després d'un comentari a la nova traducció catalana del text, els Drs. Salvi Turró i Joan González encetaran un diàleg entre la relació filosofia - cosmologia en la proposta de Kant, per una banda, i alguna de les darreres propostes d'articulació de la fenomenologia com a cosmologia. 1139c85f6de238fa077d75dda17af76436ff8398